Durant les darreres jornades, hem pogut comprobar els efectes que han tingut les altes pressions sobre el nivell de les aigües marines. Aquestes altes pressions, originades pel potent anticicló que hi ha instal.lat al Mediterrani., a part de la mala visibilitat, també es deixa notar en aquestes minves que podem observar. El fenòmen de les minves, és més conegut com a "minves de gener" degut a que típicament es solen produir en aquest mes hivernal i també durant el desembre o febrer. No obstant, com sabem els habitants de la zona costanera, aquest fet pot tenir lloc sempre que existeix un potent anticicló a prop nostre, durant qualsevol época de l'any, però preferentment en els mesos hivernals, tal com recull el saber popular.
Tot seguit podreu veure un recull d'imatges d'aquest baix nivell de les aigües que hem vist els darrers dies. Fixeu-vos amb la línia o marca perfectament definida entre el nivell del mar i els dos primers pisos de l'hàbitat marí.
El primers pis anomenat "Pis supralitoral", constitueix la zona permanentment emergida.
L'amplitud d'aquesta zona és molt variable, depenent de factors com la força de l'onatge, la inclinació i l'orientació de la costa. Aquesta comunitat està formada per molt pocs individus, que són aquells adaptats a resistir llargs períodes de dessecació i temperatures extremes, forta insolació i sobtats canvis de salinitat.
En aquest indret hi trobem líquens com el Verrucaria symbalana, que confereix el típic color negre que presenten algunes zones rocoses. Entre la fauna es donen diverses espècies de mol.luscs gasteròpodes com el cargolí negre (Littorina neritoides), o crustacis. A la zona més en contacte amb la mar es troben crustacis sèssils, molt característics, com les pallerides (Patella lusitanica) o l'aglà de mar (Balanus balanus). També en aquesta zona es formen petites basses, on les condicions són extremadament dures, però en les que es poden instal.lar diferents organismes, normalment microscòpics, com diatomees, protozous, larves d'insectes, etç.
El segon pis anomenat "Pis mesolitoral", és una franja bastant estreta, encara que en alguns punts es poden observar dues subzones diferenciades, una superior i l'altra inferior, més propera a la mar. En el recull d'imatges s'observa com aquesta zona està completament al descobert. A la part superior, solapada amb la zona supralitoral, es donen organismes adaptats a resistir períodes de dessecació, com diferents espècies de cianobacteris endolítics i epilítics, així com per cirrípedes Chthamalus spp., que, fortament protegits, poden arribar a recobrir grans superfícies de roca. La part inferior d'aquest pis és la primera zona on es donen algues. Aquí es dóna una comunitat molt característica anomenada trottoir. Amb aquest nom es designen les cornises que forma l'alga calcària Lithophyllum spp., freqüents a les costes del nord de la Mediterrània. En aquesta comunitat també es donen algues com Cystoseira spp., que pot arribar a caracteritzar grans zones degut als seus grans feixos de color marró. Entre la fauna, apareixen moltes espècies ja descrites en el pis supralitoral com Littorina spp., i també cnidaris com l'anèmona, altres mol.luscs i crustacis.
Aquesta és una comunitat de marcat caràcter estacional, que durant l'hivern i principis de primavera presenta el seu màxim, quan les algues dominants tenen el seu major creixement i presència.
