L'expert Juan Carlos Guix, col·laborador del Departament de Biologia Animal, és un dels autors de l'estudi internacional. Foto: UB.
Moltes de les àrees tropicals protegides d'arreu del Planeta estan en risc de perdre bona part de la biodiversitat, segons un estudi publicat a la revista Nature en què han participat més de dos-cents científics de tot el món, entre els quals hi ha l'expert Juan Carlos Guix, col·laborador del Departament de Biologia Animal i membre del Grup de Recerca de Biologia i Ecologia Evolutives dels Tetràpodes i aplicacions a la Conservació de la UB.
La recerca, dirigida per William Laurance, professor de la Universitat James Cook, d'Austràlia, alerta de les principals amenaces sobre la riquesa biològica dels boscos tropicals a tot el món i també perfila estratègies d'acció per millorar-ne la conservació a llarg termini.
Durant els darrers anys, la desforestació ha reduït l'extensió dels boscos tropicals, els quals són unes autèntiques arques de la biodiversitat cada cop més amenaçades a tot el Planeta. Tal com explica el professor Laurance, "prop de la meitat de les reserves mostren dificultats per mantenir la biodiversitat original. Algunes d'aquestes arques estan en perill de col·lapsar-se i no tenim més opcions: Bona part de la biodiversitat dels boscos tropicals desapareixerà si no millorem la conservació de les àrees protegides".
Per Carolina Useche, de l'Institut Humboldt, a Colòmbia, "també és alarmant el grau de disminució d'espècies a les reserves més amenaçades. Això afecta una àmplia varietat d'espècies animals i vegetals: grans depredadors, primats, peixos, amfibis, etc.".
Biodiversitat: el conjunt és més que la suma de les parts
Moltes de les àrees protegides dels boscos tropicals són relativament petites i estan aïllades entre si per conreus, pastures o àrees recentment desforestades. L'equip científic internacional ha analitzat la variació durant els darrers trenta anys d'un ampli conjunt de bioindicadors i paràmetres ecològics en 60 àrees de boscos tropicals protegits d'Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania. Segons l'estudi, que identifica els canvis ambientals que podrien posar en perill les reserves, les àrees més vulnerables són les més exposades als efectes dels colons il·legals, la caça i l'explotació comercial de la fusta.
En opinió de l'expert de la UB Juan Carlos Guix, que té una destacada trajectòria investigadora al bosc plujós atlàntic de l'est del Brasil, "no pots preservar una àrea si no tens cura també del seu entorn. Tot indica que hi ha forts vincles ecològics entre els boscos tropicals i els hàbitats situats al seu voltant: Les interferències mediambientals produïdes a les àrees situades entorn dels boscos protegits poden ser tan importants com les detectades a l'interior. En molts casos, la simplificació excessiva dels ecosistemes situats al voltant de les àrees de boscos tropicals genera interferències nocives pels ecosistemes i per a les espècies que s'intenta protegir. L'autèntica diversitat biològica es troba en el conjunt, no en la simple suma de les parts".
Boscos que es comporten com miralls
Pel coautor Kadiri Serge Bobo, de la Universitat de Dschang, del Camerun, "no només és important el que passa dins d'una reserva. És tant o més important el que passa al seu voltant. El 85% de les reserves que hem estudiat han perdut cobertura forestal durant els últims 20-30 anys, però només el 2% va registrar un augment de bosc circumdant".
L'article també descriu que moltes reserves de la natura es comporten com miralls, és a dir, són capaces de reflectir amenaces i canvis dels paisatges circumdants (desforestació, impacte d'espècies invasores, etc.). Aquest model de resposta es dóna en tots els boscos tropicals estudiats en aquest treball internacional. Tal com alerta Carolina Useche, "si una reserva està envoltada per àrees afectades per molts incendis o per mineria il·legal, aquestes mateixes amenaces també poden penetrar a l'interior".
Un futur més sostenible és possible
A llarg termini, les àrees de boscos tropicals protegides que existeixen avui en dia al món, seran suficients per garantir la preservació de la biodiversitat d'aquests d'ecosistemes naturals?
En molts casos, probablement no, segons afirma Juan Carlos Guix. Pels autors de l'estudi, caldrà sumar esforços a tot el món per lluitar contra les amenaces internes i externes dels espais naturals i crear més accions de suport en les àrees protegides en col·laboració amb les comunitats locals.
"Per contrarestar les interferències negatives de l'acció de les persones, la pèrdua d'hàbitats i l'extinció d’espècies, caldrà prendre noves i urgents mesures de gestió de la biodiversitat. Per exemple, augmentar les superfícies dels fragments forestals més petits, connectar-los amb altres boscos que també estiguin aïllats mitjançant la creació de corredors biològics i reduir les interferències ambientals que amenacen les àrees protegides, com ara els incendis incontrolats de les zones de pastures properes, les espècies foranes invasores, la caça furtiva, etc.".
Països en vies de desenvolupament i països industrialitzats: el gran dilema
Protegir els boscos tropicals del Planeta també exigirà una nova perspectiva per abordar la gestió dels grans espais de la natura. "Els problemes ecològics no es poden deslligar de la realitat social i econòmica de cada país. No es pot plantejar cap estratègia d'acció sense una perspectiva social. Ens enfrontem a un gran desequilibri entre els païsosrics i els més pobres, i aquí es troba el gran dilema: En matèria de recursos naturals, ens caldrien prop de tres planetes i mig perquè la majoria dels habitants dels països en vies de desenvolupament tinguessin un nivell de vida similar als dels països més industrialitzats", subratlla Juan Carlos Guix.
"Estem malbaratant recursos als països més desenvolupats. Al Brasil, per exemple, les explotacions agrícoles i ramaderes estan desforestant els boscos. Això ja es feia 400 anys enrere, però actualment no té cap sentit. Cal gestionar les grans explotacions de manera més eficient, sense aquest altíssim cost mediambiental. És el mateix que passa amb l'oli de palma que es produeix a Indonèsia i a Malàisia a costa dels boscos tropicals. El que ens trobem a la base d'aquest gran desequilibri mediambiental entre països rics i pobres són els valors de la societat de consum. És imprescindible reflexionar-hi i replantejar aquests valors per tal de reduir l'impacte sobre el nostre planeta".
Article extret de: http://www.naciodigital.cat/ecodiari