Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 17 de maig del 2012

Parc Nacional de les Gorges del Riu Negre


Vista del Parc Nacional de les Gorges del Riu Negre amb la cascada Alexandra en primer terme.


El Parc Nacional de les Gorges del Riu Negre, és l'espai natural protegit més important de l'illa Maurici. Aquest pulmó verd és un conjunt caracteritzat per profunds barrancs, cursos d'aigua i la major extensió de boscos primaris o selva tropical de l'illa, els quals ocupen unes 6.500 hectàrees, a la regió forestal de la "Plaine Champagne". Aquest tresor pels amants de la natura, deu la seva fama a les seves característiques excepcionals, amb dotzenes d'espècies rares d'aus, algunes endèmiques i en perill d'extinció, juntament amb altres animals i espècies vegetals úniques. Diverses àrees han estat tancades i les espècies invasores han estat erradicades d'aquests indrets per preservar la vida silvestre nativa.



Panell indicador situat en una de les entrades del parc.


El parc nacional, creat el 1994, és ideal per realitzar senderisme des de les diferentes entrades que hi trobem. Al llarg dels recorreguts trobarem majestuosos salts d'aigua i cascades. Sens dubte, els observadors d'aus tenen l'oportunitat de veure algunes espècies molt amenaçades i malauradament en perill d'extinció, com el fodi de Maurici (Foudia rubra) el periquito de Maurici (Psittacula eques), el colom de color rosa (Nesoenas mayeri), el bulbul de Maurici (Hypsipetes olivaceus), l'ocell blanc (Zosterops mauritianus) o el xoriguer de Maurici (Falco punctatus), entre altres.



Bosc selvàtic. Sortir del sender marcat és impossible degut a l'espessor de la selva tropical.


Alguns d'aquests ocells es poden veure amb relativa facilitat si prestem atenció i ens endurem un bon record a la memòria, sortosament, això va ser realitat, ja que en vaig poder veure alguns com el xoriguer de Maurici, el fodi de Maurici o el tímid colom de color rosa, fins i tot, vaig poder retratar una de les espècies de ben a prop, la qual podreu veure en un proper article.



Vistes de la selva des del mirador principal del parc.


Pel que fa als mamífers, cal destacar un tipus de quiròpter únic al món, la guineu voladora de Maurici (Pteropus niger)., esperem que tingui més sort que el seu parent proper, malauradament extingit al segle XIX, anomenat guineu voladora petita (Pteropus subniger). Per desgràcia, en algunes parts de les gorges del Riu Negre, també poden trobar-se espècies que posen en perill tot l'ecosistema, com cérvols de Java, senglars, macacos, rates i conills.


Al parc hi trobarem aigua per tot arreu.


La visió de les grans gorges i els boscos selvàtics no us deixa indiferents. Si us interneu a l'espessor del bosc pels corriols que creuen el parc, us sorpendrà el so incesant i captivador que produeixen els milers de cigales que poblen els arbres, encara que no les veureu. Les Gorges del Riu Negre, sempre misterioses, profundes i cobertes amb boscos verds, ens traslladen a un somni que molts haurem tingut.



Interior de la selva amb un curs d'aigua.


Travessar les carreteres que envolten aquest espai natural et pot reportar algunes sorpreses, com les guineus voladores que es trobaven penjant d'uns cables de la llum que hi passaven per sobre. Malauradament no vaig poder parar amb el cotxe i no en tinc fotos, però per fer-nos una idea, eren com els rat-penats gegants de la pel·lícula "Indiana Jones i el Temple Maleït"!




Interior de la selva. Encara que no ho sembli per aquí hi passa un camí



Un dels nombrosos cursos d'aigua que vaig haver de creuar a l'interior del parc.


La xarxa de senders senyalitzats ens permet caminar pel parc al llarg d'uns vuitanta quilòmetres. Les carreteres per accedir-hi són bastant fàcils de trobar i poden descobrir una trentena de circuits.



Vista general del parc amb vegetació exhuberant i alguns cumulus al cel.



Al fons de la imatge veiem la muntanya "Piton de la Petite Rivière Noire". És la muntanya més alta de l'illa Maurici, amb 828msnm.


A la imatge superior veiem, al fons, la muntanya més elevada de l'illa Maurici. El "Piton de la Petite Rivière Noire" de 821msnm, és accessible des del sender número 5 que s'inicia a 500 metres a l'oest del mirador principal de la "Plaine Champagne". El camí és bastant fàcil, excepte a la part final, on es requereix una certa experiència en muntanyisme. Els últims 30 metres verticals estan en un terreny molt accidentat, amb un fort pendent i té una cadena per facilitar la pujada final. L'anada i tornada és una caminada de 8 quilòmetres de llarg, amb un desnivell d'uns 300 metres acumulats. Es triga 2 hores i 30 minuts per l'anada i tornada.



Detall de la part superior de les cascades Alexandra que podem trobar a l'interior del parc.