Altocumulus lenticularis translucidus amb iridiscència.
Ahir a la tarda es van formar una gran quantitat de núvols mitgencs compostos per gotes d'aigua., concretament es tractava d'Altocumulus amb unes formes i coloracions força curioses.
Aquests núvols, indiquen la presència de vent fort i humitat a uns 1500/3000 metres d'alçada. Segons els models numèrics, ahir a la tarda, en aquelles alçades, hi havia un 70/80 % d'humitat i vent de gregal a uns 20 nusos.
Com es podia observar, aquests núvols romanien estàtics durant moltes hores, malgrat la presència del vent, ja que es formaven i evolucionaven de forma constant i romanien atrapats en un moviment rotatori, semblant al tambor d'una rentadora., encara que aquest fet no és apreciable per l'ull humà. Per aquesta característica, aquests núvols moltes vegades s'anomenen núvols rotors.
Conjunt de núvols lenticulars observats a Calonge. Foto mostrada avui al programa Els Matins de TV3.
Detall d'una de les iridiscències observades.
Com es pot veure, aquests Altocumulus deixaven passar la llum solar a través seu i en alguns casos, adoptaven l'aparença acolorida que moltes vegades es pot observar en una taca del gasoil de les barques a dins el port.
Per definició, un núvol iridiscent és un núvol amb colors que s'assemblen als que podem trobar en taques d'oli, quitrà o gasolina en superfícies d'aigua, causats per un fenomen semblant a la irisació.
És un fenomen meteorològic poc comú i normalment pot observar-se en altocumulus, cirrocumulus i núvols lenticulars, de forma més rara en cirrus. Aquests colors poden ser molt vius.
Aproximació a una iridiscència. Foto mostrada avui al programa Els Matins de TV3.
La iridiscència pot ser observada amb més freqüència a prop del Sol, degut a la seva resplendor. Es veu més fàcilment ocultant el Sol amb un arbre o edifici, utilitzant ulleres de vidres foscos o observant el cel mitjançant el seu reflex en un mirall convex o una superfície d'aigua.
Els núvols iridiscents adopten aquests colors gràcies a la difracció de la llum solar a través de petites gotes d'aigua o fins i tot, en els petits cristalls de gel que componen aquests núvols, desviant els raigs solars de forma individual.
Els cristalls de gel més grans provoquen un altre fenomen iridiscent conegut com a halo. Els halos són causats per la refracció de la llum, en comptes de la difracció. Per aquesta mateixa raó, un arc de Sant Martí també és diferent, ja que està provocat per la refracció de la llum en gotes de mida més gran.
Si algunes parts del núvol tenen gotes o cristalls de mida semblant, l'acumulació d'aquest efecte de difracció provoca la seva coloració. El núvol ha de ser molt prim, de manera que la majoria dels raigs de llum incideixin directament en una gota. Aquesta és la raó per la qual la iridiscència s'observa més en les vores dels núvols o en núvols semitransparents. La iridiscència més clara i acolorida és aquella provocada per núvols creats recentment, ja que totes les seves gotes tenen la mateixa mida.
Quan un núvol prim té gotes d'aigua de mida semblant en gran part de la seva superfície, la iridiscència apareix en forma de corona, formada per un petit nombre d'anells concèntrics de colors al voltant del Sol o la Lluna i amb una aurèola central molt brillant.
Una altre iridiscència més tènue.
Recull d'altocumulus lenticularis observats a Calonge ahir a la tarda:
