Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 20 de gener de 2011

La Setmana dels Barbuts


Sant Antoni Abat.

En la tradició popular catalana hi ha tota una munió de sants posseïdors de llargues i espesses barbes que celebren la seva onomàstica en el decurs d'aquesta setmana. Per aquest motiu, la casuística popular ha batejat tal lapse de temps amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”, la més freda de l'any.

El període de temps que hi ha entre el cicle de festes de Nadal i el de Carnestoltes es coneix popularment amb el nom de “La Setmana dels Barbuts”. Es tracta d'un conjunt de celebracions festives importants a casa nostra que tenen lloc durant la segona quinzena de gener i que queden al marge de les grans temporades o cicles de celebracions del món mediterrani.

Qui són els sants barbuts?

Les principals diades que inclou la Setmana dels Barbuts són les dedicades a tres sants que es representen tradicionalment amb barba: Sant Pau ermità (15 de gener), Sant Antoni Abat (17 de gener) i Sant Maür (18 de gener). També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).

Tot i que la celebració de Sant Sebastià s'escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d'hivern de moltes poblacions catalanes, no s'acostuma a incloure dins d'aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

D'entre les festes més importants de la setmana dels Barbuts hi ha, per la seva extensió dins el territori i la seva popularitat, Sant Antoni Abat, més conegut com Sant Antoni del porquet o dels ases, protector dels animals de peu rodó, els animals de treball de la pagesia i, per extensió, de tots els animals domèstics. La seva festa és una de les més importants de l'any en moltes poblacions de les terres de parla catalana i es celebra amb les tradicionals beneïdes d'animals, els Tres Tombs i amb les representacions parateatrals que tenen el sant i les seves temptacions, els dimonis, com a protagonistes.

Creences associades a aquesta setmana

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d'anys i panys com la setmana més freda i crua de l'any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d'anys concrets, aquestes intuïcions populars. Es creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nats en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes.

Origen de la celebració

La creença popular atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d'aquests personatges ens els presenta com a un ancià d'enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s'esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l'home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d'aquests moments a tot Europa. Es tracta d'un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l'Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l'embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d'unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

Les altres celebracions de barbuts

La particular fisonomia de La Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des del 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l'associació de barbuts del Penedès, es tracta d'un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d'una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d'una festa que cada any incorpora novetats.

Font: festes.org (http://www.festes.org)