Ajuntament de San Sebastián de la Gomera, capital de l'illa homònima. Observeu l'arquitectura tradicional amb balcons de fusta.
Avui començaré la primera part de la narració del viatge que vaig realitzar a l'Illa canària de La Gomera, parlant d'aspectes generals de l'illa. Degut a la gran quantitat d'informació i fotografies que tinc, he cregut oportú fer diferents articles al respecte, per parlar més detenidament d'alguns aspectes concrets.
L'illa de La Gomera situada a l'Arxipèlag Canari té com a capital San Sebastián de la Gomera, lloc on s'hi troba situat el Cabildo Insular (òrgan de govern de l'illa). Un dels trets fonamentals d'aquesta illa que més ens atreurà l'atenció, és el seu territori extremadament muntanyós i amb una xarxa de carreteres que serpentegen per la seva sinuosa orografia.
Amb una superfície de 369,76 km², el seu punt culminant es troba al pic de Garajonay, amb 1478 msnm, el qual pertany al Parc Nacional de Garajonay.
Aquesta illa volcànica, formada fa uns 12 milions d'anys, també es coneix com a l'Illa Colombina, ja que va ser el lloc d'avituallament de Cristòfor Colom en el seu primer viatge a Amèrica a l'any 1492. La població actual és d'uns 23000 habitants censats, juntament amb nombrosos visitants que acompanyen el turisme de la zona, atret pel bon clima i per uns paratges naturals excepcionals.
Imatge d'uns espectaculars llorers de les índies (Ficus macrocarpa) que trobarem a la capital de l'illa.
La meva arribada a La Gomera va ser en vaixell, el mitjà més escaient per arribar a una illa. Tot i que l'illa disposa d'un aeroport a prop de la localitat de Playa Santiago, el fet que hi hagin molt poques conexions entre illes, fa que el mitjà més usat per arribar-hi sigui el vaixell.
El trajecte en vaixell, amb sortida des del port de Los Cristianos (Tenerife) va ser molt plàcid, pot ser una mica massa i tot, pels que estem acostumats al mar.
Cal dir que les conexions diàries són molt nombroses al llarg de tot el dia i tots els dies de la setmana, amb una durada d'uns 45 minuts si s'utilitza la companyia naviliera Fred Olsen Exprés. Una altre companyia és l'Armas, la qual utilitza un vaixell de nova construcció anomenat Volcán de Taburiente, el qual triga uns 50 minuts en arribar.
No obstant, el vaixell que vaig utilitzar va ser el Benchi Express de la naviliera Fred Olsen, el qual realitza la ruta Los Cristianos-San Sebastián de La Gomera-Playa Santiago-Valle Gran Rey, només amb passatgers.
Un cop arribats a l'illa, la millor opció per visitar-la és llogar un cotxe i llavors qui vulgui caminar pot seguir la xarxa de senders que hi podem trobar, amb nombroses rutes senyalitzades. També existeix un servei de taxis i de guaguas (autobusos), però aquests darrers tenen molt poca freqüència de pas i molt males combinacions.
Si anem per la carretera (TF-711) que surt de la capital, ens adentrarem per uns paisatges espectaculars, dominats pels barrancs i les muntanyes. En aquest tram que transcorre per la cara sud de l'illa el paisatge es torna força àrid i marcat pels antics conreus aterrassats abandonats. Tot i disposar d'una xarxa de reg molt important, aquest conreus fets en grans pendents i dedicats al cultiu dels plàtans, han patit la competència de les grans plantacions, juntament amb el sobrecost i el sobreesforç que representa el seu cultiu, realitzat antigament a mà o amb animals de càrrega.
Imatge de l'interior de l'illa a la cara sud, amb barrancs i un terreny àrid, marcats per l'abandó dels antics conreus en forma de terrases. Antigament, molts d'aquests paratges eren coberts de plantacions de plataners i el verd era el color dominant.
El clima de La Gomera és molt semblant al de la resta de les illes occidentals, aquest fet es tradueix en una major pluviometria a les zones altes i a la part nord, degut a l'incidència dels vents alisis carregats d'humitat. Aquesta major pluviometria a les parts elevades, es veu ajudada pel fenòmen de la pluja horitzontal provocat pels núvols baixos que formen l'anomenat "mar de núvols", els quals permeten l'existència d'un bonic bosc anomenat "Laurisilva", situat a les parts elevades de l'illa.
Imatge de l'interior muntanyós de l'illa, amb el bosc de laurisilva a les parts més elevades.
Imatge de la part nord de l'illa molt més verda, amb la població de Las Rosas al fons de la vall. Si observeu, al fons de la imatge es veuen dues ombres que sobresurten del mar de núvols, es tracta de les muntanyes de l'illa de La Palma.
Imatge presa des del mateix mirador. Observeu el bosc de laurisilva en primer pla.
L'economia de l'illa s'ha caracteritzat de manera històrica per la forta dependència del camp, sobretot pel consum propi i també per l'exportació de plàtans i tomates canàries.
Com he comentat anteriorment, la complicada orografia de l'illa ha fet que el cultiu s'hagués de realitzar en terrases.
En els últims anys, el turisme ha esdevingut el principal motor econòmic de l'illa amb nuclis turístics a Valle Gran Rey, Playa Santiago i San Sebastián de la Gomera.
El senderisme, excursionisme, la pesca i el ciclisme de muntanya, són els esports més practicats pel turisme de l'illa. A més, en els últims anys moltes cases antigues s'han restaurat per convertir-les en petits hotels rurals.
Plantacions de plataners (Musa x paradisiaca) a Hermigua. En aquesta zona encara es conserven algunes plantacions importants arran de mar.
Les plantacions de plataners solen ser de tipus familiar, no obstant, en algun indret planer arran de costa encara queda alguna plantació important., també hi han plantacions de papayes, mangos i advocats. A les muntanyes aterrassades hi podem trobar alguna petita plantació de patates i hortalitzes. Un altre dels productes típics de l'illa són els formatges frescos i curats de forma artesana, a partir de la llet cabra. La mel de palma, el vi de l'illa, els dolços i els seus pastissets típics, tampoc es poden deixar de tastar.
Plantació de plataners.
Primer pla d'un manat de plàtans.
CONTINUARÀ...
