El conseller Pelegrí va presidir la presentació de l'estudi sobre l'impacte de la indústria surera en el medi ambient a la Fira Alimentària. Foto: Gencat.
Investigadors de la UAB i de l'Institut Català del Suro han quantificat els impactes ambientals associats al sector surer a Catalunya. Per a fer-ho han analitzat tant l'extracció de suro en finques forestals a Catalunya com les principals indústries que produeixen taps de vi i taps de cava. Actualment, s'han publicat els resultats d'aquest estudi a les revistes Journal of Cleaner Production i Resources, Conservation & Recycling.
La present recerca ha estat realitzada per l'Institut de Ciència i tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en col·laboració amb l'Institut Català del Suro (ICSuro) i de l'Associació d'Empresaris Surers (AECORK). El responsables de la investigació han estat el Dr. Xavier Gabarrell, Dr. Joan Rieradevall i el Dr. Jesús Rives, actualment a l'empresa spin-off del Parc de recerca de la UAB; Inèdit Innovació SL.
El suro és un material natural que s'extreu de l'alzina surera (Quercus suber). A més, el suro és un recurs renovable perquè les característiques específiques de l'espècie permeten regenerar l'escorça de l'arbre després que se n'hagi extret el suro en un període de temps relativament curt. A més, aquesta matèria primera és típicament Mediterrània, ja que la majoria de boscos, i per tant la producció de suro, se situen al sud-oest d'Europa o al nord d'Àfrica.
A partir del suro es manufacturen una gran quantitat de productes: panells per a la construcció, productes de decoració o peces per a l'aviació, entre molts d'altres. A Catalunya destaca molt especialment la indústria de taps per a vins i caves, que són productes d'alt valor afegit i que concentren més del 98 % de la facturació del sector. A escala mundial trobem que el 10 % dels taps de vi i el 60 % dels taps de cava es fabriquen a Catalunya.
Suros pelats a les Gavarres (Calonge).
En un moment en què al mercat apareixen tapaments fets amb materials no renovables, com els taps sintètics o els taps de rosca d'alumini, el sector ha decidit apostar per la ecoinnovació i avançar cap a la sostenibilitat. La manca d'estudis del sector que quantifiquin l'impacte ambiental associat a la competència d'aquestes noves formes de tapament, introduïdes al mercat sense tenir en compte que són solucions ambientalment menys favorables, ha suposat un estímul pel sector surer català, que ha percebut el medi ambient com una oportunitat i no com una amenaça.
Per a la quantificació ambiental s'ha utilitzat la metodologia de l'anàlisi de cicle de vida (ACV), que avalua els impactes ambientals de productes i sistemes al llarg de la seva vida, des de l'extracció dels recursos necessaris per la fabricació del producte fins que el producte esdevé un residu. Aquesta metodologia s'ha emprat àmpliament en molts sectors industrials, però per primera vegada s'ha aplicat al sector surer. L'objectiu de la recerca ha estat l'avaluació ambiental del tres principals productes, que són el tap de suro natural per a vins tranquils, el tap de cava i els granulats utilitzats en la fabricació de molts altres productes aglomerats. En l'estudi s'ha tingut en compte tot el cicle de vida: el sistema forestal, el sistema productiu, els diferents transports i la gestió final del producte un cop s'ha usat i ha esdevingut un residu.
S'han determinat els punts febles dels diferents subsistemes del sector, de manera que es proposen mesures de producció més netes com a estratègies clau per a disminuir els impactes ambientals associats a cadascun dels productes de suro. A més, l'anàlisi integrat del sector permet establir estratègies globals de millora des de la perspectiva de l'ecologia industrial que permetran que el sector continuï avançant cap a la sostenibilitat.
Els resultats indiquen que el suro és un material amb un impacte ambiental baix que, a més de generar nombrosos productes, contribueix a fixar diòxid de carboni en els boscos d'alzina surera. Concretament, per cada tona de suro extreta del bosc es fixen 18 tones de CO2 eq., mentre que fent el balanç i incorporant-hi les emissions generades en els processos de producció dels tres productes, es fixen 14,3 tones de CO2 eq. per tona de material convertit en producte. Dit d'una altra manera: a més de proporcionar productes útils per a les activitats humanes, el sector surer contribueix a lluitar contra el canvi climàtic.
De la mateixa manera, doncs, també es redueix la petjada de carboni dels productes vitivinícoles que incorporen taps de suro: en una ampolla de vi el tap de suro pot contribuir a reduir les emissions de CO2 entre un 18 % i un 40 %. Per tant, des d'un punt de vista ambiental queda completament justificada la utilització dels taps de suro en lloc d'altres alternatives menys respectuoses amb el medi ambient.
Aquest estudi ha representat el primer pas del sector surer cap a la sostenibilitat, però també referma la necessitat de seguir treballant en el futur per tal d'ambientalitzar altres productes i sectors i, consegüentment, reduir-ne la petjada de carboni.
Font: http://www.ecodiari.cat/