Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 5 de juny del 2012

Tortuga gegant d'Aldabra (Geochelone gigantea)


Exemplar de tortuga gegant d'Aldabra alimentant-se.


La tortuga gegant d'Aldabra (Geochelone gigantea) és una tortuga gegant de la família Testudinidae autòctona de l'atoló que li dóna nom, Aldabra, situat a l'arxipèlag de les Seychelles.
L'atoló d'Aldabra, a les illes Seychelles, ha estat protegit de la influència humana i és la llar d'uns 152.000 individus, la població més gran del món d'aquesta espècie de rèptil que ens evoca l'era dels dinosaures. Una altre població aïllada d'aquest animal viu a l'illa de Zanzíbar, i altres poblacions en règim de captivitat o semillibertat viuen als parcs de conservació de l'illa Maurici i la veïna illa Rodrigues. Les tortugues, en el seu hàbitat natural, viuen en prats, matollars baixos, manglars i dunes costaneres.

Durant les meves excursions per l'illa Maurici, aquest magnífic animal el vaig poder veure en dos centres de conservació de l'espècie situats al Parc Nacional de les Gorges del riu Negre (al costat de les Terres de Set Colors) i als espectaculars Jardins de Pamplemouses. Un altre indret on es troba és a la reserva natural de l'Ile aux Aigrettes .



A les tortugues gegants d'Aldabra els hi agrada posar-se en un lloc fresc durant les hores més caloroses del dia. Imatge amb tres exemplars a prop de les Terres de Set Colors.


Maurici en el passat va tenir 2 espècies de tortugues gegants endèmiques, però aquestes es van extingir fa uns 200 anys degut a la depredació abusiva per part de l'home.
L'any 2000, 18 tortugues gegants d'Aldabra van ser posades en llibertat a l'Ile aux Aigrettes per simular i investigar l'impacte dels exemplars en la vegetació de l'illa, ja que la vegetació autòctona es propaga a través de les llavors ingerides per aquests animals. És la primera vegada, al cap de 200 anys, que podem veure tortugues gegants en aquest tipus d'ecosistema des de l'extinció de les espècies de Maurici. S'espera que, tan aviat com la investigació estigui finalitzada, les tortugues seran alliberades perquè puguin viure lliurement per tota l'illa Maurici.



Centre reproductor de la tortuga gegant d'Aldabra als Jardins de Pamplemouses. Segons la Llista Vermella de l'UICN és una espècie vulnerable i té un gran risc d'extingir-se en estat salvatge.


Cartell del centre reproductor dels jardins de Pamplemouses.


Després de la tortuga gegant de les Galápagos que pot arribar a superar els dos metres de llarg, siguent la tortuga més gran del món, la tortuga gegant d'Aldabra és la segona en tamany, assolint en alguns casos els 1,2 metres de llargada. Els mascles poden arribar a pesar 250kg, mentre que les femelles freguen els 150kg.
La closca té forma de cúpula d'un color gris fosc o negre. Les extremitats són molt robustes, cosa imprescindible per suportar el gran pes de l'animal. El coll és desproporcionadament llarg, fins i tot per un animal tan gran, cosa que li resulta molt útil per arribar a les branques baixes dels arbres, fins a gairebé un metre d'alçada des del terra.



Exemplar de tortuga gegant d'Aldabra a prop de les Terres de Set Colors.


Un tipus particular d'hàbitat ha evolucionat conjuntament a causa de la pressió que exerceix la pastura de les tortugues: l'herba de tortuga, un conjunt de més de 20 espècies de gramínies. Moltes d'aquestes plantes han empetitit de forma natural, creixent a partir de la seva llavor més a prop del terra, enlloc de créixer cap amunt, per evitar ser devorades quan es tanquen les mandíbules de les tortugues.

Donat que es tracta de l'animal més gran del seu entorn, la tortuga gegant d'Aldabra assoleix un paper similar al de l'elefant. La seva recerca incesant d'aliment fa caure petits arbres i crea camins que utilitzen altres animals.



Centre reproductor dels Jardins de Pamplemouses. Les tortugues s'han posat totes a l'ombra perqué queia un sol de justícia.


La tortuga gegant d'Aldabra viu tant en solitari com en grups, els quals tendeixen a formar-se principalment en pastures obertes. Estan més actives durant els matins, moment en el qual estan cercant aliment. Caven caus sota terra o descansen en pantans per mantenir-se fresques durant la part més càlida del dia.

Encara que són lentes, poden assolir una velocitat considerable, especialment quan es senten amenaçades. També són conegudes per intentar acrobàcies perilloses, recolzant-se precàriament sobre les potes del darrere per arribar a les branques baixes dels arbres., no obstant, corren el risc de morir si es queden de panxa enlaire i si no són capaces de posar-se dretes per si mateixes.

Són excel·lents nedadores i dinàmiques en el seu entorn natural. Aquest factor ha permès la difusió i l'eventual especiació de molts tipus de tortugues relacionades entre si arreu de l'oceà Índic.

Les tortugues no es poden domesticar i tampoc fan cas de la presència humana, ja que no semblen tenir por de l'home. Algunes, fins i tot, cerquen la seva atenció i sembla que els agradi rebre copets al cap, mentre que d'altres gaudeixen quan els hi rasquem el coll i també poden menjar de la nostre mà.



Grup nombrós de tortuges gegants d'Aldabra al centre reproductor dels Jardins de Pamplemouses.


La tortuga és herbívora i s'alimenta d'herba, fulles i tiges llenyoses, encara que ocasionalment complementa la seva dieta amb invertebrats o carronya, inclosos els cadàvers d'altres congèneres. En captivitat també aprofiten fruites com la poma o el plàtan, podent-se alimentar amb comprimits a base de fruites i altres vegetals. Tot i la disponibilitat d'aigua dolça en els seus territoris, solen obtenir aquesta dels aliments que ingereixen.

La maduresa sexual ve determinada per la mida, no per l'edat, per això aquesta tortuga és sexualment madura quan arriba a la meitat de la mida final. L'aparellament es dóna entre febrer i maig. La femella pon entre 10 i 25 ous i hi ha una elevada taxa d'infertilitat dels ous ja que prop del 60% no estan fecundats. La incubació dura 8 mesos i l'eclosió es produeix entre octubre i novembre.

Les grans tortugues es troben entre els animals més longeus del planeta. Alguns individus d'aquesta espècie es creu que han arribat a tenir més de 200 anys d'edat, encara que es fa difícil de verificar ja que viuen més que els seus observadors humans. "Adwaita" va ser, suposadament, una de les quatre tortugues de les Seychelles, que els mariners britànics van regalar a Robert Clive, de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, durant el segle XVIII, la qual va ser portada al Zoo de Calcuta a l'any 1875. A la seva mort, durant el mes de març del 2006 al Zoo de Calcuta, a l'Índia, "Adwaita" tenia la fama d'haver assolit la major longevitat mai mesurada, amb 255 anys (havia nascut el 1750). La seva edat va ser determinada fent servir la datació per carboni de la seva closca. Actualment, es creu que l'Esmeralda (una tortuga gegant d'Aldabra) és la tortuga gegant vivent més vella, amb 170 anys d'edat, des de la mort amb 176 d'edat de "Harriet", una tortuga gegant de les Galápagos.

Fotografies realitzades per jo mateix i informació complementària extreta de wikipedia.org i ile-aux-aigrettes.com