El passat diumenge 6 de maig vaig poder gaudir de la marxa més destacada de la Vall d'en Bas (La Garrotxa) anomenada " Lletissonada " i organitzada pel GECA, els quals s'ha de felicitar per l'excel·lent organització.
Malgrat el plugim incessant que ens va acompanyar durant una part del camí, el qual va convertir els corriols en un fangar, la feble precipitació va mantenir la calor a ratlla i donà un cert encant a una ruta magnífica.
Els 1120 inscrits gaudirem d'un recorregut espectacular per part de les muntanyes que envolten les terres fèrtils d'aquest extens terme municipal de 91 km2.
Amb un desnivell acumulat de 1025 metres i una distància de 21,6 km/h, el recorregut d'aquesta marxa ens descobreix uns camins que passen per uns indrets encisadors, on es poden contemplar boniques fagedes i rouredes vestides d'un color verd exhuberant i tapissades per una autèntica catifa de flors, tot això mentre descobrim fins a quatre fonts i diversos salts d'aigua.
Des de les sis del matí, tot un seguit d'autocars transportaren els caminadors o corredors des de Sant Esteve d'en Bas, fins a uns 800 metres abans del lloc de sortida, a la plaça del poble de Sant Privat d'en Bas.
Des de Sant Privat d'en Bas i al llarg de sis hores de caminada (almenys va ser el que vaig tardar jo), anirem fins al Valentí, el Salt de Sallent, la font de Sallent, el coll de Ciuret, el puig Cubell (1.487 m), la casa de Pla Traver, el grau del Pla Traver, el camí dels Matxos, can Vidalic, la font dels Abeuradors, l'ermita de Sant Antoni, el mas Llapart, el veïnat de can Trona fins arribar al punt de partida, al parc de l'Estació de Sant Esteve d'en Bas.
El nom de la Lletissonada es remunta 38 anys enrere, quan un grup de joves inquiets de la Vall d'en Bas van crear aquesta marxa popular per donar a conèixer els racons de la Vall. El nom Lletissonada prové de la planta lletissó, una herba esprimatxada, lletosa i amb una flor petita de color groc. Els nostres avis expliquen que els seus avis i rebesavis els explicaven que aquesta planta va colonitzar el campanar del poble i que per poder-la eradicar se'ls va acudir una idea genial: varen col·locar una corda al voltant del coll d'un pobre burro a fi de pujar-lo campanar amunt perquè se les mengés. Però al cap de poca estona, els habitants de la Vall d'en Bas, es varen trobar amb dos problemes: amb els lletissons invasors de la mateixa manera com els tenien i amb el burro escanyat. Heus aquí que aparegué de forma despectiva el mot lletissó per anomenar els habitants de la Vall d'en Bas. Actualment, ser un lletissó és un honor i qualsevol d'ells avui, si li dieu, us acollirà com si fóssiu un habitant més del poble.
Tot seguit us poso algunes fotografies d'alguns dels indrets principals que podem veure al llarg de la ruta
