El Cap "Malheureux" (vol dir Cap Desafortunat, en francès) és l'extrem septentrional de l'illa Maurici. El seu nom, igual com el petit nucli poblacional que trobem a l'entorn, fa referència a la gran quantitat de naufragis que han tingut lloc en aquest indret. Aquests desastres foren deguts als grans perills que comporta la navegació en unes aigües plenes d'esculls de corall i esculls de roques volcàniques, formades per una col·lecció de farallons o furions com diem a Palamós, consistents en roques semisubmergides que afloren a la superfície quan les aigües són baixes, però quan el nivell del mar puja o hi han onades, poden passar desapercebudes i provocar accidents fatals a les embarcacions. A tot això s'hi afegeixen els forts corrents existents.
El Cap Malhereux abarca molts perills per la navegació. Al fons a l'esquerra veiem uns farallons i a la dreta apareix l'illa "Coin de Mire". El cel està poblat per abundants Altocumulus i Cumulus en un nivell més baix.
Aquest cap de records funestos, també és cèlebre pel que fa a la història de l'illa Maurici, sobretot per part dels anglesos, ja que en aquest indret es va produir el desembarcament de l'armada anglesa a l'any 1810, el qual, donà el cop definitiu a la conquesta de l'illa per part dels britànics i a l'expulsió dels francesos.
Altocumulus i petites embarcacions a l'interior de la llacuna que forma l'escull de corall. Al fons veiem més farallons durant la marea baixa (quan puja queden coberts) i algunes illes.
La bonica esglèsia de fusta amb teulat vermell, és una de les imatges més típiques de Maurici i indret que surt a totes les postals. Cal destacar que fóu erigida en record de les víctimes dels nombrosos naufragis d'aquest lloc i per això està dedicada a Nostra Senyora dels Socors.
Cada diumenge aquesta esglèsia s'omple de fidels que vénen a missa, els quals són acompanyats per grups que canten cançons típiques i ballen al so dels instruments. Imagineu-vos que hi arriba anar tanta gent que els mateixos ajuntaments posen a disposició dels fidels autocars gratuïts per aquell dia...i s'omplen fins la bandera. Acompanyant els actes religiosos, al voltant del temple s'hi reuneixen venedors ambulants per vendre fruites i altres productes locals.
A l'esquerra veiem l'illa "Coin de Mire" i un cel amb molts Altocumulus. Al fons veiem l'illa Plate i l'illot Gabriel.
Vista des del Cap Malhereux. A l'esquerra hi ha l'illa Ronde (en francès) o illa Rodona. Al cel hi ha una filera de Cumulus mediocris en transició a Cumulus congestus i Altocumulus.
Des de l'esglèsia del Cap Malhereux tenim una magnífica vista d'un conjunt d'illes, la més destacada és el Coin de Mire.
El Coin de Mire (0,76km2) o Gunner's Quoin (en anglès), està situada a vuit quilòmetres de la costa nord de Maurici, en un lloc visible i fàcilment reconeixible pel seu perfil escarpat. Es pot visitar, però sota restriccions, ja que és una reserva natural protegida per les aus. A més, la seva costa té pocs punts d'ancoratge.
A l'any 1801, Jean-Baptiste Bory de Saint Vincent, observa des del seu vaixell com "a l'illa hi ha molta herba i alguns margallons que creixen als vessants escarpats, sota un sol abrasador, o colpejats pels vents més impetuosos"
El Cap Malhereux amb alguns cocoters.
El Coin de Mire té un ecosistema dominat per quaranta-vuit espècies exòtiques i 24 espècies endèmiques. Algunes de les espècies de plantes úniques al món són el Lomatophyllum tormentorii (aloe) o el Cynanchum scopulosum, liana sense fulles que puja pels penyassegats. El latanier blau, Dicliptera falcata, la Tylophora coriacea, la Opuntia vulgaris o la Flacourtia indica, entre d'altres, les quals creixen en aquest entorn natural conservat fins a l'actualitat.
Hem de destacar que la propagació de l'herba Heteropogon contortus, inflamable, es troba sota control i a la dècada del 1990 es van eliminar el conill, la llebre i la rata negre., des de llavors la situació ha millorat.
L'illa Rodona al fons a l'esquerra amb núvols en diferents nivells.
L'illa Rodona o ile Ronde al fons de la imatge des del Cap Malhereux.
L'illa Rodona (1,6km2) és una illa deshabitada situada a unes poques desenes de quilòmetres al nord de Maurici. Degut a la gran quantitat d'endemismes, també es classifica com a reserva natural.
Entre les moltes espècies úniques al món, trobem la presència de serps de la família Bolyeriidae, la Boa de l'ile Ronde de Schlegel (Casarea dussumieri) i la Boa de l'ile Ronde du Dussumier (Bolyeria multocarinata ).
També hi ha dues espècies endèmiques de geckos, el Phelsuma guentheri i la sargantana de l'Illa de les Serps (Nactus serpensinsula)., juntament amb un gecko més comú, el de Maurici, (Phelsuma ornata). També hi ha una sargantana endèmica força gran coneguda com a sargantana de Telfair (Leiolopisma telfairi)., cal destacar que el zoo de Jersey tracta de garantir-ne la preservació a través de la cria en captivitat.
Hem de destacar que a l'any 1986 s'hi va descobrir una subespècie d'un cargol del gènere Tropidophora (Tropidophora haemostoma fimbriata (Antón, 1839)).
Típica casa de fusta amb jardins i una platgeta al davant...n'hi ha que tenen sort.
Cocos, fruits de la palmera cocotera (Cocos nucifera) que es pot trobar en aquest indret.