El primer mapa planetari de l'alçada dels boscos ha estat confeccionat per científics de la NASA, amb un mètode uniforme de recollida de dades -aplegades per tres satèl·lits-, amb l'objectiu de fer una estimació del carboni que emmagatzemem les forests de tot el món i calcular la velocitat del cicle del carboni entre els ecosistemes i l'atmosfera.
El mapa mostra que els arbres més alts del planeta estan a Amèrica del Nord i al Nord-oest del Pacífic, a més d'algunes zones del Sud-est asiàtic; els més baixos es troben en les franges septentrionals del Canadà i Euràsia. En concret, els boscos d'espècies com l'avet de Douglas, la tuia o la sequoia tenen les copes més altes (per sobre de 40 metres), mentre que els boscos boreals de picees, alguns tipus d'avet, làrix i pins, normalment no superen els 20 metres d'altura. Algunes zones no alterades de boscos humits tropicals estan al voltant dels 25 metres, més o menys la mateixa alçada dels roures, bedolls i faigs de zones temperades d'Europa i gran part dels EUA.
Per fer aquest mapa, Michael Lefsky i un equip de científics de la Universitat de Colorado han utilitzat les dades preses pels satèl·lits Terra i Aqua i ICESat. Més de 150 milions de polsos làser presos durant set anys s'han utilitzat per completar-lo. S'ha combinat les dades captades amb els diversos instruments en òrbita que cobreixen àrees més àmplies en les seves observacions.
Les activitats humanes emeten cada any a l'atmosfera uns 7.000 milions de tones de carboni, la majoria en forma de CO2, de les quals tres mil milions es queden a l'atmosfera i dos mil són absorbides pels oceans. Sobre els dos mil milions restants els científics tenen dubtes, tot i que sospiten que els que els boscos, a través de la fotosíntesi, emmagatzemen i capturen en forma de biomassa més Carboni del que es pensa.
Informació extreta de http://www.naciodigital.cat/diariforestal
