Primer pla dels panellets que hem fet aquest any a casa.Quan arriba la tardor, i el temps de la fred comença a dibuixar-se a l'horitzó, retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.
Segons diuen alguns cronistes, aquesta tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre).
La Festa de Tots Sants té el seu origen en la celebració instituïda pel papa Bonifaci IV el 609 al Panteó de Roma que havia passat de ser el temple romà de tots els déus a cristianitzar-se i quedar dedicat a tots els Sants. De totes maneres fou el papa Gregori IV, dos segles més tard, qui designà el primer de novembre per a la celebració d'aquesta festa per a tot l'Occident cristià. A finals dels segle X, per influència de l'ordre de Cluny, s'afegí l'endemà d'aquesta festa una altra de dedicada a pregar pels fidels difunts. Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s'enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l'any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.
Castanyes.A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s'havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les.
Avui quan arriben aquestes dates, tornen a sortir les parades de castanyers i castanyeres i també parades de castanyes torrades portades per gent jove, que troben aquesta tasca l'oportunitat de fer uns calerons per finançar les activitats de les seves associacions. Des de fa uns anys també se celebren castanyades populars a l'aire lliure, balls, i altres activitats organitzades per diferents entitats i associacions. Fins i tot les discoteques ofereixen, des de fa uns anys, versions enllaunades de la celebració.
Panellets fets a casa.
A més de les castanyes, els panellets i la fruita confitada són també un menjar típic d'aquesta singular festa. L'origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida. Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d'antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya Vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d'algun familiar. Aquest acte era tot un ritual, tant en la forma de parar la taula com en la distribució dels comensals i el tipus de menjar que es servia.
Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l'eternitat.
Els ingredients principals d'aquesta menja dolça són les ametlles crues, el sucre, l'aigua, els rovells d'ou, i les clares d'ou batudes. La primera operació per fer-los és preparar una pasta de massapà. Aquesta pasta, molt antiga en la pastisseria catalana, consisteix en reduir ametlles crues, un cop pelades, en una mena de farina que haurem de barrejar amb un xarop, a punt de bola, que haurem fet amb el sucre i amb l'aigua.
Amb aquesta mixtura, a la qual podem afegir-hi qualsevol aroma (suc de llimona, de taronja, cafè, xocolata etç...) farem, sobre el marbre empolvorat de sucre, un corró que tallarem en petits dauets amb els quals farem unes boles petites. Aquestes boles, un cop treballades, les pintarem amb clara d'ou batuda o amb rovell d'ou que ens ha de permetre l'adhesió de pinyons, avellanes, fruita confitada i d'altres ingredients, segons els gustos de qui els fa. Un cop així preparats s'han d'enfornar i coure'ls.
Font: festes.org (http://www.festes.org)