L'Espectròmetre d'Imatges de Resolució Moderada (MODIS) instal·lat a bord del satèl·lit Aqua de la NASA, va capturar la curiosa imatge que veiem a sobre aquestes línies, el passat 21 de febrer.
Tot i que podrien semblar els típics deixants dels nombrosos avions que volen pels nostres cels, aquestes línies blanques són els rastres deixats per grans vaixells de càrrega que han navegat a través de l'Oceà Pacífic, davant la costa de Califòrnia. Aquests núvols brillants, s'extenen en forma de carrers que romanen gairebé estàtics al llarg de centenars de quilòmetres, tot resseguint les trajectòries dels vaixells. Els extrems més prims dels núvols han sigut creats més recentment, mentre que els punts més amples i ondulats són més antics. El 1965, les primeres pistes de vaixells ja es van observar com a anomalies en les imatges del satèl·lit TIRS VII.
Els núvols coneguts com a pistes de vaixells, es formen al voltant dels gasos d'escapament alliberats pels vaixells en l'aire immòbil de sobre l'oceà.
La seva aparició és deguda al fet que les petites molècules de vapor d'aigua existens a l'atmosfera terrestre, es condensen al voltant de les petites partícules (aerosols) d'escapament dels vaixells, les quals són com una mena de llavor per la formació de nuvolositat.
En el cas de les pistes dels vaixells, les llavors de núvols s'estenen al llarg d'un camí estret, on l'aire càlid que ascendeix des de les xemeneies fa que els núvols resultants s'assemblin a llargues cadenes situades al damunt de l'oceà.
Algunes d'aquestes llavors de núvols són partícules de contaminació formades per sulfats, els quals són solubles en aigua i es constitueixen per formar els núvols.
Per diferenciar aquests núvols artificials dels núvols presents de manera natural, cal tenir present que els núvols formats pels gasos dels vaixells tenen més gotes i aquestes són més petites que els núvols naturals. Com a resultat, la llum que arriba al núvol del vaixell es manté dispersa en totes direccions i fa que sembli més brillant que altres tipus de núvols naturals, els quals solen ser sembrats per partícules més grans, com ara la sal del mar.
La reflectivitat més gran de les pistes de vaixells significa que poden ombrejar la superfície de la Terra de forma més eficient, produïnt un efecte de refredament local. No obstant això, la determinació de si les emissions de vaixells tenen un efecte climàtic més ampli és difícil de determinar, ja que els vaixells també emeten contaminants que tenen una influència en l'escalfament global, com el diòxid de carboni i partícules fines de carbó.
Actualment, la relació entre el canvi climàtic i els núvols creats pels vaixells es troba sota investigació, però un estudi recent va corroborar que les emissions dels vaixells no causen canvis prou importants com per afectar el clima de manera significativa.
Alhora, els investigadors han demostrat que les emissions dels vaixells suposen un clar perill per a la salut humana. El setanta per cent de totes les pistes de vaixells es produeixen a menys de 500 quilòmetres de la costa, això significa l'enviament d'un gran nombre de partícules nocives per la salut. Un estudi va concloure, per exemple, que les partícules contaminants dels vaixells són les responsables de 60.000 morts prematures cada any, un 5 per cent del total de morts prematures anuals, associades a la contaminació de l'aire per partícules.
Pistes de vaixells a sobre l'Oceà Atlàntic a la costa est dels Estats Units. Imatge captada l'onze de maig del 2005. Font : wikipedia
L'explicació científica d'aquest fenomen causat per l'acció humana, rau en el fet que l'aire situat per sobre dels oceans pateix menys turbulències que l'aire situat a sobre la terra, afectat per la convecció.
La capa més baixa de l'atmosfera terrestre és especialment estable a sobre l'Oceà Pacífic oriental durant l'època estival, a causa de la presència d'una capa d'aire calent que s'estableix entre els 500-700 metres d'alçada a sobre aquesta regió de l'oceà.
Tot i que és més propi de l'estiu, en altres époques també podem apreciar aquest efecte creador d'una inversió tèrmica, tot esdevenint un tap per l'aire més fred situat a baix, atrapant als contaminants i el vapor d'aigua. Mentre que la inversió és la responsable de la concentració de la contaminació que redueix la qualitat de l'aire a Los Angeles, també permet la formació de llargues pistes vaixells.
Les partícules emeses per les xemeneies dels vaixells poden trencar aquesta capa d'inversió tèrmica i entrar en l'aire situat a sobre el Pacífic oriental, tot creant llargs núvols compostos per gotes molt fines que romanen allà durant dies.
