Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 13 d’agost de 2010

Els aranyons

Aranyons, fruits de l'aranyoner.


Actualment, podem trobar als marges de molts camps de conreu uns arbusts amb gran quantitat de petits fruits de color violeta, es tracta dels aranyons.
Els aranyons (anomenats endrinas en castellà) són el fruit de l'aranyoner (Prunus espinosa). Aquest arbust caducifoli recobert per moltes espines, pertany a la família de les rosàcies i té una bonica floració a finals d'hivern que tenyeix de blanc les nostres contrades.
El podem trobar per totes les zones temperades d'Europa, l'oest d'Àsia i nord d'Àfrica.
Els aranyons són esfèrics i d'un centímetre de diàmetre aproximadament. Són comestibles i el seu gust millora després d'haver sofert l'acció d'una gelada.

Se'n poden fer melmelades i també es poden assecar o confitar en vinagre.
El gust dels aranyons és similar al del fruit anomenat "Umeboshi" , fruit popular al Japó que es menja normalment sec.
Aquests fruits tenen baixa aportació calòrica per la seva reduïda proporció d'hidrats de carboni. En general, les fruites del bosc són una bona font de fibra, que millora el trànsit intestinal. També són una bona font de potassi, ferro i calci (aquests dos últims de pitjor aprofitament que els procedents d'aliments d'origen animal), tanins d'acció astringent i de diversos àcids orgànics. No obstant això, el que en realitat caracteritza aquests fruits és la seva abundància de pigments naturals (antocians i carotenoides) d'acció antioxidant.

Les flors preparades en tisana s'han utilitzat com a laxants. Els fruits, però, presenten propietats astringents. Amb els fruits es poden preparar màscares amb efectes cosmètics. La seva fusta s'empra en torneria i per fabricar bastons.

Aquests fruits són la base de l'elaboració del licor anomenat patxaran, típic de Navarra (on té denominació d'orígen), el País Basc i punts d'Aragó. El procés es fa mitjançant la maceració en alcohol dels aranyons.


Aranyons.

El patxaran

Per a la seva elaboració són necessaris uns 250 grams d'aranyons (si és possible madurs) per cada litre d'aiguardent (una altra recepta indica que han de ser 8 baies per litre). Es maceren durant 7 o 8 mesos en un lloc fresc i fosc. Passat aquest temps es filtra, es rebaixa amb xarop (aigua bullida i sucre morena) i s'embotella.

També es pot afegir en el període de maceració una fulla de llorer o grans de cafè torrat, per donar-li un toc especial. Altres afegits durant la maceració, molt utilitzats en algunes regions, són unes flors de camamilla, roselles o canyella en branca.

És aconsellable prendre'l en copa o got de vidre i fresc, entre 6 i 8 º C. Es pot refredar l'ampolla a la nevera o actualitzar la beguda amb gel, ja que dóna frescor a la boca amb l'augment d'aigua al fondre's. No és recomanable afegir molt gel, ja que l'excés d'aigua redueix el seu sabor i pot resultar fins i tot desagradable.

El patxaran no millora amb el temps, per la qual cosa és recomanable consumir-lo abans que passin dos o tres anys des de la seva elaboració.


Fotografies realitzades per jo mateix i informació extreta de wikipedia.