Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 12 d’abril del 2012

Cirrus uncinus, cirrocumulus mamma i stratocumulus lacunosus


Cirrus uncinus captats des de Romanyà de la Selva. Imatge mostrada a l'Espai del Temps de TV3 d'ahir al vespre.


La primavera d'aquest any 2012 segueix sense defraudar-nos i un dia rera l'altre tenim un espectacle assegurat al damunt dels nostres caps.
La tarda d'ahir dimecres, va tornar a ser una classe oberta per estudiar els diferents tipus de núvols que precedeixen l'arribada de la pertorbació que ens afectarà en el dia d'avui.

La imatge que obre aquest article, és un exemple de llibre dels fotogènics cirrus uncinus, els quals deuen el seu nom a la seva semblança amb les urpes d'un felí.
Aquests curiosos núvols observats a sobre el Massís de les Gavarres (Romanyà de la Selva), ens indiquen l'existència de dos vents que viatgen a velocitats i direccions diferents però molt propers entre si, fenomen anomenat "cisalla", el qual pot reportar-nos una intensificació de les tempestes en un breu període de temps, tal com pot succeir avui en molts indrets.



Cirrus uncinus. Observeu com al fons de la imatge es dissipen fins a convertir-se en un tel blanc format per cirrostratus.


La seva aparició és poc habitual i es formen en altituds molt elevades que sobrepassen els 7000 metres acompanyats amb temperatures de -40 a -50º C, denotant una forta inestabilització de les capes altes de la troposfera. La seva visió és un signe gairebé inequívoc que s'acosta algun tipus de front o pertorbació en les pròximes hores.



Cirrus uncinus.



Cirrocumulus mamma.



Uns altres núvols que denoten un canvi de temps proper són els cirrocumulus, en aquest cas, acompanyats pel núvol annex conegut com a "mamma". Si el dimarts aparegueren nombrosos mammatocumulus penjant de la base d'un núvol de tempesta, ahir dimecres, ens aparegueren uns núvols complementaris de la mateixa tipologia acompanyant els cirrocumulus. Cal dir que les "mamma", tot i que les més conegudes i espectaculars són les que aparegueren el dimarts acompanyant un cumulunimbus, també poden formar-se en altres gèneres nuvolosos, com els cirrus, cirrocumulus, altocumulus, altostratus i stratocumulus.

Els cirrocumulus són un dels tres principals tipus de núvols que trobem a gran altitud, en aquests cas, estan formats per aigua en estat de subfusió (aigua líquida a temperatures negatives), els altres gèneres de núvols alts són els cirrus i els cirrostratus. En general, es formen entre els cinc i els dotze quilòmetres d'alçada, la seva aparició indica una certa convecció i poden generar alguna virga formada per gel o neu.
Els cirrocumulus es distingeixen dels altocumulus perqué estan a major alçada i per tant, els seus elements es veuen més petits i també solen acompanyar als cirrus.



Cirrocumulus.



Cirrocumulus.



Cirrocumulus mamma.



Stratocumulus lacunosus.


Uns altres núvols força curiosos que es van poder veure ahir foren els stratocumulus lacunosus, formats per gotes d'aigua. Generalment, els stratocumulus apareixen per sota dels 2400 metres d'altura i la seva visió no ens serveix per pronosticar l'evolució del temps a curt termini, ja que en ocasions precedeixen l'arribada de precipitacions i en altres ens indiquen una estabilització de l'atmosfera. En aquest cas, els stratocumulus lacunosus que es van formar ahir a la tarda, provenien de l'estratificació dels cumulus que deixaren quatre gotes a l'interior de Girona i, per tant, assenyalen una disminució de l'activitat convectiva i el retorn de l'estabilitat atmosfèrica.



Stratocumulus lacunosus.



Stratocumulus lacunosus i flors de primavera.



Stratocumulus lacunosus i flors de primavera.