Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 14 de gener de 2011

Viatge a l'illa de La Gomera última part


El Roque Agando 1.251 msnm.

En aquest darrer article sobre el viatge a l'illa de La Gomera, parlarem d'alguns dels indrets més elevats que conformen els monuments naturals de l'illa i també algun altre creat per l'home.

Dins dels límits del Parc Nacional de Garajonay, trobem el Monument Natural de los Roques. El seu accès és molt fàcil ja que es troba al costat de la carretera TF-713 que porta fins a San Sebastián de la Gomera i que passa per la línia divisòria de les dues vesants de l'illa.

El Monument Natural de los Roques està format pels roques Agando, Ojila, Carmona i Zarcita, siguent el Agando un del més espectaculars i de fàcil visió, ja que es troba arran de carretera.

Si les freqüents boires no ho impedeixen, podrem contemplar aquest magnífic monument petri. La imatge de l'encapçalament, correspon a aquest famós roque d'orígen volcànic.
Geològicament, es tracta d'un pitó fonolític i la seva creació es deu a aportacions de lava des de l'interior d'un conducte volcànic que després del seu refredament, provoca diverses fractures. El roque Agando i també el de Ojila són de tipus agulla, ja que la viscositat del magma que els genera és molt gran i dóna lloc a aquestes formes rocoses de contorn circular i altures especialment elevades.

Segons la memòria informativa d'aquest espai natural protegit per llei, en el roque Agando es troben tres endemismes locals (Echium acanthocarpum, Argyranthemun callichrysum i Grambe gomeraza), també, a la base, es cita una espècie molt rara de Sideritis, la Sideritis marmòria ( identificada per Bramwell el 1994). A més, el roque està envoltat per un dens escobonal (Chamaecytisus proliferus susbp. angustifolius). A la zona domina el fayal-bruguerar, encara que també hi ha presència de pins canaris (Pinus canariensis) producte d'una repoblació que es va fer després del devastador incendi del 1984.



Alto de Garajonay 1487 msnm, amb bosc de pi insigne (Pinus radiata).


Si seguim aquesta carretera cap a el Pajarito arribem al punt més elevat de l'illa el Alto de Garajonay, que amb 1487 msnm, és un magnígfic mirador si la boira i la calitja ho permeten. La seva alçada rep de ple l'embat dels vents elisis i en recull molta humitat procedent de la pluja horitzontal, aquest fet permet que es vegi molta verdor i juntament amb el bosc de pins insigne que hi podem trobar, sembla que ens trobem al nord d'Espanya.



Ermita de St. Francesc d'Assís i monument al Silbo de la Gomera, al mirador de Igualero.


Als peus de el Alto de Garajonay hi trobem un altre magnífic mirador, conegut pel nom de Mirador de Igualero, on hi poden trobar una zona de pícnic, juntament amb l'ermita de St. Francesc d'Assís, aixecada pels guardes forestals del Parc Nacional, i el monument al Silbo de la Gomera. L'ermita està dedicada a Sant Francesc d'Assís, perqué és l'enamorat de la natura, per això, els guardes forestals van voler aixecar, en honor al seu patró, una ermita al mirador de Igualero, el llogarret més proper al Parc Nacional Garajonay.

L'ermita està situada al davant del punt més alt de l'illa i des d'allí es pot contemplar un altre monument petri: la Fortalesa de Chipude. La primera pedra d'aquesta ermita la va posar el Bisbe de Tenerife el 4 d'octubre de 1984, tretze anys més tard, el 1997 s'hi va celebrar la primera missa. Cada 4 d'octubre, hi estan presents els guardes forestals i la resta de treballadors de Garajonay, entre altres persones i autoritats.



La Fortaleza de Chipude 1243 msnm, vista des del mirador de Igualero, amb pins canaris en primer pla.


La Fortaleza de Chipude és un gran promontori rocós, que es va formar per l'acumulació de lava viscosa al voltant del mateix conducte d'emissió., com a característica principal, té una configuració d'altiplà, amb parets molt escarpades i grans esquerdes produïdes pel refredament de la lava. Si observem els seus costats, aquests són pràcticament verticals, gràcies a això podrem trobar-hi diverses espècies endèmiques de flora, pròpies de les parets, com la Sempreviva o la Centaurea.

La Fortalesa de Chipude té una forma pràcticament cilíndrica, si volem accedir al seu cim hem de saber que tan sols hi ha un estret camí que passa entre les roques, aquest cim arriba als 1.243 metres d'altitud, això el converteix en un refugi perfecte. Segons expliquen els historiadors, aquest cim va ser utilitzat com a refugi dels propis illencs, però no va ser aquesta la seva única utilitat, ja que aquesta fortalesa va adquirir una gran varietat de funcions, des d'assentament temporal d'una comunitat de pastors, a fortalesa quan hi havia algun tipus de perill, i fins i tot, es creu que era considerat com a territori sagrat pels guanches.



Primer pla de la Fortaleza de Chipude, amb algunes terrasses de conreu abandonades.


El Silbo Gomero


El Silbo Gomero és un llenguatge xiulat practicat pels habitants de la Gomera i serveix per comunicar-se a través dels nombrosos barrancs. El Silbo va ser creat pels primers habitants de l'illa, aborígens canaris. Al segle XVI, després de la conquesta de les Illes Canàries, els últims guanches van adaptar el xiulet a l'idioma espanyol, mentre la llengua original, l'idioma guanche, s'anava extingint.

A causa del perill de desaparició del Silbo a principis del segle XXI, bàsicament a causa de les millores de les comunicacions i especialment per la desaparició d'activitats que l'utilitzaven molt, com el pasturatge, el Govern canari va regular el seu aprenentatge a l'escola, i va declarar el Silbo Gomero com a patrimoni etnogràfic de Canàries el 1999. El 30 de setembre de 2009, el Silbo Gomero va ser inscrit per la Unesco, a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Altres indrets del Planeta com a la Vall de Kusköy a Turquia, alguns berebers o al Nepal, també utilitzen el llenguatge xiulat.




Vídeo explicatiu del Silbo de la Gomera.




Valle Gran Rey, al fons d'un dels nombrosos barrancs d'aquesta illa meravellosa.


Per acabar aquest reportatge, us poso aquesta bonica imatge de Valle Gran Rey, vista des de la carretera que va del mirador de Igualero cap a Las Hayas. La població de Valle Gran Rey acull un centre de reproducció i preservació del Lagarto Gigante de la Gomera:
http://gigantedelagomera.org/index.php

La imatge d'aquesta vall, és molt representativa del paisatge de l'illa, fins i tot, en aquest indret vaig poder observar com entrava un banc de boira procedent de l'Atlàntic, ja que la vall acaba en una platja força turística, malauradament el banc de boira es va desfer molt ràpid a l'entrar en terra i no vaig poder fotografiar-lo...en una altre ocasió serà, ja que de ben segur aquesta illa es mereix una altre visita, per descobrir els molts indrets que m'han quedat per veure.

Si voleu conèixer altres aspectes de l'illa, com la seva gastronomia o un dels seus tresors faunístics més importants com és el Lagarto Gigante de la Gomera (Gallotia bravoana), us poso el següent vídeo de tv1:

http://www.rtve.es/television/20101105/pais-para-comerselo-visita-gomera/368119.shtml