Cumulunimbus vist des de l'avió.
Avui posarem el primer tast del que ha donat de si, en forma d'imatges, el nou viatge que he realitzat a les estimades Illes Canàries, on podreu veure els paisatges i els elements naturals que he tingut la sort de contemplar.
Com no podia ser de cap altre forma, les primeres imatges són les que ens dóna l'atalaia privilegiada que representa l'avió, on tot i els nombrosos cristallets de gel que van aparèixer entre els vidres de la finestreta, la càmera se n'ha ensortit prou bé i ha pogut captar alguns núvols molt interessants.
De les fotografies d'aquest primer reportatge realitzades el passat 11 de març al matí, el que crida més l'atenció és la gran quantitat de núvols de desenvolupament vertical que hi havien a sobre l'oceà Atlàntic, fruit de l'arribada d'una perturbació que acompanyava aire fred d'origen polar, en nivells alts i mitjos de la troposfera. Aquest aire fred es veia impulsat per un anticicló situat al sud-oest de Groenlàndia, juntament amb les baixes pressions que hi havien a l'oest Península.
Tot aquest aire fred que acompanyava la borrasca afavoria el creixement de grans nuvolades a sobre el mar, les quals van acabar en tempesta i altres fenòmens que aniré comentant en noves entrades.
Núvols de tempesta on la part superior arriba a sobrepassar una capa de núvols alts, possiblement cirroestratus o altostratus, procedents d'encluses d'altres tempestes o de les mateixes.
Fileres de torres de cúmulus congestus envoltades per núvols alts. Aquest núvols poden generar els típics ruixats de primavera o tardor, que deixen anar molta aigua en poca estona.
Més cúmuls que creixien amb força, amb un possible cumulunimbus al fons de la imatge.
Torres il.luminades pel sol, amb un blanc espectacular, i que arriben a sobrepassar un capa de núvols alts.
Renglera en forma de tren convectiu on veiem varis cumulunimbus. Com a mínim n'hi han quatre disposats de forma paral.lela i amb les corresponents encluses, on alguns arriben a sobrepassar-les tímidament.
Continuarà...