Núvols amenaçadors al damunt del Pla de Sa Nau el passat dissabte 5 de febrer. En primer pla veiem una clapa de canyís.
El passat dissabte 5 de febrer hi va haver un petit intent de trencar la monotonia i l'estabilitat anticiclònica de les darreres setmanes.
La configuració sinòptica d'aquella jornada va afavorir l'entrada de vent intens de component nord-oest i nord-nord-oest al golf de Lleó. Tal com passa en algunes ocasions, el buit creat per aquest vent a les capes més baixes de la troposfera, va provocar l'entrada del típic rebuf entre la Costa Central i el sud de la Costa Brava.
Aquest rebuf o vent de direcció contrària, de component sud-est i carregat d'humitat, i la formació d'una línia de convergència de vent, va permetre l'ascens de la massa d'aire i el creixement de núvols convectius. No obstant això, encara que es van veure alguns cúmuls gruixuts durant la tarda, la cosa no va anar a més i la pluja va seguir brillant per la seva absència.
El passat dissabte el mercuri va anotar 15,0 ºC de màxima i una mínima de 8,7 ºC. La humitat relativa es va moure entre un màxim del 92 % i un mínim del 46 %. La pressió va enregistrar un màxim de 1027 hPa i un mínim de 1021. La ratxa més alta de vent fou de 26 km/h.
D'altra banda, les fotos que podeu veure, a part de mostrar-nos l'estat del cel, també ens mostren un petit retall de canyís. Aquesta planta és molt típica de les zones humides i ens dona una pista dels aiguamolls que havien existit antigament en tota aquesta zona del Pla de Sant Joan i del Pla de Sa Nau, tal com ens recorda aquesta notícia de Ràdio Palamós.
Desgraciadament, a Palamós sempre fem totes les coses al revés. En comptes de recuperar ni que sigui un petit sector d'aiguamolls, tal com es va fer a Platja d'Aro amb el Parc dels Estanys, es preveu que en els propers anys quedi tot urbanitzat, coincidint amb l'obertura dels carrers que aniran perpendiculars a la prolongació del carrer Enric Vincke i les diverses construccions previstes.
Cal recordar que els aiguamolls són uns aliats per lluitar contra el canvi climàtic, per protegir la biodiversitat i pel cicle de l'aigua, entre d'altres aspectes. En aquest sentit us recomano llegir el següent article del Diari de Girona.
El canyís (Phragmites australis), és una gramínia alta, de fins a tres metres, amb la tija coberta de fulles llargues i planes i coronada per una inflorescència en plomall, sedosa i de tons violacis. A l'hivern s'asseca i adquireix una coloració daurada, i a la primavera rebrota ben verd.
És molt característic dels aiguamolls, on es concentra al voltant dels estanys i les llacunes d'aigua més dolça, tot i que tolera cert grau de salinitat.
A la nostra vila es pot veure sobretot a la zona humida de la platja de Castell i forma part de l'hàbitat de diferents espècies d'aus i altra fauna.
Mapa de vent en superfície del passat dissabte 5 de febrer a les 17:00h. Veiem la situació que he descrit anteriorment.
