Grans acumulacions d'algues a Calabona (l'Alguer).L'origen del topònim Alguer ("Aleguerium", alga marina), sembla estar directament vinculat a la gran quantitat d'algues de l'espècie Posidonia oceanica, que arriben a cobrir grans extensions del seu litoral després dels temporals de mar, encara que també existeixen altres hipòtesis menys acceptades.
La Posidonia oceanica ((L.) Delile, 1813) tot i que el seu nom evoqui a una alga, és una planta aquàtica, endèmica de la Mediterrània, pertanyent a la família de les Posidoniaceae (angiospermes monocotiledóneas).
Amb unes característiques similars a les plantes terrestres, també té arrels, tija rizomatosa i fulles cintiformes de fins a un metre de llarg disposades en mates de 6 a 7. Floreix a la tardor i a la primavera produeix uns fruits flotants coneguts vulgarment com a olives de mar.
L'alga dels vidriers, de la qual ja n'he parlat en anteriors articles, també dona nom a la coneguda cala s'Alguer (Palamós), on en dies de temporal s'hi acumulen moltes algues d'aquest tipus.
Detall de les piles de posidònia.
La posidònia forma grans praderies submarines que tenen una notable importància ecològica, ja que constitueix una de les comunitats més importants del Mar Mediterrani i exerceix una gran tasca en la protecció de la línia de costa contra l'erosió. Dins d'elles viuen molts organismes animals i vegetals que troben en les praderies aliment i protecció. Es considera un bon bioindicador de la qualitat de les aigües marines costaneres i encara que pugui semblar que embruta l'aigua, en realitat quan la veiem, podem estar segurs que es tracta d'un dels indrets més saludables on banyar-se.
Com totes les fanerògames marines, P. oceanica va evolucionar a partir d'angiospermes que vivien a la zona intermareal, a la frontera entre la terra i el mar, i que per tant, podien suportar breus períodes d'immersió en l'aigua. Quan la pol·linització va passar d'anemòfila a hidròfila, les plantes van abandonar la terra ferma.
Els primers fòssils de posidònia (P. Cretaci) es remunten al Cretàcic, fa uns 120 milions d'anys, mentre que en l'Eocè, fa 30 milions d'anys, va aparèixer la P. parisiensis. La crisi salina del Messinià, que es va produir fa prop de 6 milions d'anys a la Mediterrània, va provocar una reducció de la variabilitat genètica en la posidònia. Si bé abans existien tant soques que podien viure en condicions locals d'alta salinitat com soques que podien viure en conques de baixa salinitat, després de la crisi, aquestes últimes van desaparèixer i es van seleccionar només aquelles capaces de viure amb una salinitat elevada.
Boles de fibres a la Platja de Sant Joan (l'Alguer)., indiquen la presència d'una praderia de Posidonia oceanica. Aquesta espècie es troba només al Mar Mediterrani. Ocupa una àrea d'un 3% de la conca (el que correspon a una àrea d'aproximadament 38.000 km2), siguent una espècie clau de l'ecosistema marí costaner.
La desaparició de les praderies té efectes negatius no només en l'ecosistema de la posidònia, sinó també en altres ecosistemes., només cal pensar que la pèrdua d'un sol metre lineal de praderia pot provocar la desaparició de diversos metres de platja, a causa dels fenòmens erosius. A més, la regressió de les praderies comporta una pèrdua de biodiversitat i un deteriorament de la qualitat de l'aigua.
Causes d'aquesta regressió:
La contaminació, ja que la posidònia és molt sensible als agents contaminants; la pesca d'arrossegament; la pràctica d'esports nàutics (danys deguts a les àncores, vessaments d'hidrocarburs, detergents, pintures, residus sòlids, etç...); construcció d'obres costaneres, que impliquen la instal·lació de desguassos que alliberen les aigües residuals al mar, augmentant la terbolesa de l'aigua i dificultant la fotosíntesi; la construcció de dics i altres barreres que modifiquen la taxa de sedimentació al mar; l'eutrofització de les aigües costaneres, que causa un creixement anormal d'algues epífites, obstaculitzant així la fotosíntesi.
Recentment, les praderies també es veuen amenaçades per la competència de dues algues tropicals alliberades accidentalment a la Mediterrània, la Caulerpa taxifolia i la Caulerpa racemosa. Ambdues espècies tenen un creixement ràpid i estan suplantant poc a poc a la posidònia.
La posidònia i les seves boles de fibra arriben a acupar els primers metres de tota la Platja de Sant Joan (l'Alguer).Usos del passat
Les fulles s'utilitzaven com aïllant en la construcció de sostres, com a llit per al bestiar o per embalar materials fràgils. En farmacologia les fulles s'usen per tractar la inflamació i la irritació. En algunes zones de la Mediterrània encara s'usen les fulles per a l'alimentació del bestiar. Actualment s'està analitzant la possibilitat d'utilitzar-la per a la producció de biogàs.
Un dels organismes vius més antics del Planeta
El 2006 es va descobrir a les Balears una planta de Posidonia oceanica d'uns 8 km de llarg, a la qual se li va atribuir una edat de 100.000 anys. La planta es situa a l'interior d'un prat que s'estén uns 700 km2 des de la zona d'Es Freus (Formentera) fins a la platja de Ses Salines (Eivissa). La identificació de la planta va ser possible gràcies a l'ús de marcadors genètics. El descobriment va ser fortuït, ja que s'estima que dins d'aquesta praderia viuen cent milions d'exemplars de la mateixa espècie. Es creu que aquesta planta és un dels organismes vius més grans i longeus del món.
Fotografies realitzades per Tempspalamos i informació concreta de Wikipedia.org