Seqüència d'imatges on es veu un follet vermell a sobre uns tempesta des de l'Estació Espacial Internacional. Font: NASA
Un follet vermell o follet, és una gran descàrrega elèctrica que es produeix per sobre dels núvols de tempesta o Cumulonimbus, donant lloc a una gran varietat de formes visuals parpellejants al cel nocturn. Aquests tipus de fenòmens són provocats per les descàrregues positives que hi han entre la part superior del Cumulunimbus i el terra, les quals, són les més potents que es produeixen en una tempesta. Degut a la seva difícil observació i filmació, els científics van anomenar aquest fenomen amb l'enigmàtic nom de follet.
Els follets vermells es produeixen a uns 50-90km d'altura i els seus centelleigs recorden la forma d'una medusa. Aquesta mena de medusa vermella pot fer entre 20-30km de llarg, sol ser de molt curta durada i està connectada a les grans tempestes elèctriques i als llamps generats per elles.
La seqüència d'imatges que veiem a l'encapçalament van ser capturades per una càmera digital des de l'Estació Espacial Internacional quan aquesta passava pel sud-est de Myanmar (Birmània) fins al nord de Malàisia. Les imatges fixes són part d'una pel·lícula en format "time lapse" entre els minuts 13:41-13:47 del passat 30 d'abril.
Follets vermells a sobre una tempesta al llac Balaton (Hungria). Autor: Zoltán Goda
Els follets vermells són difícils d'observar perqué només duren uns pocs mil·lisegons i com que es formen per sobre de les tempestes, només podem veure'ls des del terra si estem molt lluny de la tempesta.
Des del 1886, ja es tenia constància que algunes persones havien vist aquesta mena de centelleigs per sobre les tempestes a la llunyania, però no van ser fotografiats fins el 6 de juliol del 1989 per científics de la Universitat de Minnesota, i posteriorment han estat capturats milers de vegades en enregistraments de vídeo.
Els follets a vegades són mal anomenats "llamps de l'alta atmosfera", però en realitat són un fenomen de plasma fred que no té les temperatures elevades que s'assoleixen en els canals que segueixen els llamps a la troposfera. Podem dir que els follets estarien molt més propers a les descàrregues dels tubs fluorescents que als mateixos llamps.
Gràcies a les imatges captades en càmeres d'alta velocitat (10.000 fotogrames per segon), podem saber que els follets en realitat són grups de petites i mitjanes boles d'ionització que es llancen a una altitud d'uns 80 km i després baixen a velocitats que assoleixen fins a un deu per cent de la velocitat de la llum., normalment, els follets apareixen amb una mena de barret lluminós situat a la part superior que rep el nom "d'halo".
Representació dels follets, els elfs i els dolls blaus. Font: wikipedia.org
D'altra banda, a part dels follets també apareixen altres fenòmens semblants coneguts com a elfs i dolls blaus.
Els elfs són un altre tipus de descàrrega elèctrica amb forma "d'anell eixamplat" horitzontalment que es produeix a la base de la ionosfera, a 100km per sobre de la superfície de la Terra. Solen tenir uns 400 quilòmetres de diàmetre i una durada d'una mil·lèssima de segon. Es creu que apareixen amb l'excitació de les molècules de nitrogen, degut a les col·lisions d'electrons causada per la descàrrega d'una tempesta subjacent.
Els dolls blaus (blue jets) es diferencien dels follets perqué es projecten per sobre el Cumulunimbus en un con estret, als nivells més baixos de la ionosfera. A més, mentre que els follets vermells tendeixen a estar associats a un llamp positiu, els dolls blaus no semblen estar provocats directament per un llamp, però semblen tenir relació amb l'activitat de les tempestes. També són més brillants que els follets, són de color blau i es presenten amb menys freqüència que els follets.
El 2010 foren filmats per primer cop a Europa dos fenòmens a la vegada
Per primera vegada a Europa, a l'any 2010, un grup d'investigadors del Departament d'Energia Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya, va aconseguir gravar en vídeo del fenomen dels follets i els elfs a la vegada, siguent una tasca complexa, ja que tot passa a la velocitat de la llum.
Per aconseguir-ho van situar una càmera de vídeo d'alta velocitat a terra, a la qual se li va afegir un intensificador d'imatge i filmaren una tempesta hivernal a la Mediterrània Occidental des de lluny.
Us deixo amb aquest vídeo on es veuen algunes de les imatges capturades per aquest equip d'investigadors i en el qual Joan Montanyà, coautor del treball, explica aquests fenòmens.