A la imatge de l'encapçalament hi destaquen uns curiosos i gegantins remolins, però de què es tracta?
Aquesta fotografia presa des del satèl·lit Aqua de la NASA el passat 17 d'octubre, ens mostra uns veritables remolins de gel a la costa oest de Groenlàndia, els quals, es van moure substancialment entre els passats dies 16 i 17 d'octubre.
Com he comentat en anteriors articles de la NASA, el gel marí de l'Àrtic creix durant l'hivern, aconseguint el seu punt màxim al voltant del mes de març. A continuació, aquest gel es fon durant l'estiu, aconseguint el seu mínim en el mes de setembre. Coincidint amb el mes d'octubre, les aigües de l'Àrtic es comencen a congelar de nou. No obstant això, aquest gel marí en forma de remolins és probable que siguin restes de gel antic que va emigrar a la costa de Groenlàndia, ja que és poc probable que l'aigua del mar es comenci a congelar tan al sud en el mes d'octubre.
Al llarg de la costa est de Groenlàndia, l'estret de Fram serveix com a via ràpida d'escapament pel gel marí de l'Oceà Àrtic. L'escapament d'aquest gel marí a través de l'estret de Fram, es solia compensar amb un augment de gel al Gir oceànic de Beaufort (corrent d'aigua i gel que es mou de manera circular a l'Oceà Àrtic).
Fins a finals del 1990, el gel podia persistir en el Gir oceànic de Beaufort durant anys, ja que era més gruixut i més resistent a la fusió. Malauradament, però, des de començaments del segle XXI, el gel ha estat menys propens a aguantar el viatge a través de la part sud del gir. Com a resultat d'això, actualment ja no es conserva tant gel marí antic a l'Àrtic.
Aquesta disminució del gel marí es constata en el gràfic que veiem a sota la imatge del satèl·lit. El gràfic va ser confeccionat a partir dels estudis realitzats pels investigadors del Centre de Ciència Polar de la Universitat de Washington, entre els anys 1979 -2012.
El model indica que el major volum de gel es produeix entre els mesos de març i maig, i el nivell més baix arriba entre l'agost i l'octubre. Però mentre que aquesta estacionalitat entre els pics i les valls s'ha mantingut constant des del 1979, el volum total de gel marí ha disminuït.
La línia blava gruixuda és la mitjana de volum de gel entre els anys 1979-2000, i les bandes de color blau més clar que l'envolten són desviacions estàndard de la mitjana. Les línies grises situades a sota la línia blava són els volums de gel marí calculats pels anys posteriors a l'any 2000.
Aquesta disminució del gel es fa patent amb el fet que totes línies grises cauen per sota de la mitjana, i gairebé totes elles cauen per sota de les desviacions estàndard.
Com a resultat, es comproba que la disminució del volum de gel marí àrtic és coherent amb els altres canvis observats.
