Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 27 d’abril de 2018

La Torre de les Hores (Pals), un excel·lent mirador de l'Empordanet


Aquesta setmana, tot i la calitja que difuminava un xic el paisatge llunyà, he pogut gaudir de les magnífiques vistes que es poden contemplar des del cim de la famosa Torre de les Hores, situada a la localitat baix-empordanesa de Pals.
Si fins ara només es podia veure aquest monument des de l'exterior, el passat 7 d'abril, l'Ajuntament de Pals va inaugurar de forma oficial l'obertura al públic de la Torre de les Hores, després dels treballs de restauració que el consistori, amb el suport de la Diputació de Girona, hi ha dut a terme al llarg dels darrers anys. La presentació pública va anar a càrrec d'Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona; l'alcalde de Pals, Sergi Brull; la regidora de Turisme, Sílvia Monar; i Lluís Bayona, arquitecte del projecte.


La regidoria d'Urbanisme començà, a l'any 2012, un ambiciós projecte de restauració de l'edifici més característic i simbòlic de la vila de Pals, la Torre de les Hores, amb l'objectiu de recuperar-ne l'aspecte original i obrir-lo a la ciutadania. Així, el pla, dividit en diverses fases, ha implicat la rehabilitació exterior i interior i dels accessos de l'edifici, per tal de garantir la seguretat de tots els visitants i convertir el monument en un espai de referència i en un nou atractiu turístic.

Des del cim de l'edifici tenim unes vistes excepcionals de la vila medieval, els arrossars, la plana de l'Empordà, el Montgrí, les Muntanyes de Begur, les Gavarres o les Illes Medes, entre d'altres indrets.

Les visites a l'edifici es podran fer de dilluns a diumenge, de 10 h. a 20 h, i com a màxim hi podran haver 25 persones a la vegada a l'interior, per tal de fer segura i còmode la visita.
Durant els mesos d'hivern, mentrestant, l'horari serà de les 10 h. a les 18 h.


La Torre de les Hores, datada del segle XII, era la torre mestra del castell de Pals, documentat des de l'any 889.
De planta circular de 7 m de diàmetre, s'aixeca sobre un pòdium de roca natural. Durant la guerra contra Joan II, al segle XV, el castell va quedar en molt mal estat. Per això, l'any 1478, el rei Joan II va donar permís de reaprofitar-ne les pedres per a refer les muralles i l'església de Sant Pere, respectant la torre mestra, la qual es convertí en una torre de vigilància i més tard en campanar cívic.
Té uns 15 m d'alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m. A l'interior es divideix en dos pisos: l'inferior, d'uns 5,5 m d'alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula. És una de les torres més ben conservades de l'Empordà.

A l'interior de la torre podem veure tota la màquinària del rellotge. El rellotge data de principis del segle XX i fou construït per " Manofacturas Blasco de Roquetes", Tarragona.
Els treballs de fosa del pèndul van ser realitzats pels germans Roses, de la població d'Atzeneta (País Valencià).
Al cim de la torre hi trobem dues campanes. Una petita del segle XVI que toca els quarts, i una de gran de l'any 1701 que toca les hores.


Ben a prop de la torre hi trobem el mirador Josep Pla. És justament en aquest punt on Josep Pla portava els seus convidats i els mostrava la millor vista de l'Empordanet. Actualment però, les vistes des del cim de la torre encara són més espectaculars i sense entrebancs visuals.
Segons el prolífic escriptor de Palafrugell:

" L'Empordanet s'ha de veure des del Pedró de Pals i encara millor de la torratxa de la casa del doctor Pi i Figueres que l'ofereix globalment. El contrast que ofereix des d'aquest lloc el mar de la platja i les Illes Medes; les muntanyes erosionades del massís del Montgrí, el verd fort, dels arbres de fulla perenne, suros i pins dels contraforts de les Gavarres i la plana de cultiu, amb la botànica de l'últim curs del Ter que li serveix de marc, tot això formant una gran cassola de forma viva, crea un conjunt d'una gran bellesa.

[...] He passat tantes hores al Pedró de Pals, assegut en el relleix de la creu de terme, que haig de confessar que m'agrada sempre: tant si l'atmosfera és límpida com si la humitat dels vents del sud, lleugerament carminada, l'enterboleix una mica.”

El meu país. OC VII, 207-208

Reportage fotogràfic on podem veure l'exterior i interior de la Torre de les Hores, i les vistes que hi han des del seu cim.