Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Dunes nevades al desert de Taklamakan

Imatge captada el 27 de novembre passat.

Imatge captada el 7 de desembre passat.


Al nord-oest de la Xina, ens apareix la ciutat xinesa de Dunhuang, la qual es veu envoltada per dunes que poden assolir els 300 metres d'alçada.

Aquest oasi situat a l'extrem oriental del llegendari desert de Taklamakan, és prop de l'encreuament de les rutes nord i sud de la Ruta de la Seda i, per tant, va ser una ciutat d'importància militar. Com a curiositat cal dir que hi ha un cràter a Mart amb el nom de la ciutat.

El paisatge sorrenc rep molt poca humitat al llarg de l'any, però no és aliè als efectes de la fred.
Quan la fred es combina amb els rars episodis de precipitació, les dunes de sorra d'aquest desert apareixen emblanquinades. Les dues imatges d'avui ens mostren com el passat 27 de novembre les dunes es veien sense neu, per contra, el passat 7 de desembre una nevada deixà les dunes tenyides pel blanc element.

Les imatges foren obtingudes gràcies a l'enginy "Advanced Land Imager" (ALI) situat a bord del satèl·lit de la NASA "Observing-1" (EO-1).

Si us hi fixeu, la neu no cobreix uniformement el terreny, sinó que s'alterna amb el sòl nu. Richard Armstrong, un científic investigador del Centre Nacional de la Neu i el Gel dels EUA, ressaltà que "independentment de la composició del terreny, si el terreny té una orografia complexa la coberta de neu sovint es distribueix de manera desigual a través d'aquest paisatge. Al cap d'un temps després de les nevades, el vent redistribueix la neu portant-la de sobrevent a sotavent dels pendents. També es produeix una fusió més marcada en els vessants amb pendents orientades cap al sud, en canvi, la neu es manté a les vessants orientades al nord. "

La precipitació és un fet especialment rar des de desembre fins a març, amb una mitjana de només 1 litre mensual. La mitjana de les màximes al desembre és de -2 ºC i la mitjana de les mínimes és de -13ºC. "Dunhuang és un lloc molt sec, però molt fred a l'hivern", assenyala Armstrong ", de manera que si i hi ha alguna precipitació, aquesta serà en forma de neu."


Dunes gegants a les afores de Dunhuang. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dunhuang


El desert de Taklamakan o Takla Makan, és un gran desert de 337.000km2 situat a l'Àsia Central, a la Regió Autònoma Uigur de Sinkiang, a la República Popular de la Xina. És el segon desert de dunes de sorra més gran del món (després del desert àrab de Rub al-Jali), amb dunes que superen els 100 m d'alçada i que poden arribar als 300 m.

El nom és probablement un préstec al uigur de la paraula àrab tark, que significaria "abandonar, deixar només, deixar enrere", + Makan, "lloc".
L'etimologia popular afirma erròniament que Takla Makan significa "entra i mai sortiràs". Però també pot significar "punt sense retorn" o "desert de la mort".

De clima desèrtic continental, es caracteritza per unes precipitacions molt baixes, que van des dels 38mm anuals a l'oest fins a només 10mm anuals a l'est.
Les temperatures d'estiu poden assolir els 50ºC i a l'hivern poden baixar fins a -40ºC. Aquests extrems de temperatura fa que no hi puguin viure ni els escorpins.
Els vents del nord i nord-oest predominen a l'estiu a les regions occidentals del desert, formant una complexa circulació de masses d'aire en el punt de convergència (prop del centre del desert, prop de la Keriya) que influeix fortament en la topografia de les dunes de sorra. A la primavera, els forts corrents ascendents es formen a causa de l'escalfament del sòl, provocant vents del nord-est que poden ser molt forts. Durant aquest període, es generen freqüents tempestes de sorra que omplen l'aire amb la pols, fins arribar a 4000 metres d'alçada.