L'entrada de la tardor s'ha produït puntualment a les 4h 29m de la passada matinada, i amb ella hem tingut el primer canvi de temps d'aquesta nova estació, el qual s'ha endut la forta xafogor que ens afectava i ha fet baixar una mica el mercuri.
Des del punt de vista astronòmic, a l'alba es veurà el planeta Júpiter i, al desembre, s'hi afegirà el planeta Saturn. Al principi de la nit es veurà el planeta Mart i, fins a mitjans de tardor també veurem el planeta Saturn.
Al llarg de la tardor hi haurà dos eclipsis. El 8 d'octubre hi haurà un eclipsi total de Lluna que serà visible a Àsia, Austràlia, oceà Pacífic i Amèrica. Aquest eclipsi vindrà acompanyat d'un eclipsi parcial de Sol, el 23 d'octubre, que serà visible a l'est d'Amèrica del Nord. Aquests eclipsis no podran veure's des del nostre país.
D'altra banda, el diumenge 26 d'octubre tindrà lloc el canvi d'hora, recuperant l'horari d'hivern. A les 3 de la matinada caldrà retardar el rellotge fins a les 2, de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.
L'inici astronòmic de les estacions es produeix quan la Terra passa per una determinada posició de la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, el centre del Sol, vist des la Terra, creua l'equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, aquesta circumstància s'anomena equinocci de tardor. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.
Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'escurça més ràpidament. El Sol surt pels matins cada dia una mica més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans, sent l'escurçament del dia especialment apreciable a les tardes. En definitiva, a l'inici de la tardor el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia a les latituds de la península.
La primera lluna plena de la tardor tindrà lloc el proper 8 d'octubre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran dues llunes plenes més, el 6 de novembre i el 6 de desembre.
La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el màxim es dóna cap al 8 d'octubre. Una altra pluja de meteors popular a la tardor és la de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i ocasionalment arriba a ser molt intensa. La pluja més intensa sol ser la de les Gemínides, el màxim ritme es dóna al voltant del 13 de desembre.
En relació a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit el Cigne, Cassiopea, Óssa Menor i Girafa. Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i Andròmeda; per sota, Balena i Orió, així com les estrelles Sirius i Proció.
