Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 17 de desembre de 2017

La ciutat de Poznan (Polònia) i algunes de les seves llegendes

La Plaça del Mercat de Poznan s'erigeix com a centre neuràlgic de la ciutat. Al fons veiem l'antic edifici de l'Ajuntament. Hi ha una llegenda molt popular que està lligada al carilló de l'edifici de l'antic Ajuntament que sona a les hores en punt, entre les 7 del matí i les 9 del vespre. 
Diuen que una vegada, Bolko, el fill del trompeter de l'Ajuntament, va trobar un corb ferit i el va cuidar. Aquella mateixa nit, el nen va ser despertat per un gnom que li va donar les gràcies i li va lliurar una trompeta d'or, dient-li que la fes sonar si mai estava en perill. El gnom es va transformar en un corb i va sortir volant. Anys més tard, quan el noi havia ocupat el lloc del seu pare com a trompeter, la ciutat es trobava assetjada per un exèrcit enemic. Llavors Bolko va recordar que tenia la trompeta del gnom i la va fer sonar; immediatament, un enorme estol de corbs va aparèixer per llançar-se sobre l'exèrcit, obligant-lo a fugir. La llegenda diu que la melodia del carilló és la mateixa que va sonar aquell dia a la trompeta del gnom.

Aquesta és la primera de les quatre llegendes que podreu llegir en el darrer post dedicat a la bonica ciutat de Poznan, Polònia.
Poznan o Posnania (en polonès, Poznań), és una de les ciutats més antigues i més grans de Polònia (cinquena per població absoluta amb 567.000 hab. i sisena per extensió geogràfica).
Situada a la vora del riu Varta, ostenta la capital de la regió de Gran Polònia i l'arxidiòcesi de Poznań. Poznań es troba entre Berlín (270 km) i Varsòvia (300 km) i és un important nus ferroviari i via de comunicació per carretera del país centreeuropeu (carreteres europees E30 i E261); posseeix, a més, un aeroport internacional que te un enllaç amb Girona, entre molts altres indrets.

Un dels carrers principals de Poznan.

Poznań és reconeguda per ser el bressol de la nació polonesa, ja que antigament tenia la funció de capital de l'Estat i era la residència dels monarques polonesos. El president de la nació, Lech Kaczyński, amb data 11 desembre del 2008, va declarar al ciutat de Poznań com a conjunt històric, en record de la memòria històrica.
Poznań també va ser candidata a Capital Europea de la Cultura el 2016.

Acolorida parada del Mercat Central, on hi destaquen les carbasses.

Poznań és un dinàmic centre empresarial, acadèmic, científic i cultural. Té un centre industrial amb grans empreses, com per exemple la Volkswagen, MAN, Unilever, Beiersdorf, Bridgestone, Imperial Tobacco, Kompania Piwowarska i serveis. També s'hi realitza la Fira Internacional de Poznan i 80 exposicions diverses.
Les fires de mostres, reunions i congressos, atreuen cada any 500.000 visitants (el que representa el 50% del mercat firal a Polònia), un fet que garanteix el segon lloc entre les ciutats més importants del turisme de negocis a tota l'Europa Central i oriental.

A Poznań hi ha vuit instituts públics d'ensenyament superior (entre ells 4 universitats) i disset escoles privades, on estudien aproximadament prop de 142.000 estudiants. Per cada 1000 habitants hi ha 221 estudiants. Això fa que Poznań sigui la ciutat polonesa amb la comunitat estudiantil més nombrosa.

El mercat de treball és molt favorable als ciutadans. Poznań té la menor taxa d'atur de totes les ciutats poloneses (2% al març del 2009) i del Voivodat de Gran Polònia (menys del 10%).

Un modern i futurista centre comercial al costat d'un antic edifici carregat d'història. La modernitat i el passat es combinen als carrers de Poznan.

El tramvia és un dels mitjans de transport públic més utilitzats.

És una de les ciutats més antigues de l'actual Polònia, alhora que també és un important centre històric i la capital del Voivodat de Gran Polònia. Alguns historiadors pensen que Poznań va ser la capital de Polònia al segle X, durant el govern d'un dels primers knyaz de la dinastia de Piastas. El territori d'influència de la ciutat de Poznań rep  el nom de Poznania, territori que ocupa el centre-oest de la regió anomenada Gran Polònia o (en polonès) Wielkopolska.

