Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 14 de setembre del 2011

Viatge a La Palma: Parc Natural de Cumbre Vieja 4a part


El volcà Duraznero envoltat per la neu i la boira.


L'erupció freatomagmàtica del 12 de juliol del 1949 ocurreguda a l'indret del Hoyo Negro, situat 700 metres més al nord del cràter del Duraznero, va ser molt violenta i explosiva, arribant la seva colada fins a la costa oest, a l'indret conegut com Puerto Naos. Aquesta erupció va durar fins el dia 27, moment en què va cessar tota activitat durant tres dies.
El 30 de juliol, l'erupció va continuar al llarg de 12 hores d'intensa activitat en els dos cràters. El Duraznero va emetre un gran flux de lava (amb una enorme quantitat d'enclavaments, evidència del col.lapse del sostre de la cambra magmàtica) que va omplir una depressió situada als seus peus, coneguda com "La Malforada" i després es va desbordar cap a l'Est, formant una colada que gairebé arriba a la costa.



Imatge que ens mostra la magestuositat del volcà Duraznero.


La bonica imatge superior ens mostra el volcà Duraznero de 1.892 msnm, acompanyat per la boira, talment com si estés fumejant, l'espectacle era digne de veure.
En un nivell superior també podem veure uns núvols migjencs del gènere altocúmulus, situats entre els 2.400-6.100 metres d'alçada.



Una altre imatge d'aquest indret màgic.



La neu, les roques volcàniques, els pins canaris i els altocúmulus s'unien en una bonica simfonia al llarg del recorregut.



El cràter del Duraznero amb la gran colada volcànica als seus peus, tot formant una gran plana.


La gran colada del volcà Duraznero, està formada per un tipus de lava coneguda com a "Pahoehoe" (del hawaià pāhoehoe, que significa "suau"), coneguda també com a "lava cordada"., generalment es tracta de laves basàltiques. Aqueta formació presenta rugositats que s'assemblen a cordes, d'aquí el seu nom, encara que el terme hawaià "pāhoehoe" és el que més s'utilitza internacionalment. La seva superfície un cop solidificada és ondulada, encordonada i fins i tot llisa, on és fàcil caminar-hi. Aquestes superfícies es deuen al moviment molt fluid de la lava sota una escorça que es va solidificant



Detall de la gran colada, la qual sembla submergir-se al mar de núvols com una cascada. A l'horitzó torna a ressorgir el pic nevat del Teide.


Les colades d'aquest tipus avancen com una sèrie de petits lòbuls que trenquen contínuament la superfície refredada del magma que flueix. També forma tubs de lava, on la petita pèrdua de calor manté el magma més fluid. La textura de la superfície de les colades del tipus pahoehoe és molt variable, tot presentant diverses formes descrites tot sovint com escultures de lava.



La boira, per uns moments, sembla que vol retornar.


La lava basàltica que es refreda lentament, pot donar origen a columnates basàltiques amb la seva típica forma prismàtica de secció hexagonal. Segons s'allunyen de l'origen, les colades pāhoehoe poden passar a ser del tipus "Aa" per una pèrdua de calor i el conseqüent augment de la seva viscositat. Les laves del tipus Aa, són més irregulars, fragmentades i s'hi transita amb més dificultat.



Detall d'un sector del sender que travessa un indret amb restes de neu i laves Aa.





Es calcula que els materials sòlids expulsats pel Duraznero i l'Hoyo Negro, (cràters del Volcà de San Juan) foren d'uns 28.800.000 m3. Això s'hi afegeixen les cendres (10.000.000 m3) en una pluja intensa de polsim que a l'alba cobria els carrers, vehicles, cases, etç..escòries i laves del Llano del Banco 21.300.000 m3 i del Duraznero amb 400.000 m3. Un total de seixanta milions cinc-cents mil metres cúbics.



Clapes de neu i vegetació, a sobre les roques volcàniques dominades pel lapilli (gredes), laves Aa i alguns enclavaments.


El front de magma va arribar a tenir gairebé mig quilòmetre. Mentre queia pel penya-segat en forma d'una infernal cascada, va donar origen, en paraules del professor de La Palma, Manuel Martel San Gil, "a un violent i sorprenent xoc, francament indescriptible, entre l'element igni i la massa líquida que com gegantins titans lluiten per imposar el seu domini, i per fi, mentre que una jeu petrificada testimoniant la lluita consumada, l'altre s'aixeca en forma de denses columnes blanques, pregonant entre el bullir de les aigües del mar i la consolidació d'un magma fluid que augmenta la superfície d'una de les illes, gràcies al qual tenim la seva existència ".


CONTINUARÀ...