Façana de l'església romànica de Sant Llorenç de les Arenes.
L'església romànica de Sant Llorenç de les Arenes podria ser ben bé la font d'inspiració d'una novel·la històrica...
Aquesta església del poble de Sant Llorenç de les Arenes, pertanyent al municipi de Foixà (Baix Empordà) té una particularitat que encara la fa més encantadora. Al cim del campanar d'espadanya hi podem veure una curiosa creu de Malta.
Segons alguns autors, l'església de Sant Llorenç de les Arenes fou donada als cavallers templers a finals del segle XII, però no n'hi ha notícies segures. Els cert és que al s. XII hi fou establerta una comanda d'hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Aquest orde militar i religiós, juntament amb els cavallers templers, participaren en nombroses croades en Terra Santa. Un dels indrets que defensaren més aferrissadament va ser la famosa fortalesa de Krak dels Cavallers (Palestina).
Segons Francesc Montsalvatje, l'any 1225 Guillem de Malavetula amb els religiosos establerts a Sant Llorenç de les Arenes, accepten les decisions del bisbe de Girona i aquest els aixeca l'excomunió que els havia dictat. Segons J. Miret i Sans, si no està alterada la data d'un document de l'arxiu del gran priorat, el 1236 ja estava constituïda la comanda (de l'hospital) de Sant Llorenç. El comte Ponç III hi va ser enterrat durant una época.
Placa de ceràmica situada a l'entrada.
És una església d'una nau amb absis semicircular; s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat nord. I una construcció sobre la meitat oriental de la nau. La volta de la nau és apuntada i seguida i la mateixa forma té l'arc triomfal; la volta del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al fronts hi ha la portada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llisos, guardapols i motllura de secció incurvada; el finestral superior és de doble arcada en degradació, de mig punt. Corona el frontis una espadanya de dos arcs. El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis (la de la nau és coberta d'arrebossat).
Al costat de migdia del temple hi ha l'edifici que fou rectoria i que ocupa el lloc de la comanda hospitalera medieval: s'hi veu un carreu amb la creu de Malta esculpida. El seu pati senyala l'espai que ocupà el petit claustre romànic desaparegut.
La comanda de l'hospital de Sant Llorenç de les Arenes, a la segona meitat del s. XV, va ser unida a la d'Avinyonet, la qual ja havia absorbit la de Castelló d'Empúries. La unió de la comanda d'Aiguaviva (l'altra existent en aquestes comarques) es produí poc abans de la guerra de Successió. La comanda única quedà extingida a principis del segle XIX.
El juny del 2004 van ser robats set capitells romànics, datats entre els segles XI i XII, procedents de l'antiga església romànica i que estaven situats a dins l'església sense cap protecció i amb usos decoratius. Es tracta de blocs de pedra que servien de remat a les columnes que feien de suport al claustre de la parròquia. Tenen una mida aproximada de 30 centímetres d'alçada per 30 més de llargada i estan gravats amb motius florals i geomètrics que serveixen de decoració. De moment només se n'han recuperat dos que s'incorporaran al fons del Museu Diocesà de Girona.
Detall del campanar d'espadanya amb la creu de Malta al seu cim.
L'església romànica de Sant Llorenç de les Arenes podria ser ben bé la font d'inspiració d'una novel·la històrica...
Aquesta església del poble de Sant Llorenç de les Arenes, pertanyent al municipi de Foixà (Baix Empordà) té una particularitat que encara la fa més encantadora. Al cim del campanar d'espadanya hi podem veure una curiosa creu de Malta.
Segons alguns autors, l'església de Sant Llorenç de les Arenes fou donada als cavallers templers a finals del segle XII, però no n'hi ha notícies segures. Els cert és que al s. XII hi fou establerta una comanda d'hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Aquest orde militar i religiós, juntament amb els cavallers templers, participaren en nombroses croades en Terra Santa. Un dels indrets que defensaren més aferrissadament va ser la famosa fortalesa de Krak dels Cavallers (Palestina).
Segons Francesc Montsalvatje, l'any 1225 Guillem de Malavetula amb els religiosos establerts a Sant Llorenç de les Arenes, accepten les decisions del bisbe de Girona i aquest els aixeca l'excomunió que els havia dictat. Segons J. Miret i Sans, si no està alterada la data d'un document de l'arxiu del gran priorat, el 1236 ja estava constituïda la comanda (de l'hospital) de Sant Llorenç. El comte Ponç III hi va ser enterrat durant una época.
Placa de ceràmica situada a l'entrada.
És una església d'una nau amb absis semicircular; s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat nord. I una construcció sobre la meitat oriental de la nau. La volta de la nau és apuntada i seguida i la mateixa forma té l'arc triomfal; la volta del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al fronts hi ha la portada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llisos, guardapols i motllura de secció incurvada; el finestral superior és de doble arcada en degradació, de mig punt. Corona el frontis una espadanya de dos arcs. El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis (la de la nau és coberta d'arrebossat).
Al costat de migdia del temple hi ha l'edifici que fou rectoria i que ocupa el lloc de la comanda hospitalera medieval: s'hi veu un carreu amb la creu de Malta esculpida. El seu pati senyala l'espai que ocupà el petit claustre romànic desaparegut.
La comanda de l'hospital de Sant Llorenç de les Arenes, a la segona meitat del s. XV, va ser unida a la d'Avinyonet, la qual ja havia absorbit la de Castelló d'Empúries. La unió de la comanda d'Aiguaviva (l'altra existent en aquestes comarques) es produí poc abans de la guerra de Successió. La comanda única quedà extingida a principis del segle XIX.
El juny del 2004 van ser robats set capitells romànics, datats entre els segles XI i XII, procedents de l'antiga església romànica i que estaven situats a dins l'església sense cap protecció i amb usos decoratius. Es tracta de blocs de pedra que servien de remat a les columnes que feien de suport al claustre de la parròquia. Tenen una mida aproximada de 30 centímetres d'alçada per 30 més de llargada i estan gravats amb motius florals i geomètrics que serveixen de decoració. De moment només se n'han recuperat dos que s'incorporaran al fons del Museu Diocesà de Girona.
Detall del campanar d'espadanya amb la creu de Malta al seu cim.