És un lloc on es dona l'acte simbòlic de batejar a tots els polonesos, ja que aquí el príncep Mieszko I es va convertir al cristianisme. Segurament el primer bisbe polonès, Jordan, es va instal·lar a Poznań, a l'actual Illa de la Catedral amb la primera catedral (968).

Poznań va ser la capital de la regió de la Gran Polònia fins que aquesta va passar al domini de Prússia el 1793, amb la Segona Partició de Polònia, quan la seva àrea administrativa va passar a denominar-se Prússia Meridional. El 1797 els límits de la ciutat van ser ampliats per incloure els assentaments fora de les muralles, i el 1800 es va annexionar l'illa d'Ostrów Tumski (incloent la ciutat separada de Chwaliszewo) i àrees situades sobre la riba dreta del Warta, incloent Śródka i les més petites ciutats de Ostrówek i Lacina (Sant Roch).

El Castell Reial de Poznan fou construït al segle XII pel rei Przemysl II. El castell ha estat testimoni de molts esdeveniments històrics. El 1493, el rei de Polònia va retre homenatge a Hans von Tieffen, el gran mestre de l'Ordre Teutònica. El castell va ser parcialment destruït durant la Guerra del Nord i va quedar en mal estat. Reconstruït en part a finals del segle XVIII i novament destruït a l'any 1945. Es va reconstruir parcialment entre els anys 1959-1964 i, novament, entre els anys 2010-2013. 

El Castell Reial de Poznan, segons conta una llegenda, es troba construït sobre un turó que es va formar gràcies a la intervenció de les forces del mal.
Quan els súbdits del rei Mieszko I van rebre el sagrament del baptisme, Satanàs es va enfadar molt. Llavors, el maligne va intentar que els habitants de la ciutat recuperessin la fe en els antics déus pagans. Per aconseguir-ho, volia agafar un dels turons propers a Gniezno i bloquejar el llit del riu Warta per així inundar la ciutat. No obstant això, els esperits diabòlics que transportaven el turó creien que tot ja estava fet i celebraren la victòria abans d'hora...però res més lluny de la realitat.
El soroll que feien durant la festa va despertar els galls i aquests començaren a cantar. El so estrident va fer que l'enorme roca no caigués sobre el llit del riu, tan sols va tocar un canal.

Existeix una segona llegenda relacionada amb un fet luctuós.
Es creu que la princesa Ludgarda, esposa del príncep Przemysł II, fou estrangulada pel propi príncep mentre aquesta es trobava al bany o en el seu dormitori, el  14 de desembre del 1283. Aquest suposat assassinat es va produir després d'una discussió conjugal perqué la princesa tardava massa en concebre un fill.
La fundació del monestir dominic de Poznań, feta el mateix any, es va relacionar amb la penitència del príncep per aquest acte indigne. Els cronistes contemporanis ens diuen que no hi ha cap explicació fidedigne sobre la mort d'aquesta princesa. Només a la Crònica d'Oliwa de mitjans segle XIV i la crònica de Ernst von Kirchberg, de l'any 1370, s'associa la mort de la princesa amb el príncep.
A la crònica de Jan Długosz es diu que tot el que es coneix sobre aquest fet deriva de cançons populars.
El misteri sobre la mort o assassinat de la princesa no acaba aquí...segons alguns testimonis, es pot veure el fantasma de Ludgarda passejant pel castell sota l'aparença d'una dama blanca. Per si això no fos poc, també diuen que apareix un cavaller vestit de negre de sota les parets. Es creu que plora per la mort de la princesa.

L'església barroca de Sant Antoni de Pàdua del convent dels Franciscans Conventuals (construïda entre el 1668 i el 1757).

Retaule major de l'església de Sant Antoni de Pàdua (1700).

