L'hivern astronòmic ha arribat avui a les 06.30h del matí (recordem que l'hivern climàtic començà l'1 de desembre). Aquesta estació, la més curta de l'any des de fa alguns segles, durarà 88 dies i 23 hores. La primavera s'iniciarà el dia 20 de març del 2012.
L'inici de l'hivern
Com sempre cal recordar que l'inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas que ens ocupa, l'hivern arriba quan el Sol assoleix la seva posició més austral. El dia que això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23 º 27 ') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, i per això, aquesta circumstància també s'anomena solstici ("sol quiet") d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.
El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data, coincideix el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es pon més aviat. Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions, també té lloc en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en que el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any.
Aquesta major proximitat al Sol, provoca que durant l'hivern la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica (segons la tercera llei de Kepler) i per tant, això fa que la durada d'aquesta estació sigui la més curta.
Durada del dia
Si anomenem col·loquialment "durada del dia" al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, avui serà el dia de menor durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 9 hores i 17 minuts, si ho comparem amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg (que aquest any va ser el 21 de juny). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Precisament, és a l'Antàrtida, on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de desembre), té lloc el fenomen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre l'horitzó durant les 24 hores del dia.
Sortida i posta de Sol
Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es pongui més aviat, però no és així: això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció diferent a l'eix d'aquesta el·lipse. Això també provoca que entre un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol fictici, hi hagin desajustos. El dia en què el Sol es pon més aviat és el 8 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 5 de gener de l'any vinent.
Distància al Sol
En aquestes dates també es dóna el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament succeirà el pròxim 5 de gener, on estarà a una distància un xic superior als 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de major distància (5 de juliol de 2012).
Observació nocturna del cel a l'hivern
La primera lluna plena de l'hivern serà el 9 de gener del 2012, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern tindrem dues llunes plenes, el 7 de febrer i el 8 de març del 2012.
Mart, molt brillant, serà visible gairebé tota la nit, des de després del capvespre fins l'alba. Venus i Júpiter apareixeran en forma d'estels vespertins, mentre que Saturn serà un estel del matí.
Pluges de meteors
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de l'hivern és la de les Quadràntides, el màxim es produeix cap al 3 de gener.
Al llarg de l'hivern no hi haurà cap eclipsi.
Informació proporcionada per Observatorio Astronómico Nacional (IGN, Fomento)