Radar meteorològic del Puig d'Arques.
Aprofitant la gran remodelació realitzada a la pista forestal que va de Romanyà de la Selva al Puig d'Arques (535msnm), vaig atansar-me de nou al cim de la comarca del Baix Empordà, en ple Massís de les Gavarres.
Cal destacar que aquest camí fins fa poc era molt poc transitable, ja que només s'hi podia passar a peu, amb bicicleta o amb un bon cotxe tot terreny o vehicle especial.
Tot i la visibilitat dolenta d'aquell dia, degut a l'abundància de núvols baixos, sempre és agradable retornar a aquest indret mític de les nostres contrades, i destí de moltes excursions.
Si volem contemplar les vistes de 360º que abarquen tota la demarcació gironina, s'hi haurà de tornar un altre dia, especialment si el cel és clar i bufa tramuntana, moment on s'albira tot l'Empordà, el Pirineu, el Montseny i altres relleus, amb tota nitidesa.
Els relleus suaus de les Gavarres coberts per boscúries interminables i algun camp dispers.
El Puig d'Arques (535msnm), amb el dolmen en primer pla, el radar meteorològic, la senyera i l'estelada a sobre el mirador de fusta.
Dolmen del Puig d'Arques. Tot i que les vistes s'ho valen, quan el cel és clar, també es pot admirar un interesssant dolmen.
Situat al cim del Puig d'Arques, a una altitud de 535 metres, trobem un dels dolmens més importants de les Gavarres.
Segons el panell informatiu que hi ha la costat d'aquest monument funerari d'èpoques pretèrites, va ser citat i excavat per primer cop el 1964 per Pere Caner i un grup de Calonge. El 1965 Lluís Esteva va publicar-ne un estudi.
L'excavació del 1964 va proporcionar interessants restes dels aixovars funeraris que acompanyaven els cadàvers (fragments ceràmics fets a mà, amb una plaqueta d'esquist verdosa, dues puntes de sageta i un ganivet de sílex). Aquests materials arqueològics, i també la seva tipologia arquitectònica (sepulcre de corredor evolucionat o galeria catalana) ens permet situar la seva construcció a principi del III mil·leni aC.
Rètol informatiu al peu del dolmen.
Consta d'una cambra rectangular llarga, feta amb lloses de pissarra, i d'un passadís ample i curt format amb murs de pedra seca, possiblement revestits amb lloses, que arribava fins a l'esgraó superior del túmul. La gran llosa lateral esquerra, partida en dos trossos, és un aflorament natural treballat fins a donar-li aquesta forma. L'orientació atípica d'aquest dolmen, cap al nord-est en lloc de sud o sud-est, sembla forçada pel lloc triat per bastir-lo. La longitud total del monument (cambra i corredor) és de 7 metres, amb una amplada d'1,50 metres i una altura de 2 metres. El túmul, circular i de 17 metres de diàmetre, estava format per tres escalons de pedres i terra, sostinguts per un anell exterior fet amb grans blocs i murs de pedra seca.
En la seva restauració, feta pel Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional) l'any 2001, es va refer totalment la banda dreta del corredor i es va resituar el fragment de coberta al seu lloc. La cambra i el túmul varen ser consolidats i se'n varen restaurar les seves parts més malmeses.
Pessebre situat a prop del cim i instal·lat per la Colla l'Espardenya de Palamós.
Mirador de fusta. A sobre hi han intal·lat varis panells informatius geogràfics.
Radar del Puig d'Arques envoltat per un interessant retall d'alzinar muntanyenc amb alguns cirerers d'arboç de notables dimensions.
Degut a la seva situació estratègica, sense cap muntanya propera que li faci ombra en molts quilòmetres a la rodona, al cim del Puig d'Arques s'hi pot trobar un conegut radar meteorològic que fa companyia al dolmen del mateix nom, erigit en aquest lloc escollit pels avantpassats més remots.
Segons informació extreta de meteo.cat, el radar de Puig d'Arques és un model Radtec-4370 i fóu instal·lat l'any 2002. Està en un edifici de 19 metres d'alçada, ubicat al cim del Puig d'Arques (535m), al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (el Baix Empordà). La instal·lació del radar va contemplar mesures d'integració paisatgística i de restauració de l'entorn, com és el cas del dolmen. Així mateix, es va condicionar un pis de la torre per a les funcions de vigilància forestal, substituint l'antiga torreta de guaita.
Us deixo un vídeo molt interessant amb l'explicació dels principis de funcionament i utilitats del radar meteorològic.
A Catalunya hi ha una xarxa de radars meteorològics, distribuïts estratègicament pel territori, que el Servei Meteorològic de Catalunya fa servir per l'estudi i predicció de la pluja que cau a Catalunya. Juntament amb la xarxa de pluviòmetres i pluviògrafs distribuïts per tot Catalunya, els radars fan possible esbrinar quanta pluja cau, a quina part del territori ho fa i durant quant de temps. A més, els radars proporcionen una valuosa informació, per a la vigilància meteorològica, relativa a l'extensió del camp de precipitació, en temps real, així com la direcció de desplaçament i la velocitat del front de pluja.
Rètol del radar.
