Avui divendres a les set i quatre minuts del matí ha entrat l'estiu astronòmic.
Aquesta estació, que és la més llarga de l'any des de fa alguns segles, durarà 93 dies i 15 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.
Des del punt de vista astronòmic, de bon matí podrem observar els planetes Mart i Júpiter. Aquests dos planetes s'aniran apropant l'un a l'altre fins el dia 22 de juliol, en aquest moment estaran a una distància mínima d'aproximadament 1 grau.
A primeres hores de la nit podrem veure els planetes Venus i Saturn.
Cal mencionar que Venus i Saturn el 20 de setembre tindran una distància mínima relativa d'uns 4 graus.
La tradicional pluja d'estrelles de les Perseides succeirà al voltant del 12 d'agost, i aquest any les condicions d'observació seran favorables ja que coincidiran quan la Lluna es trobi en fase propera al quart creixent. També podem observar la pluja d'estrelles de les delta Aquàrides, el màxim ritme es dóna al voltant del 30 de juliol.
D'altra banda, no hi haurà cap eclipsi de Sol o de Lluna durant aquesta estació.
El dia del solstici d'estiu correspon al de major durada de l'any. Al voltant d'aquesta data coincideix el dia on el Sol surt més aviat i aquell on es pon més tard. Un fet circumstancial no relacionat amb les estacions es dóna també en aquesta època: el dia de l'afeli, és a dir, el dia on el Sol i la Terra es troben més allunyats entre si al llarg de l'any.
Aquest major allunyament respecte el Sol, provoca que la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, la durada d'aquesta estació és més gran que les altres.
Si anomenem col.loquialment durada del dia al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, cal dir que avui divendres 21 de juny serà el dia de major durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 15 hores i 3 minuts, a comparar amb les 9 hores i 17 minuts que durarà el dia més curt (el 21 de desembre).
Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'Equador i extrema (24 hores) per sobre del cercle polar àrtic. És precisament per sobre del cercle polar boreal on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de juny) es dóna el fenomen del Sol de mitjanit, moment on el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia. (A l'Antàrtida això passa al voltant del 21 de desembre).
Malgrat tot, es podria pensar que el dia més llarg de l'any serà també el dia on el Sol sortirà més aviat i es pondrà més tard, però això no és així. L'explicació és deguda al fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica, ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció diferent a l'eix d'aquesta el·lipse. Això fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estiguin desajustats.
El dia on el Sol surt més aviat és el 14 de juny, mentre que el dia on el Sol es pondrà més tard serà el 27 de juny.
La primera lluna plena de l'estiu tindrà lloc el proper 23 de juny., les següents seran 29 o 30 dies després. En aquest estiu tindrem 3 llunes plenes més, el 22 de juliol, el 21 d'agost i el 19 de setembre.
Font: http://www.ign.es/ign/main/index.do