Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 12 de setembre del 2011

El bergantí-goleta Palinuro


Imatge del Palinuro atracat al port de Palamós (moll de ponent).


Durant les darreres jornades hem pogut veure, per tercera vegada, el vaixell-escola Palinuro, el qual farà estada a la nostre vila fins demà.

Aquest bergantí-goleta de gran bellesa estètica, forma part, juntament amb la fragata Amerigo Vespucci dels elegants velers clàssics utilitzats com a escola per l'Acadèmia Naval Italiana. En els darrers anys el port de Palamós ha estat punt de recalada de tots els vaixells que formen part d'aquesta acadèmia militar. La primera visita del Palinuro tingué lloc l'estiu del 2007, dins la regata internacional de grans velers “Tall Ship Races-Med 2007”, acompanyat també per la goleta Itàlia.

L'agost del 2009, en una nova estada, va ser visitat per més de 18.000 persones, mentre que l'estiu passat ens va visitar la fragata Amerigo Vespucci, el vaixell escola insígnia de l'Acadèmia Naval Italiana.

Durant aquest estiu, el Palinuro realitza un creuer per instruir els cadets de l'Acadèmia Naval Italiana que realitzen les pràctiques del curs. Amb un total de 136 tripulants a bord, entre oficials, cadets i marineria, i sota el comandament del capità de fragata Giovanni Schiavoni, aquest veler visita alguns dels principals ports del Mediterrani.

Palamós serà la única escala que realitza el vaixell en un port de l'Estat espanyol., fins ara, ja ha visitat els ports de Trapani, Taranto, Cattaro (Montenegro), Ravenna, Trieste i Cagliari, entre d'altres. Després del port de Palamós el vaixell tornarà a Itàlia, amb una navegació que el portarà fins al port de Livorno, tancant el seu viatge de nou a Taranto després d'haver recorregut un total de 3.000 milles nàutiques.

Palinuro, un nom mitològic

Segons la mitologia grega, evocada pel poeta Virgili en la Eneida, Palinuro va ser el timoner de la nau d'Enees. Per protegir Enees i els seus, durant el viatge per mar, la mare d'Enees, la deessa Venus, acorda amb Neptú un sacrifici; a canvi Neptú garantia que els troians arribarien sans i estalvis al Laci. Aquest sacrifici va ser executat amb l'ajuda de Somnus, el qual provocà un profund son a Palinuro i caigué per la borda. Abandonat, arriba a les costes de Lucània, al sud d'Itàlia, on mor a mans d'una tribu dels lucanis.

Quan més endavant, Enees viatja al món dels morts de la mà de la Sibil.la de Cumas, es troba amb l'esperit de Palinuro que al no haver estat enterrat, resta sense descans. Palinuro li demana que l'ajudi a sortir d'allà, a passar a l'altra vora del riu Aqueront, però això no li és permès, no obstant, la Sibil.la li comunica que serà enterrat com cal i que serà recordat. La llegenda diu que va ser enterrat en un lloc de l'actual Cap Palinuro. El mascaró de proa evoca aquest personatge (Palinuro) sostenint un timó.



El mascaró de proa.


Història del Palinuro

Després que diversos vaixells de l'Armada Italiana, es bategessin amb aquest nom, la història del Palinuro actual es va iniciar amb la seva construcció el 1933 a les drassanes de Nantes (França), sota el nom de "Comandant Richard Louis." Des del seu origen fins al començament de la Primera Guerra Mundial II, la nau va ser propietat d'una empresa privada francesa, que es dedicava al comerç i el transport de la pesca del bacallà en els bancs de Terranova.
Després de la Segona Guerra Mundial, la Marina Militar com a conseqüència de la pèrdua de la nau "Cristòfor Colom" (vaixell bessó de l'Amerigo Vespucci), que va haver de ser lliurada a l'antiga Unió Soviètica com a compensació pels danys de la guerra, es va posar en dubte la necessitat de continuar la formació de les seves tripulacions a bord de velers de grans dimensions.

L'Estat Major General, però, va decidir mantenir l'experiència de la vida i la nàutica, que persisteix des de fa dècades a la navegació marítima, com a base per a la capacitació de les seves tripulacions.
Per això, el 1950, l'actual nau Palinuro va ser comprada per la marina italiana i va ser sotmesa a una sèrie d'obres a l'Arsenal de La Spezia, per convertir-lo en un vaixell escola.
Va entrar en servei el 16 juliol del 1955 i des d'aleshores ha estat utilitzat per a la formació de suboficials en la categoria d'Estudiants pilot, timoners, motors mecànics i marins, de l'Escola de l'Armada italiana.

Particularitats del vaixell

El Palinuro és un bergantí-goleta de 60 metres d'eslora, armat amb tres arbres més un arbre de bauprès. El trinquet és de veles quadrades (pal més pròxim a proa), mentre que les veles major i la de messana són veles de ganivet. El bauprès (pal inclinat cap endavant que surt de la proa) està molt decorat.
L'àrea total del velam és d'uns 1.700 metres quadrats. L'alçada dels arbres sobre el nivell del mar és de 35 metres pel trinquet, 34,5 metres per la vela major i 30 metres per l'arbre de messana.
El casc, igual com els arbres, són d'acer reblat i consta d'un sol pont, per sota del qual es troben les habitacions, els tallers, les cuines, la sala de màquines principals i auxiliars, la maquinària i altres elements de l'habitatge secundari.
Per sobre de la coberta principal, apareixen les estructures del castell de popa, on hi ha el tauler de control. A dins del castell també hi trobem les habitacions dels oficials i suboficials, més una cuina.

Imatges del Palinuro