Imatge de l'erupció submarina de El Hierro.
Tot i que l'erupció submarina de El Hierro va acabar en aigua de borrages, a uns quants milers de quilòmetres de distància, concretament al davant de la costa oest del Iemen, hi ha nascut una nova illa.
Després dels maldecaps que reportà l'erupció volcànica submarina a la població i a la fauna piscícola de la zona de la Restinga (El Hierro), és una llàstima que no sorgís cap mena d'illot ni petita illa, o tan sols un escull, ja que això hagués esdevingut un atractiu turístic de primer ordre.
Imatge captada el 24 de d'octubre del 2007 pel satèl·lit Terra de la NASA. Observeu com entre les dues illes només hi ha aigua.
Segons informes de premsa, els pescadors del Mar Roig, van ser testimonis de l'aparició de sortidors de lava que arribaven fins a 30 metres d'altura, el passat 19 de desembre.
Aquestes erupcions, en forma de columnes de fum, foren captades pels satèl·lit Aqua i Terra, els dies 20 i 22 de desembre. Mentrestant, l'Instrument de Monitorització de l'Ozó (OMI), situat a bord del satèl·lit Aura de la NASA, va detectar nivells elevats de diòxid de sofre, indicant aquesta erupció.
Finalment i segons es despren d'unes espectaculars imatges de satèl·lit, ha aparegut una nova illa volcànica, encara sense batejar. A diferència de El Hierro, la inseguretat i la inestabilitat política que hi ha en aquesta regió, no han permés un estudi sobre el terreny de l'esmentat fenomen.
Imatge captada el passat 23 de desembre pel satèl·lit Terra de la NASA. Observeu com apareix una tercera illa i una gran columna de cendra volcànica i vapor d'aigua.
La imatge del 23 de desembre del 2011, mostra una illa on abans hi havia una superfície d'aigua ininterrompuda.
L'activitat volcànica es va produir al llarg del Grup de Zubair, conjunt de petites illes situades al davant de la costa oest del Iemen. Aquestes illes estan alineades més o menys, de nord-oest a sud-est. Aquesta regió forma part de la Falla del Mar Roig, on les plaques tectòniques africana i aràbiga es separen i augmenten el tamany de l'esmentat mar.
Font: http://earthobservatory.nasa.gov/