Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 9 de maig de 2018

Sant Romà de Sidillà, una joia arqueològica del Baix Empordà

Panell informatiu del conjunt de Sidillà.

El conjunt arqueològic de Sidillà és un indret envoltat d'una autèntica aurèola de misteri. Aquest lloc és un conjunt arqueològic i monumental situat sobre el turó del Puig Margodell, al municipi de Foixà (Baix Empordà). Està format per l'església de Sant Romà, pel poblat i per l'edifici de Sant Sebastià. Està situat a uns 3 km de Sant Llorenç de les Arenes (Foixà) i s'hi arriba per un camí veïnal que voreja el Ter, passada la presa de Colomers, a la dreta del camí, dalt del turó, mig amagat pels pins.

El nom del lloc deriva d'un antropònim llatí, escrit de diferentes formes: Sidilianum, Siciliano, Ciziliano, Scidilan o Cidiliano. El lloc de Sidillà s'esmenta per primera vegada en textos medievals de finals del segle X.
Els canvis del curs del riu Ter van provocar la formació d'importants sediments sorrencs que cobriren el poblat, i els habitants de Sidillà (en la seva fallida lluita contra la duna) es traslladaren a Sant Llorenç de les Arenes. A finals del segle XIX es plantaren pins i matolls per fixar la duna.

Durant la dècada dels vuitanta del segle XX, s'hi van portar a terme unes primeres actuacions: l'església i el poblat es van desenterrar parcialment i es va fer una consolidació de la volta de l'església. Tot quedà abandonat dins el 2014, moment en què s'iniciaren els treballs de recuperació arquitectònica i arqueològica.

Interior de l'església preromànica de Sant Romà de Sidillà.

Segons un reportatge recent de Televisió Costa Brava (vegeu enllaç), l'equip de recerca del projecte Esglésies, Cementiris i Hàbitats de la Universitat de Barcelona, liderat per Gisela Ripoll i Francesc Tuset, ha situat el jaciment històric abans de l'època pre-romànica on fins ara estava catalogat. Les darreres excavacions arqueològiques han trobat indicis que desmenteixen la historiografia explicada fins ara, que situava el conjunt històric a l'entorn del segle X i l'abandomaent del poblat al segle XIV. Uns indicis que situen el jaciment en l'època tardoromana.

La recerca efectuada per Ripoll i Tuset sostè que l'església de Sant Romà de Sidillà es va aixecar sobre o prop d'una vil·la romana i que data del segle VIII. També que un dels edificis que hi ha al costat i que es creia que era una torre de defensa és en realitat un mausuleu funerari tardoromà construit abans que el temple.

Una altra descoberta rellevant ha estat datar l'abandonament del poblat. Fins ara s'explicava que va ser al segle XIV degut al canvi de curs fluvial del Ter que va provocar el colgament del poblat amb sorra. Els vestigis trobats acrediten que el colgament es va produir al segle X i mai més enllà del segle XI.
L'equip d'arquelogia de l'UB ha treballat amb metodologia científica tradicional del ram com pic i pala i excavacions, però també amb les últimes tecnologies com drons, models 3D i georadars.

Es tracta d'un projecte que ha durat quatre anys amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de l'Ajuntament de Foixà i La Caixa.

Restes del poblat de Sidillà i l'església de Sant Romà de les Arenes o Sant Romà de Sidillà. 

Sant Romà de les Arenes o Sant Romà de Sidillà (o Sant-romans o Sant Romanç) és una església preromànica que està situada a l'extrem sud del poblat de Sidillà. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església de Sant Romà (sg. VIII dC) estava cegada per les arenes fins fa pocs anys. De planta rectangular, amb una capçalera quadrangular, té una coberta amb volta de canó a la nau i a l'absis.
Té una sola nau amb un arc toral i absis trapezoïdal i coberta amb volta de canó de ferradura incipient. La porta d'accés al mur S i una altra, de molt petita al N posseeixen també l'arc de lleugera ferradura. Les finestres són força deteriorades. En època posterior s'obrí una porta a la façana W amb muntants de carreus irregulars. L'aparell és petit i irregular i només a les cantonades i als muntants de les obertures apareixen lloses una mica més grans, a la nau trobem també opus spicatum. A l'interior, dos murets o basaments de pedra, perpendiculars a cada mur de la nau i que deixen un pas entre ells han fet pensar als historiadors que feien funció de tancament del presbiteri.

Recull de fotos del conjunt arqueològic de Sidillà