Imatge d'El Proís de Candelaria.
Després de visitar el Monumento Natural del Barranco de Jorado, no cal anar gaire lluny, ja que ben a prop hi trobem un pintoresc indret anomenat Proís de Candelaria.
Al Proís de Candelaria s'hi arriba a través d'un camí conegut com a "Camino del Proís" que agafarem al costat del "Quiosco del Diablo", a la mateixa població de Tijarafe. Aquest camí serpenteja a través d'una baixada que arriba fins als aparcaments del Proís, situats al damunt del mar. A partir d'aquí, només ens mancaran 5 minuts de camí a peu i trobarem aquest majestuós enclavament costaner (També hi podem arribar en barca o caminant per un sender que s'agafa a mitja baixada, a mà dreta, al costat d'un petit aparcament).
La primera casa que trobem està edificada a l'indret conegut com a "Cueva de los Burros". A sota veiem una piscina natural que s'obre al mar.
Com vaig comentar, el terme municipal de Tijarafe es caracteritza per una abrupta orografia, amb molts pocs indrets per apropar-se al mar i poder carregar o descarregar vaixells. Un d'aquests llocs, utilitzat com a port natural, ja apareix documentat el 1588, i correspont a l'actual enclavament del Proís.
El litoral retallat per alts penyassegats de 200 metres d'alçada, no facilitava les transaccions marítimes ni el contacte amb la mar, fet que donava una vital importància a aquest port. Aquests ports naturals, situats en indrets on la monotonia dels penyassegats es trenca i es produeix un relatiu fàcil accés des de terra, s'anomenen "proíses", paraula derivada del portuguès que significa "el lloc d'amarratge de la proa d'un vaixell".
Cases del Proís aprofitant la balma i les coves existents.
En aquest cas, el Proís de Candelaria és el port natural de la vessant que conté el nucli de La Candelaria, indret on es troba la patrona del municipi, la majoria dels serveis administratius i l'activitat comercial.
Al costat de la desembocadura del Barranco de Candelaria, s'ens apareix una impressionant balma (o bauma) de 50 metres d'alçada, la qual allotja unes cinquanta cases de petit tamany, algunes aprofitant coves naturals o excavades a la roca, amb una petita cala per on es poden avarar vaixells, juntament amb una zona de bany i una altre que exerceix les funcions de petit port.
Al fons de la imatge veiem el petit embarcador i a sobre a la dreta hi trobem una petita capella de color blanc amb la imatge de la Mare de Déu del Carme.
La gran balma, s'ens apareix de cop i volta després de girar un revolt, aquest fet causa una grata sensació de sorpresa i d'admiració.
Cal destacar que el camí passa entre el penyassegat i el mar, això li dóna una certa espectacularitat.
Segons ens explica la tradició oral, pel Proís hi van entrar tant la Virgen de Candelaria com els llibres prohibits, els materials de contraband, i s'exportà blat i brea, a més, fóu un punt de sortida d'emigrants clandestins. En el mateix indret també s'hi pescava o s'obtenia sal.
En aquest lloc apareix un pou d'aigua salabrosa, just a sota la gran balma que fa de sostre.
Fins fa uns quaranta anys pràcticament no hi havia cap construcció a l'interior, ja que només s'hi construien barraques rudimentàries durant l'estiu, tot aprofitant la paret rocosa. Al costat de les barraques la gent hi guardava els animals i tants uns com els altres podien suportar més bé els rigors de l'estiu. Quan estaven reunits, en els moments de descans, es feien festes relacionades amb els banys de purificació de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume.
Detall de les cases utilitzades a l'estiu. Algunes aprofiten coves naturals o excavades per eixamplar-se cap a l'interior.
A més d'uns safareigs (avui desapareguts), també hi ha un pou d'aigua salabrosa, antigament molt apreciat, al qual s'hi baixava quan s'esgotaven les fonts i les cisternes del poble. Per poder guardar l'aigua s'omplien uns barrils transportats amb mules.
Al fons de la imatge s'aprecien unes escales per poder baixar a l'aigua just on s'acaben les cases. En aquest indret ens hi podem banyar sempre que l'onatge no sigui gaire destacable.
Amb el temps, el Proís de Candelaria s'ha convertit en un dels llocs predilectes d'estiueig pels "tijaraferos", i per això van construir petites cases on passar els dies més calorosos de l'estiu gaudint del mar.
Arribats fins aquí, el millor que podem fer, si les condicions del mar ho permeten, és gaudir d'un merescut i relaxant bany sota l'ombra de la colossal cúpula de pedra que s'alça sobre nosaltres, contemplant una magnífica posta de sol.
Per acabar només comentar una curiositat, i és que el programa "callejeros" de la cadena de televisió Cuatro, es va fer ressó d'aquesta tradició estiuenca i en va fer un reportatge on es mostra la vida d'aquest lloc durant l'estiu. En podreu veure un fragment al següent enllaç:
http://www.cuatro.com/_3dcb303f
