Stratocumulus stratiformis opacus, vistos a Garafía.
La imatge superior ens mostra uns bonics stratocumulus stratiformis opacus, vistos al costat de l'Església de Santo Domingo, a Garafía.
Aquest núvols baixos solen aparentar masses arrodonides, en grups, alineades, o en forma d'ones, on els seus elements individuals són més grans que els dels altocúmulus, això permet diferenciar-los, juntament amb el fet que els stratocumulus apareixen en altituds més baixes, per sota dels 2.500 metres. Una forma senzilla de distingir-los, és comparar la mida de cada núvol individual., això es fa apuntant el dit polze en la direcció del núvol, si aquest és com la mida del polze, es tracta d'un altocúmulus, si és com tota la mà, ens trobem amb un stratocumulus.
Normalment aquest gènere nuvolós no provoca precipitació, encara que pot donar roines, plugims, o volves de neu. No obstant això, aquests núvols solen ser un indicatiu de canvi de temps, anunciant futures tempestes o l'acostament d'un front.
Església de Santo Domingo (Garafía) amb el cel cobert per una capa uniforme d'estratocúmulus.
Garafía és un municipi situat al nord-oest de l'illa de La Palma i la seva capital municipal s'anomena Santo Domingo. Altres barris importants són Las Tricias, Juan Adalid, Don Pedro, La Mata, El Tablado, "Roque Faro" i Franceses.
El seu terme municipal és força extens, ja que arriba fins als 103 km2, amb una longitud de costa de 25,50 km, i amb una població de 1.800 habitants.
La capital del municipi està situada a una altitud de 400 metres i en el seu ampli terme municipal es troba el Roque de los Muchachos, el punt més alt de l'illa amb 2.426 msnm. Des de la població hi surt una carretera que hi porta, malauradament, degut a l'existència de plaques de gel a la calçada, no hi vaig poder pujar...potser serà una excusa per tornar-hi.
Per la seva situació, Garafía està exposada als vents alisis i a les borrasques atlàntiques, encara que els alisis, acompanyats pel seu mar de núvols, rarament passen de "Hoya Grande", deixant a Las Tricias lluny del seu abast.
Com és normal a les illes Canàries, la zona costanera es caracteritza per ser bastant àrida, tot i que ràpidament s'hi assoleixen altures considerables, i a Santo Domingo o a Las Tricias, nuclis situats a uns 400 metres d'altitud, la pluja acumulada al llarg de l'any ronda els 600 litres per metre quadrat. En aquests indrets el paisatge està dominat per "tabaibas", "jaras", "cardones", "higuerillas" i algun bruc aïllat.
Més amunt, a uns 1.100 metres d'altitud, es poden recollir uns 860 litres per metre quadrat, indret dominat pel "monte verde" dels brucs, "fayas", "acebiños", falgueres i laurisilva, a més de ser la zona on apareixen més volcans, alguns bastant erosionats, fet que en dificulta la seva identificació. A partir d'aquí comencen els pins, fins que arribem als cims, on hi domina una pobre vegetació formada principalment per "codesos espinosos" que desapareixen als voltants del Roque de los Muchachos.
L'activitat econòmica del municipi es centra en l'agricultura i la ramaderia, generant una important indústria del formatge que compta amb un centre de maduració i comercialització del producte. L'elaboració del saborós formatge artesà de cabra, ovella o barrejat, adquireix el seu característic sabor després de ser fumat amb penques de figues de moro seques, brucs o closques d'ametlles, fet que puc corroborar.
Però sens dubte, el turisme rural també és una aposta que s'està imposant.
Església de Santo Domingo erigida en el segle XVI. Al seu interior hi podem veure una interessant arquitectura amb un enteixinat mudèjar i interessants mostres d'imatgeria religiosa, destacant la venerada Virgen de Nuestra Señora de la Luz.