Tal com he mostrat en anteriors post, el paisatge de l'interior el Baix Empordà ens mostra estampes de gran bellesa que evoquen la famosa Toscana italiana.
Gràcies a la conjunció gairebé màgica, entre una història que ens transporta a l'edat mitjana, l'activitat agrícola desenvolupada al llarg dels segles i una primavera exultant, podem gaudir d'imatges magnífiques com la que presenta el nucli històric de Foixà.
La comtal vila de Foixà, situada a la dreta del Ter i amb una extensió de 18,8 km2, fou qualificada per l'escriptor Josep Pla com a " delícia recòndita, pura meravella. "
Es divideix en dos nuclis principals: la Vila, a l'entorn de l'antic castell de Foixà del segle XIII al cim d'un turó, i l'Església, vora l'església parroquial, de població menys compacte. Malgrat el títol de vila, el volum d'aquesta població s'assembla més a un poble que no pas a la imatge que tenim d'una vila.
La riera de Foixà rega el municipi i desemboca al Daró al terme de Fontanilles, deixant enrere Ultramort i Serra de Daró. Els boscos que l'envolten que representen unes 1.000 hectàrees, com el bosc de Can Ribes, el bosc del Baró, el bosc d'en Torrent o el bosc d'en Verdeguer, estan ocupats sobretot per roures i pins.
La primera documentació que s'ha trobat és de l'any 1019, quan pertanyia al comtat d'Empúries, just a l'extrem occidental i enfront del comtat de Girona. Aquest fet va comportar molts fets d'armes. Foixà també patí les desavinences entre els comtes d'Empúries i la Corona d'Aragó mentre regnaven Jaume II el Just i Pere III el Cerimoniós. Es té constància que el 1359 posseïa el lloc Bernat Alemany d'Orriols, cosí de la reina Sibil·la de Fortià, que entrà en discòrdia amb el comte Joan I d'Empúries establint-se una guerra oberta fins al punt que el comte va assetjar el castell. Aleshores hi intervingué Pere III a favor del parent de la seva muller. Joan I d'Empúries hagué de firmar una treva humiliant en el seu palau de Bellcaire.
El rei Joan I, anomenat el Caçador, va morir sobtadament el 19 de maig de 1396 mentre caçava als boscos de Foixà. Al camí que porta del castell a l'església hi ha un monument en forma de creu que ho testimonia. El seu cadàver fou depositat a la catedral de Barcelona i després dut al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