Durant l'Aixecament de la Gran Polònia, a l'any 1806, soldats polonesos i voluntaris civils van col·laborar amb els esforços de Napoleó per expulsar les forces prussianes. La ciutat va formar part del Ducat de Varsòvia a l'any 1807 i va ser capital del Departament de Poznań. No obstant això, després del Congrés de Viena, la Gran Polònia va ser retornada a Prússia, i Poznań va passar a ser la capital de l'autònom Gran Ducat de Posen. Després de les Revolucions del 1848, Poznań es va convertir en capital de la província prusiana de Posen. Posteriorment va ser integrada a l'Imperi Alemany quan s'unificaren els Estats Alemanys a l'any 1871.

Després de la derrota de l'Imperi Alemany a la Primera Guerra Mundial, va tenir lloc l'Alçament de la Gran Polònia (1918-1919) que va alliberar la ciutat, així com la major part de la Gran Polònia. Durant la Segona República Polonesa d'entreguerres, va ser la capital del Voivodat de Poznań. La Universitat de Poznań, ara coneguda com a Universitat Adan Mickiewicz, va ser fundada el 1919. Durant la Segona Guerra Mundial, Polònia va patir l'ocupació Nazi i la població va ser reprimida amb severitat. El 1945, Adolf Hitler va declarar la ciutat una "Festung" (un lloc fortificat en el qual les forces alemanyes van obrar l'última defensa).

Monument a les cabres de Poznan, símbol de la ciutat. La més coneguda de les llegendes de la ciutat parla de les cabres mecàniques (o bocs) que us vaig mencionar en un anterior article.
Cada dia, en sonar les 12 del migdia, les cabres comencen a lluitar entre si al carilló de l'antic Ajuntament. Segons la llegenda, un vegada hi havia un cuiner que estava preparant el banquet per al governador de la ciutat, però el cérvol que estava cuinant se li va cremar. 
Per temor al càstig del governador, el cuiner va decidir substituir el cérvol per un parell de cabres; però, aquestes se li van escapar i, a l'arribar a l'Ajuntament, van començar a lluitar entre si. 
El governador, divertit per l'espectacle que havien donat les cabres, va decidir perdonar el descuit del cuiner i va ordenar fabricar dues cabres mecàniques i col·locar-les al rellotge per recordar aquest episodi còmic diàriament.

La ciutat de Poznań, degut al seu caràcter de "Festung" i al fet que es troba en la ruta directa entre Berlín i Varsòvia, va fer que l'Exèrcit Roig hi establís un fort setge per després assaltar la defensa alemanya a la Batalla de Poznań, que va culminar amb l'assalt a la ciutadella, causant greus danys a la ciutat. Des del final de la guerra, Poznań ha estat la capital de la seva àrea circumdant, tot i que les fronteres administratives han estat modificades el 1957, 1975 i 1999.
Les manifestacions obreres i els combats contra les forces comunistes de seguretat del 28 i 29 de juny del 1956 (Protestes de Poznan del 1956) van ser alguns dels esdeveniments principals de la història recent de Polònia.

Restes de la muralla medieval que envoltava la ciutat.

La festa més important de la ciutat és el 11 de novembre, la festa de Sant Martí. Un dels carrers més importants de la ciutat es diu "Św. Marcin" (Sant Martí).

Entre les festes més importants destaca la Fira de Sant Joan (Jarmark Swietojanski) a la setmana del 23 de juny, durant la qual es mengen Bigos, compostos de col agra, molt similar al sauerkraut alemany, i diversos tipus de carns fresques, embotits i bolets.

Dades climàtiques de la ciutat


El clima de Poznań es classifica com a clima temperat marítim Cfb per Köppen y Geiger. A Poznań hi cauen menys litres que a Palamós, però les precipitacions cauen més ben repartides al llarg de tot l'any, inclús en el mes més sec. La temperatura mitjana anual de Poznań es de 8,4° C i cauen al voltant de 520 mm anuals.

El mes més sec té lloc al febrer, amb una precipitació mitjana de 24 mm. Amb una mitjana de 72 mm, el mes de juliol és el mes més plujós.

La temperatura mitjana més alta té lloc al mes de juliol, amb 18,2° C. El mes de gener té la temperatura mitjana més baixa de l'any, amb  -2,5° C.

La mitjana anual de la temperatura máxima és de 12,5 °C i la mitjana anual de la temperatura mínima és de 3,4° C.

Més fotos de la Plaça del Mercat, una autèntica meravella