Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Stintino, capital de la vela llatina


Vista general de Stintino (Sardenya).


A l'extrem nord-occidental de l'illa de Sardenya, al bell mig de la península del Capo Falcone, trobem l'encantadora població de Stintino.
Degut a la gran flota d'embarcacions tradicionals que hi podem trobar, el periodista italià Mario Marzari, va rebatejar la població com a "Capital de la vela llatina".

Stintino va ser fundat el 1885, coincidint amb l'assentament de 45 famílies, la majoria relacionades amb les activitats pesqueres, procedents de l'illa propera coneguda com dell'Asinara. Anteriorment el territori formava part de la Nurra (zona agrícola i ramadera) de Sassari i estava poblat per assentaments dispersos de pastors-camperols, que vivien en refugis destinats al bestiar, anomenats "li Cuili".



Vista general del Port Vell o Port Minori, amb passarel·les plenes d'embarcacions tradicionals. Les roques triangulars de color blanc són monuments que representen veles llatines.


El poble de Stintino es convertí en un municipi autònom el 10 d'agost del 1988. Les primeres eleccions per al nomenament del consell de Stintino es van celebrar el mes de març del 1989.
El poble es situa al voltant de dues cales que acullen dos ports per a vaixells pesquers i embarcacions d'esbarjo. El port vell, anomenat "Minori" (petit) es va prolongar construïnt el port nou anomenat "Mannu" (gran). Porto Mannu compta amb 300 places per vaixells, Porto Minori en té 110 i també hi ha la Marina di Stintino amb 160 places més.



Interessant i lloable manera de compaginar l'ús del port vell amb la protecció de la vegetació autòctona. Observeu els joncs que s'hi mantenen. Llàstima que en el nostre país es prefereixi soterrar-ho tot sota el ciment i les roques.


Per arribar a Stintino des de Sassari, ens dirigirem cap a Porto Torres passant per l'autopista 131. Just en la circumval·lació de Porto Torres, als afores de la ciutat, es gira a l'esquerra (oest), o continuant cap al centre, es gira una altra vegada a l'esquerra, poc abans del port, seguint els indicadors de trànsit i arribant a la carretera de Stintino.

La festes tradicionals més importants són la festa rural de Sant Isidre al maig, el Festival de la Tonyina al juny, la Regata de Vela Llatina a l'últim cap de setmana d'agost, la festa de la Santíssima Mare de Déu de la Defensa al setembre i la festa de Sant Nicolau a finals del mateix mes.



Una altre imatge del Port Vell ple d'embarcacions tradicionals multicolors.



Una gran imatge de Sant Pere (patró dels pescadors) protegeix el port de Stintino.



Un altre detall del Port Vell amb les embarcacions de vela llatina


Per sort, a diferència de Palamós (i de la majoria de poblacions costaneres), on la visió dels antics vaixells de fusta cremant i convertits en estelles a la zona de l'antiga pedrera del port, era un fet recorrent, a Stintino van saver apreciar aquestes embarcacions, com un autèntic patrimoni del Mediterrani, el qual encara hi resta ben viu. No és per menys, ja que mai havia vist tants vaixells tradicionals reunits en un mateix lloc., fins i tot, vaig intentar comptar-los i quan anava pel centenar vaig parar!

La tradició de la vela llatina a Stintino, començà a l'Alta Edat Mitjana i des de fa centenars d'anys, també era promoguda com un factor d'esbarjo per la burgesia de Sassari, principalment per les famílies Berlinguer i Segni., aquest fet donà un gran prestigi als vaixels tradicionals i fins i tot, encara avui dia es mantenen algunes drassanes en funcionament.

Com a mitjà per a salvaguardar aquesta impressionant flota local, es creà la Regata de Vela Llatina de Stintino, la qual va ser fundada el mes de setembre del 1983, pels germans Piero i Paolo Ajello.
Actualment, es tracta de la flota de vela llatina més gran de tot Itàlia i la darrera en mantenir les característiques originals.
La primera edició de la famosa regata va ser una iniciativa "sense precedents en el panorama del vaixell italià", i va comptar amb la participació d'onze vaixells de pesca locals. Actualment pertany al Circuit Mediterrani de Vela Llatina i des de la seva creació, ha representat un gran impuls per la vela llatina i ha animat molts armadors a restaurar els seus vaixells.


De ben segur, que aquesta regata a finals d'agost, ha de ser un veritable espectacle. Les maniobres del prop d'un centenar d'embarcacions participants, ens pot recordar imatges d'altres temps que sortosament encara es mantenen.

Informació sobre la regata: http://www.regatadellavelalatina.it/



Detall dels llaguts.



La població de Stintino ret homenatge als seus mestres d'aixa amb aquest mural.



La tradicional pesca de l'almadrava també va ser molt important antigament, per això es realitzà aquest mural com a recordatori. Stintino tenia, fins i tot, una indústria conservera afavorida per les antigues salines. Malauradament, la sobrepesca ha portat fins a un punt crític la població de tonyina vermella.



El Port Vell de Stintino és un autèntic museu viu i a l'aire lliure.



A Stintino poden admirar un dels més grans tresors patrimonials del Mediterrani.

Més informació sobre el Circuit Mediterrani de Vela Llatina:

http://www.velalatinacircuit.it/

Continuarà...