Estany cobert per les flors blanques de la planta aquàtica coneguda com a lotus de l'Índia o lotus sagrat (Nelumbo nucifera). Al cel veiem alguns Cumulus i moltes palmeres al fons de la imatge.
El jardí botànic de Pamplemousses, conegut també com a jardí botànic de Sir Seewoosagur Ramgoolam (pare de la independència de l'Illa Maurici), és un dels jardins botànics més importants del món pel que fa a plantes tropicals.
Amb una extensió de trenta-set hectàrees, aquesta meravella es troba situada al districte de Pamplemousses, a prop de la capital de l'illa (Port-Louis).
El seu origen data del 1770, quan Pierre Poivre, antic seminarista i majordom de l'Illa de França (en l'actualitat Maurici), el va fer per succeir l'antic jardí de cítrics i hortalisses, fundat el 1735 pel governador Mahé de la Bourdonnais, amb la finalitat de proveir d'avituallament els vaixells que feien la ruta cap a les Índies.
El terreny on està el jardí, anomenat la finca de Mon Plaisir, hi ha l'antiga residència del governador de l'illa i va ser adquirit per Pierre Poivre. Aquesta propietat es convertirà en el jardí de Pamplemousses, que serà un jardí experimental sense precedents dedicat a l'aclimatació, on es difonen moltes plantes cap a Madagascar i al Carib, per enriquir els colons francesos i els comerciants.
Casa de Mon Plaisir, residència de l'antic governador.
Pierre Poivre, es dedicà a recollir arbres i espècies de tot el món., de les Índies Occidentals portà el llorer, l'arbre de la càmfora de la Xina, l'arbre del pa de les Filipines o el litxi de la Cotxinxina. La tasca de recopil·lació d'espècies la segueix Philibert Commerson, botànic de l'expedició de Louis Antoine de Bougainville, quan cansat de la seva gira mundial, arriba a l'Illa Maurici.
Durant dos anys, els botànics es dediquen a classificar, inventariar, reunir i plantar al jardí. La tasca és immensa i les col·leccions continuen creixent arribant des d'Àfrica, l'Índia, Malàisia i la Polinèsia.
Més tard apareix el botànic Jean-Nicolas Céré, per continuar l'obra de Pierre Poivre, el qual va dedicar la seva vida i fortuna a enriquir el jardí amb flors i arbres. L'admiració del jardí arribà dels més grans naturalistes i va adquirir la gran reputació d'avui dia. El 1787-1788 el jardí rebé el botànic Franz Boos, enviat per la Cort Imperial d'Àustria i, posteriorment, vingué Joseph Martín, del Jardí del Rei a París.
Exemplar gegantí d'Araucaria cunninghamii, arbre de la família Araucariaceae, distribuït per Austràlia i l'Àsia tropical.
El 1810, els britànics deixen abandonar una mica el jardí, per sort, el 1849 s'en fa càrrec James Duncan i li dóna el seu encant. Cada vegada hi ha més espècies noves, com les falgueres, les araucàries, orquídies i buganvilies. A ell correspon el mèrit d'haver plantat nombroses espècies de palmeres.
Després de l'epidèmia de paludisme que va assolar l'illa els anys 1866-1867, el jardí serveix com a viver d'eucaliptus per drenar els pantans i evitar l'aparició dels mosquits que són vectors de la malaltia. El director del jardí botànic també tingué un control dels boscos, abans que el Departament d'Agricultura, fundat el 1913, es fes càrrec d'ells.
El jardí botànic ha patit els efectes de la meteorologia adversa, degut al pas de diversos ciclons tropicals, sobretot els dels anys 1861, 1892, 1945, 1960, 1975 i 1979, provocant que s'haguessin de fer nombrosos treballs de restauració.
El jardí està travessat per nombrosos camins i senders que porten el nom dels grans naturalistes que han estudiat o han ajudat a difondre i estudiar la flora de l'arxipèlag de Les Mascarenyes. La porta principal s'obre a l'avinguda de Le Bourdonnais i condueix a l'estany dels lliris d'aigua i a la intersecció de les avingudes Poivre, Céré, Commerson i Cossigny.
