Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Cumulus congestus des de Bosa Marina


Cumulus congestus al darrera de l'altiplà que tanca la badia de Bosa Marina.


Tot i semblar el títol d'una cançó de moda, Bosa Marina és el nucli costaner de la ciutat de Bosa. En aquest enclavament costaner, protegit per una antiga torre de defensa edificada al damunt d'un illot, hi podem trobar una extensa platja creada per l'arribada dels sediments aportats des de la desembocadura del riu Temo.

Com podeu apreciar a les imatges, tot i trobar-nos en ple mes d'octubre, la jornada era assolellada, així i tot, la inestabilitat existent facilitava el creixement d'alguns cumulus congestus coincidint amb la màxima radiació solar que s'experimenta a migdia.



Alguns Cumulus congestus amb la base molt ben definida creixien a sobre les muntanyes de la costa.


Aquests núvols de desenvolupament vertical, solen aparèixer en zones afectades per una certa inestabilitat atmosfèrica que genera convecció.

Els Cumulus congestus tenen com a denominador comú les seves formes arrodonides i un potent desenvolupament vertical, el qual pot acabar generant un núvol de tempesta si les condicions són prou favorables, encara que en aquest cas això no va succeir.



Veler fondejat a la rada de la badia amb Cumulus congestus al fons de la imatge.


Com que els Cumulus congestus es generen a partir de forts corrents d'aire ascendent, coneguts en el món del vol com a "tèrmiques", els núvols tenen una dimensió vertical molt més important que la seva dimensió horitzontal i el seu cim pot arribar fins als 6 km d'alçada.

Generalment, aquestes imponents torres nuvoloses es generen a partir de l'aparicicó de Cumulus mediocris, però també poden derivar dels Altocumulus castellanus o dels Stratocumulus castellanus.

Quan els Cumulus congestus segueixen creixent amb força en condicions de forta inestabilitat, acaben transformant-se en Cumulonimbus calvus, el típic núvol de tempesta.



Cumulus congestus en un altre tram de costa lliure d'edificacions.


En ocasions, si el forçament dinàmic o orogràfic és prou intens i les condicions d'humitat i temperatura són les idònies, els Cumulus congestus són capaços de generar forts ruixats sense necessitat que hagin assolit la categoria de tempesta., recordem que els Cumulus congestus a diferència dels Cumulunimbus, no generen descàrregues elèctriques. Curiosament, en altres casos, tot i la seva aparença amenaçadora, tan sols precipiten quatre gotes.



Torre de defensa aragonesa (segle XV) situada a l'entrada del port.


A part de les torres nuvoloses, Bosa Marina també es veia acompanyada per una torre molt diferent, en aquest cas, construïda pels homes i molt més estàtica que els núvols passatgers.

La Torre del Port de Bosa, també coneguda com la "Torre dell'Isola Rossa, és una de les més grans de Sardenya. Segons els estudiosos, les seves característiques arquitectòniques situen la seva construcció a finals del segle XV. Cal destacar que fou edificada a sobre d'un illot, el qual, actualment es troba unit amb terra ferma degut a la construcció d'un moll i una escullera. L'edifici defensiu s'esmenta per primera vegada el 1572 i va estar en ús fins el 1843.

Al llarg de la seva dilatada història, va desenvolupar diferentes funcions, com per exemple, la defensa contra els moros, funcions duaneres, sanitàries i de protecció del port, amb autorització per al cobrament de les despeses d'ancoratge Donada la seva importància, sempre estava vigilada per un contingent d'homes, format per un Alcalde, un artiller i sis soldats.

La torre també es va utilitzar per confinar-hi sis convictes, utilitzats probablement en les tasques de la llar. Segons un inventari, entre el 1600 i el 1700 hi havien quatre canons, sis pistoles, dos pedrenyals, quatre morters, un conjunt de granades i armes de foc. També hi va haver una gran quantitat de pedres que es llençaven des de les grades.

S'hi accedeix per una escala de fusta que es retirava al capvespre i es baixava a l'alba. L'entrada es va protegir a partir d'una comporta de fusta coberta amb làmines de ferro. L'interior es divideix en vàries habitacions.



Platja de Bosa Marina amb Cumulus mediocris al fons de la imatge.


Observeu com les construccions tenen una alçada modesta i s'integren al paisatge, fet que denota una major intel·ligència per part des seus habitants i els seus governants al llarg de la història. Si aquesta platja estigués a Catalunya segurament es veuria una filera d'edificis aberrants al seu darrera.