Les platges, com aquesta de La Fosca, s'ompliran ben aviat.
Avui dimarts 21 de juny, a les 19h 16m hora oficial peninsular, s'inicia l'estiu a l'hemisferi Nord, segons el conveni astronòmic.
Aquesta estació, que és la més llarga de l'any des de fa alguns segles, durarà 93 dies i 15 hores. La tardor s'iniciarà el dia 23 de setembre.
L'inici astronòmic de l'estiu, es dóna quan el Sol arriba a la seva posició més boreal. El dia que això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació nord (+23º 27 ') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, i per això, a aquesta circumstància se l'anomena també solstici ("sol quiet") d'estiu. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern.
El dia del solstici d'estiu correspon al de major durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més aviat i aquell en què es posa més tard., també coincideix amb l'afeli o el que és el mateix, el dia en què el Sol i la Terra estan més allunyats entre si al llarg de l'any. És aquest major allunyament respecte al Sol, la causa que la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita el.líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a tercera llei de Kepler) i per tant que la durada d'aquesta estació sigui major.
La durada del dia
Si anomenem col.loquialment durada del dia al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, avui serà el dia de major durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 15 hores i 3 minuts, a comparar amb les 9 hores i 17 minuts que durarà el dia més curt (el 22 de desembre). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg.
Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul.la a l'Equador i sent extrema (24 hores) per sobre del cercle polar àrtic. És precisament per sobre del cercle polar boreal, on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de juny) es dóna el fenomen del Sol de mitjanit, del qual ja us en vaig parlar, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia. (A l'Antàrtida això passa al voltant del 21 de desembre).
Sortida i posta del Sol
Es podria pensar que el dia més llarg de l'any serà també el dia en què el Sol surti més aviat i es posi més tard, però no és així: això és a causa que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el.líptica, ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció diferent a l'eix d'aquesta el.lipse. Això fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estiguin desajustats. El dia en què el Sol surt més aviat és el 15 de juny, mentre que el dia en què el Sol es pon més tard és el 28 de juny.
Distància al Sol
Per aquestes dates es dóna també el màxim allunyament anual (afeli), entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim allunyament es donarà el pròxim dia 4 de juliol, sent la distància una mica més de 152 milions de km, uns cinc milions de km més que a principis de gener, quan la distància al Sol arriba al seu mínim anual.
Activitat solar
Actualment ens trobem en el cicle solar número 24, aquest cicle va començar el desembre del 2008 i s'espera que arribi al seu màxim al maig del 2013. Segons les estimacions realitzades pel NOAA i l'Space Weather Prediction Center, durant aquest estiu el nombre de taques solars arribarà a valors entre 50 i 80.
Eclipsis i fenòmens relacionats
Al llarg de l'estiu hi haurà un eclipsi parcial de Sol el dia 1 de juliol i serà visible al sud de l'Oceà Índic.
Observació nocturna del cel a l'estiu
Sempre és preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (1 de juliol, 30 de juliol i 29 d'agost), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
La primera lluna plena de l'estiu tindrà lloc el 15 de juliol, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest estiu es donaran dues llunes plenes: el 13 d'agost i el 12 de setembre.
Com estels matutins, podrem veure els planetes Mart, Júpiter i Urà, aquests dos últims passaran, a l'agost i setembre, a ser visibles gairebé tota la nit desprès del capvespre. Al vespre es veurà Saturn.
Les dues pluges de meteors més intenses que tindrem són les delta Aquàrides, el màxim ritme tindrà lloc al voltant del 30 de juliol, i la més famosa de l'estiu, la de Les Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç, el màxim es dóna al voltant del 12 d'agost.
Pel que fa a les constel.lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues Ósses.
D'est a sud i a l'oest es veuran Pegaso, l'Àguila, la Corona Boreal i la Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó es veuran al llarg de la nit algunes de les constel.lacions zodiacals, de la Verge a Aquari, aquesta última ja prop de l'alba. Entre les estrelles més brillants visibles en aquesta època destaquen les que constitueixen el "triangle estiuenc": Altair (a l'Àguila), Deneb (al Cigne) i Vega (a la Lira).
Quan la nit sigui més fosca, degut a la lluna nova, es pot intentar veure nebuloses d'emissió, com la Llacuna, Omega o la Trífida, i nebuloses planetàries com l'Anell, a la constel.lació de Lira. Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter (quan és visible) i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.
Informació extreta de:
Instituto Geográfico Nacional (http://www.02.ign.es/ign/main/index.do)