El jardí també té una avinguda dedicada als personatges Pau i Virgínia, els quals formen part d'una novel·la romàntica, creada pel famós escriptor francès Bernardin de Saint-Pierre, autor del cèlebre llibre "Viatge a l'Illa de França" (Illa Maurici).
Bust dedicat a l'escriptor Bernardin de Saint-Pierre.
Segons una frase d'aquest llibre que es troba esculpida en un obelisc del jardí: "El regal d'una planta útil és més valuós que trobar una mina d'or i és un monument més durador que una piràmide"
L'anglès naturalista Charles Darwin, el qual visità l'illa Maurici a l'any 1836, i el seu amic Thomas Henry Huxley també van donar el seu nom a una avinguda.
Cal destacar que Charles Darwin va resoldre el misteri sobre la formació dels esculls de corall quan es dirigia cap a l'illa Maurici., de fet, en un del seus escrits diu que "Maurici és una gran massa de matèria volcànica" formant part d'una cadena volcànica que arriba fins a Les Seychelles. Al diari que escrigué a bord del Beagle, Darwin anotà les observacions sobre les illes del Pacífic envoltades per un escull de corall, sobretot Tahití i Borneo, arribant a la conclusió que l'escull de corall creix de forma persistent al voltant de les illes volcàniques mentre aquestes es van erosionant fins a desapareìxer, tot deixant, com a testimoni de la seva existència, un cercle format per un escull de corall molt més ressistent al pas dels anys, amb una llacuna al seu interior.
La gran quantitat d'espècies vegetals que trobem en aquest jardí donarien material per fer un blog específic sobre el tema i, per tant, només us posaré algun exemple de la flora impressionant que hi ha.
Exemplar enorme de Tabebuia pallida, arbre pertanyent a la família Bignoniaceae, originari d'Amèrica tropical.
Flor de l'arbre Tabebuia pallida.
Entre les plantes ornamentals o conreades pel seu valor econòmic, trobem l'extravagant Delonix règia, el Colvillea racemosa, el bàlsam o l'arbre de les orquídies, la Trochetia boutoniana (arbre emblemàtic de Maurici), els Frangipani, la figuera de Bengala, el pi australià, la Vacoa, la teca, la caoba i l'Albizia lebbeck.
Com a enfiladisses i lianes veiem la Butea superba, la Mucuna warburgi o la liana de jade.
Les espècies tenen una secció reservada: la nou moscada, el clau (introduït el 1770 per Pierre Poivre), la canyella, el pebre, el pebre de Jamaica i d'Amèrica del Sud.
Avinguda amb bonics exemplars de palmeres.
Les palmeres són una de les col·leccions més espectaculars amb 95 espècies d'Amèrica Central, Àsia, Àfrica i de les illes de l'Oceà Índic. Les més interessants són la palma reial (Roystonea regia) i la Roystonea oleracea de tronc cilíndric, la palma de ràfia de Madagascar (Raphia farinifera), la palma d'ampolla (Hyophorbe lagenicaulis) endèmica de l'illa Ronde. L'estrella, però, és el talipot de Ceilan (Corypha umbraculifera), amb fulles que poden arribar a tenir una envergadura de set metres i floreix una sola vegada en quaranta o seixanta anys, per després morir.
Les plantes aquàtiques tenen com a representants més famosos a la Victoria amazonica (nenúfar gegant) i a la flor del lotus (Nelumbo nucifera).
Les plantes medicinals es troben en una secció del jardí que va obrir les seves portes el 1995.
El jardí també té una secció amb espècies endèmiques per preservar i hi ha un bosc d'arbres de bambú, alguns dels quals arriben a fer més de 15 metres.
Finalment hi trobem moltes varietats de flors espectaculars que adornen el jardí: Bougainvillea spectabilis, Calliandra surinamensis, Cassia fistula, Cassia javanica, Eriobotrya japonica gardènies, diversos hibiscus i el gessamí, o la Jacaranda mimosifolia, la Magnolia grandiflora, la glicina (Wisteria sinensis), Napoleonaea, Anturis, orquídies i begònies.
A continuació podeu veure un vídeo que he fet amb més imatges del jardí de Pamplemousses. Cal destacar que no hi apareix el centre reproductor de la tortuga gegant d'Aldabra, situat en aquest indret, però tractat en un anteror article. El que si podreu veure són els cèrvols de Java que hi han en captivitat: