El sector més baix de Palamós completament inundat el nou de febrer de l'any 1917. Foto captada des del Puig del Molí de Vent (56 msnm).
El conjunt de fotografies que podeu veure, ens mostren una de les inundacions històriques que ha patit la zona més baixa de Palamós., en aquest cas, es tracta de la gran inundació del nou de febrer de l'any 1917.
Les instantànies són prou clarificadores d'aquella situació producte d'una gran llevantada. Tal com podeu observar al mapa següent, aquella jornada es va establir una configuració sinòptica amb dos actors principals: un potent anticicló de 1040 hPa centrat entre Polònia i la República Txeca, allargassat d'est a oest, i una àmplia pertorbació situada entre el sud de la península i el nord d'Àfrica.
Mapa sinòpic del 09/02/1017.
Aquest fet va provocar que les isòbares tinguessin un llarg recorregut per sobre del Mediterrani, amb la qual cosa, el vent de llevant portava una càrrega d'humitat molt elevada.
L'aire temperat i humit, les baixes pressions i l'aire fred que hi havia en altura, van generar forts aiguats que deixaren 153 mm. L'aigua va arribar als 2 metres d'altura en alguns punts de la població i va danyar 200 cases, a més, l'estació del Tren Petit, situada a prop de l'indret on antigament desembocava la riera Aubi, va quedar molt malmesa.
Per sort, en aquesta ocasió no va caldre lamentar víctimes mortals, però cal recordar que nou anys abans (16/11/1908) es va produir la pitjor inundació, amb tres víctimes mortals (una criatura de 4 anys, la seva àvia de Begur i l'ajudant de Marina Julio González Hontoria).
La fàbrica de suro de can Muntaner inundada.
El carrer Cervantes inundat i amb barques i carretes.
L'estació del Tren Petit molt danyada.
Avinguda Onze de Setembre inundada.
El conjunt de fotografies que podeu veure, ens mostren una de les inundacions històriques que ha patit la zona més baixa de Palamós., en aquest cas, es tracta de la gran inundació del nou de febrer de l'any 1917.
Les instantànies són prou clarificadores d'aquella situació producte d'una gran llevantada. Tal com podeu observar al mapa següent, aquella jornada es va establir una configuració sinòptica amb dos actors principals: un potent anticicló de 1040 hPa centrat entre Polònia i la República Txeca, allargassat d'est a oest, i una àmplia pertorbació situada entre el sud de la península i el nord d'Àfrica.
Mapa sinòpic del 09/02/1017.
Aquest fet va provocar que les isòbares tinguessin un llarg recorregut per sobre del Mediterrani, amb la qual cosa, el vent de llevant portava una càrrega d'humitat molt elevada.
L'aire temperat i humit, les baixes pressions i l'aire fred que hi havia en altura, van generar forts aiguats que deixaren 153 mm. L'aigua va arribar als 2 metres d'altura en alguns punts de la població i va danyar 200 cases, a més, l'estació del Tren Petit, situada a prop de l'indret on antigament desembocava la riera Aubi, va quedar molt malmesa.
Per sort, en aquesta ocasió no va caldre lamentar víctimes mortals, però cal recordar que nou anys abans (16/11/1908) es va produir la pitjor inundació, amb tres víctimes mortals (una criatura de 4 anys, la seva àvia de Begur i l'ajudant de Marina Julio González Hontoria).
La fàbrica de suro de can Muntaner inundada.
El carrer Cervantes inundat i amb barques i carretes.
L'estació del Tren Petit molt danyada.
Avinguda Onze de Setembre inundada.