Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 28 de novembre de 2020

Kazimierz, el barri jueu de Cracòvia

Interior de la sinagoga Remuh.

Focus de la cultura jueva durant segles, Kazimierz és el barri jueu primigeni de la ciutat de Cracòvia.
Aquest barri va ser una de les zones que més van patir la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial, ja que la major part dels seus habitants van ser deportats al gueto de Podgórze i a diferents camps de concentració.
A l'acabar la guerra, Kazimierz va quedar en un estat totalment decadent. No obstant això, a partir del rodatge del film "La Llista de Schindler", inspirat en els fets que hi ha van succeir, el barri jueu va començar la seva recuperació.
Aquesta zona encara conserva set sinagogues, sis de les quals es poden visitar: la sinagoga Tempel, la sinagoda d'Isaac, la sinagoga Kupa, la sinagoga Wysoka, la sinagoga Vella i la sinagoga Remuh. 

En el recull de fotografies, entre d'altres, podeu veure la sinagoga Remuh, el seu interior i el cementiri jueu que l'envolta. El cementiri conserva moltes làpides originals amb  inscripcions hebràiques que es van salvar de la destrucció nazi. 
Construïda en estil renaixentista a mitjans del segle XVI, la sinagoga Remuh és la més petita de Kazimierz i l'única que continua en actiu actualment. La sinagoga Remuh va començar la seva història com un petit temple de fusta que després d'un incendi va ser reconstruït seguint la seva modesta forma original. El temple va rebre el nom del fill del seu fundador, un important astrònom, historiador, filòsof i geòmetra de l'època. 

La dissortada història dels jueus de Cracòvia

El 1939, uns 60.000 jueus residien a Cracòvia, gairebé una quarta part d'una població total de prop de 250.000 persones. L'exèrcit alemany va ocupar Cracòvia durant la primera setmana de setembre de 1939. 
La persecució dels jueus va començar immediatament i es va intensificar després que els alemanys declaressin Cracòvia com a capital de Govern General. 

A la ciutat, el castell Wawel va esdevenir la residència de l'advocat nazi Hans Frank, que havia estat nomenat Governador General de Polònia. La presó de Montelupich es va convertir en una presó de la policia de seguretat alemanya. El 1942, al sud de la ciutat es va crear el camp de Plaszow com a camp de treballs forçats destinat als jueus de Cracòvia i els seus voltants. El 1944, Plaszow es va convertir en un camp de concentració. 
Al maig de 1940, els alemanys van començar a expulsar els jueus de Cracòvia cap als terrenys rurals adjacents. Al març de 1941 ja havien expulsat a la majoria dels jueus. Només 15.000 romanien a Cracòvia. A principis de març de 1941, els alemanys van ordenar la creació d'un gueto que es situaria a Podgórze, al sud de Cracòvia, separant-los de Kazimierz, el tradicional barri jueu de la ciutat. 

Els alemanys van concentrar en el gueto a la resta dels jueus de Cracòvia i a milers de jueus d'altres ciutats. Gairebé 20.000 jueus van ser confinats en el gueto, que es va envoltar amb tanques de filferro espinòs i, en alguns llocs, amb un mur de pedra. 
Els alemanys van crear diverses fàbriques a dins del gueto, entre elles les fàbriques Optima i Madritsch, en què s'utilitzava als jueus per a realitzar treballs forçats. També es van emprar diversos centenars de jueus en fàbriques i projectes de treballs forçats a l'exterior del gueto. Al març de 1942, els alemanys van arrestar en el gueto a uns 50 intel·lectuals i els van deportar al camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. 
A la segona meitat de 1942, els alemanys van deportar unes 13.000 persones del gueto. Durant les deportacions, Plac Zgody i la fàbrica Optima eren els principals punts de reunió. Van enviar a la majoria dels deportats al camp d'extermini de Belzec; alguns van anar a Auschwitz, que estava a només 64 km de Cracòvia. Durant les deportacions es van afusellar centenars de persones en el mateix gueto. Al març de 1943, els alemanys van destruir el gueto de Cracòvia. Més de 2.000 persones van ser deportades a Auschwitz-Birkenau i assassinades. 
La resta de la població del gueto va ser deportada al camp proper de Plaszow. 

Sinagoga Tempel.

Creu de David de la sinagoga Tempel.

Sinagoda d'Isaac.

Sinagoga Remuh i vista del cementiri jueu.

Placa en record dels fets tràgics que hi van tenir lloc.

Sinagoga Remuh i vista del cementiri jueu.




Interior de la sinagoga Remuh.

Interior de la sinagoga Remuh.

Interior de la sinagoga Remuh.

Edifici amb inscripcions hebràiques i l'estrella de David. 

Façana amb inscripcions hebràiques i l'estrella de David. 

La Sinagoga Wysoka.