Deixem enrera un hivern que passarà a la història per ser un dels més secs des que es recullen dades i encetem una nova estació que esperem ens porti les ansiades pluges, sense oblidar-nos del Sol i les temperatures agradables que arriben després de l'hivern. A les 6:14 h d'aquest matí ja ha començat de manera oficial la primavera astronòmica, aquesta estació durarà 92 dies i 18 hores, i acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu.
Des del punt de vista astronòmic, el més destacat de la primavera serà el trànsit de Venus per davant del Sol el 6 de juny, esdeveniment que no tornarà a passar fins a l'any 2117. Aquest fenomen serà visible en totes les fases en una àmplia regió de l'Oceà Pacífic, que inclou les illes Hawaii, i en llocs septentrionals on sigui visible el Sol de mitjanit en aquelles dates.
A casa nostre només serà visible en les últimes fases, a la sortida del Sol, al nord-est de la Península Ibèrica i a les Illes Balears. Per tal d'observar-ho caldrà prendre les precaucions típiques en tota observació solar.
Igualment, durant aquesta primavera es produirà un eclipsi anular de Sol previst pel 20 de maig i un eclipsi parcial de Lluna pel dia 4 de juny, no obstant, cap d'ells serà visible des del nostre país.
Pel que fa als planetes, la primavera serà una bona ocasió per veure Venus, Mart, Júpiter i Saturn, siguent visibles al principi de la nit durant la primera meitat de l'estació. A mesura que avanci la primavera, els primers en desaparèixer, al llarg del capvespre, seran Júpiter i Venus, quedant el cel dominat per Mart i Saturn.
D'altra banda, el pròxim diumenge 25 de març tindrà lloc el canvi d'hora, recuperant l'horari d'estiu. El canvi d'hora es produeix, com és habitual, a l'últim diumenge del present mes. A les 2 de la matinada, hora peninsular, caldrà avançar el rellotge fins a les 3, això comportarà que aquest dia tingui, oficialment, una hora menys. Dues setmanes més tard, el 8 d'abril, serà el Diumenge de Pasqua.
L'inici de la primavera té lloc en el moment en què el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància també se l'anomena equinocci de primavera. En aquest instant a l'Hemisferi Sud s'inicia la tardor.
L'equinocci de primavera pot tenir lloc, com a màxim, en tres dates diferents al llarg del segle XXI, podent iniciar-se entre els dies 19 i 21 de març, siguent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com any tròpic).
Aquesta és l'època de l'any en què la longitud del dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol cada dia surt pels matins una mica abans que la jornada anterior i a la tarda es pon cada cop més tard. Com a conseqüència, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó augmenta en gairebé tres minuts cada dia.
La primera lluna plena de la primavera tindrà lloc el 6 d'abril., el diumenge següent (8 d'abril) serà Diumenge de Pasqua. En aquesta primavera es produiran dues llunes plenes més: el 6 de maig i el 4 de juny.
Saturn passarà de ser visible durant tota la nit, al principi de la primavera, a ser visible només durant el vespre al final de la mateixa, a més, presentarà una inclinació dels anells bastant favorable per a la seva observació., també, el dia 15 d'abril, es produirà el seu màxim acostament anual a la Terra, ja que el seu disc tindrà un diàmetre de 19,1".
D'altra banda, Júpiter i Venus passaran de ser visibles al vespre a ser visibles a l'alba, mentre que Mart es veurà durant el vespre al llarg de tota la primavera.
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La pluja més important de la primavera sol ser la de les Eta Aquàrides, el seu màxim té lloc en dates properes al 5 de maig.
Al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit les constel·lacions de l'Óssa Menor, el Drac, Cefeu i el Lleó.
Quan la nit sigui més fosca degut a la lluna nova, es poden intentar veure nebuloses d'emissió com el complex de nebuloses d'Orió (Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes d'una supernova coneguda com la nebulosa del Cranc ( Messier 1). Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estrellada que constitueix la Via Làctia.
Font: Observatori Astronòmic Nacional (IGN, Foment).