Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 19 d’agost de 2010

Raigs crepusculars


Raigs crepusculars sorgint d'entre els núvols.


Ahir vaig poder fotografiar el fenòmen conegut com a "raigs crepusculars". Aquest fenòmen succeeix un cop transcorreguts de 15 a 20 minuts després de la posta o abans de la sortida del Sol.
Aquests raigs són produïts per l'aparició d'un núvol sota l'horitzó que està bloquejant parcialment al Sol, d'aquesta manera, els raigs que aconsegueixen travessar el núvol il.luminen partícules de pols en l'aire i altres aerosols, donant l'aparença de raigs projectats cap al cel., així doncs, la llum del sol és dispersada i fa aquests raigs visibles.

El fenòmen té una durada limitada, a mesura que el Sol s'acaba d'amagar o està a punt d'aixecar-se, segons sigui una posta o sortida.

L'aparença que prenen aquests raigs és el d'una mena de ventall, això és degut a un fenòmen óptic semblant a l'observació de les vies d'un tren en terrany planer, en aquest cas, observem que el seu paral.lelisme es perd en l'infinit llunyà, en un punt, on les vies paral.leles que mai es tallen, ho fan en la llunyania inabastable. Aquest efecte visual és el mateix que he pogut retratar en emergir els raigs del sol per l'horitzó llunyà, d'aquesta manera, tot i que els raigs de llum en realitat són paral.lels com les vies del tren, aquests semblen emanar d'un punt situat a la llunyania i divergir en el fons celest de l'atmosfera. Aquests raigs són relativament comuns.

També són coneguts com a "Raigs de Déu" o "Dits de Déu" i també "Escala de Jacob".
Els raigs crepusculars es poden veure també de tant en tant sota l'aigua, particularment en les àrees àrtiques entre les esquerdes del gel .


Raigs crepusculars sortint del darrera d'uns estratocúmulus castellanus. Aquests núvols indiquen certa inestabilitat, a més també es veuen cirrus.




Raigs crepusculars.



Una aproximació als raigs crepusculars.