A l'agost i setembre del 2012, el gel marí de l'Àrtic ha arribat a cobrir l'extensió més petita des de l'any 1979, any on començaren els primers mesuraments fiables per satèl·lit. El Centre Nacional de la Neu i el Gel dels EUA (NSIDC) i la NASA, van anunciar a mitjans de setembre que l'extensió de gel marí de l'Àrtic s'havia reduït a només 3,41 milions de quilòmetres quadrats, molt per sota del rècord anterior de 4,17 milions de quilòmetres quadrats, establert el 2007.
Els mapes anteriors són molt clarificadors de la fusió de gel que hi ha hagut en els darrers 28 anys, ja que comparen l'extensió mínima del gel àrtic d'aquest 2012 i l'extensió mínima que hi havia el 1984 a les mateixes dates.
Segons el NSIDC, l'extensió mínima mitjana entre el 1979-2000 va ser de 6,70 milions de quilòmetres quadrats. El mínim assolit el 1984 era aproximadament aquesta quantitat, de manera que la comparació entre el 2012 i el 1984 dóna una idea de com les condicions d'aquest any han fet que l'extensió hagi baixat molt de la mitjana a llarg termini.
Amb els mesuraments que s'han fet amb satèl·lit, es descobreix que l'extensió mínima del gel Àrtic d'aquest any ha sigut la meitat de la mitjana.
El mapa d'aquest any va ser fet a partir de les observacions de l'enginy anomenat "Advanced Microwave Scanning Radiometer 2" situat a bord del satèl·lit "Shizuku", operat per l'Agència d'Exploració Aeroespacial del Japó (JAXA).
La imatge del 1984 es va realitzar a partir de les observacions de l'enginy "Multichannel Microwave Radiometer" (SMMR), situat a bord del satèl·lit Nimbus-7.
Cal destacar que el passat estiu va ser testimoni de períodes on el gel marí es fonia molt ràpid. "Al juny, el gel marí perdia uns 170.000-175.000 quilòmetres quadrats cada dia, però només durant uns pocs dies", va explicar el científic del NSIDC Walt Meier. "Generalment, la fosa del gel marí s'alenteix a l'agost en uns 60.000-70.000 quilòmetres quadrats al dia. Però aquest any, vam veure com es fonia molt més, amb taxes d'entre 100.000 i 150.000 quilòmetres quadrats al dia, persistint durant la primera meitat del mes. "
Quan el gel marí es comença a fondre, s'accelera el procés. Com que hi ha menys gel per reflectir la llum solar cap a l'espai, s'absorbeix més energia a través de l'aigua més fosca de l'oceà. Segons s'observa, el gel que s'ha format des de la fusió última temporada, conegut com gel de primer any, és més prim i més propens a la fusió, que el gel antic acumulat durant diversos anys. En l'última dècada, el gel de primer any ha arribat a ser el més abundant a l'Oceà Àrtic.
Ja durant el passat mes de juny, la ràpida pèrdua de gel marí es va associar amb la pèrdua d'aquest gel de primer any, que va ser inusualment extens al mes de març. El ràpid declivi esdevingut a l'agost del 2012, va ser causat, en part, per una forta borrasca o cicló polar que va remoure la regió, trencant el gel i enviant-lo en trossos cap a latituds més baixes.
Segons Claire Parkinson, un investigador del centre Goddard, "els models climàtics han pronosticat un retrocés del gel marí a l'Àrtic, però la retirada real ha demostrat ser molt més ràpida que les prediccions", "Segueix existint una considerable variabilitat interanual en la coberta de gel marí, però és evident que amb el pas dels anys cada vegada hi haurà menys gel"
Font: earthobservatory.nasa.gov
