Esglèsia típica al Cap Malhereux amb Altocumulus.El Cap "Malheureux" (vol dir Cap Desafortunat, en francès) és l'extrem septentrional de l'illa Maurici. El seu nom, igual com el petit nucli poblacional que trobem a l'entorn, fa referència a la gran quantitat de naufragis que han tingut lloc en aquest indret. Aquests desastres foren deguts als grans perills que comporta la navegació en unes aigües plenes d'esculls de corall i esculls de roques volcàniques, formades per una col·lecció de farallons o furions com diem a Palamós, consistents en roques semisubmergides que afloren a la superfície quan les aigües són baixes, però quan el nivell del mar puja o hi han onades, poden passar desapercebudes i provocar accidents fatals a les embarcacions. A tot això s'hi afegeixen els forts corrents existents.
El Cap Malhereux abarca molts perills per la navegació. Al fons a l'esquerra veiem uns farallons i a la dreta apareix l'illa "Coin de Mire". El cel està poblat per abundants Altocumulus i Cumulus en un nivell més baix.
Aquest cap de records funestos, també és cèlebre pel que fa a la història de l'illa Maurici, sobretot per part dels anglesos, ja que en aquest indret es va produir el desembarcament de l'armada anglesa a l'any 1810, el qual, donà el cop definitiu a la conquesta de l'illa per part dels britànics i a l'expulsió dels francesos.
Altocumulus i petites embarcacions a l'interior de la llacuna que forma l'escull de corall. Al fons veiem més farallons durant la marea baixa (quan puja queden coberts) i algunes illes.
La bonica esglèsia de fusta amb teulat vermell, és una de les imatges més típiques de Maurici i indret que surt a totes les postals. Cal destacar que fóu erigida en record de les víctimes dels nombrosos naufragis d'aquest lloc i per això està dedicada a Nostra Senyora dels Socors.
Cada diumenge aquesta esglèsia s'omple de fidels que vénen a missa, els quals són acompanyats per grups que canten cançons típiques i ballen al so dels instruments. Imagineu-vos que hi arriba anar tanta gent que els mateixos ajuntaments posen a disposició dels fidels autocars gratuïts per aquell dia...i s'omplen fins la bandera. Acompanyant els actes religiosos, al voltant del temple s'hi reuneixen venedors ambulants per vendre fruites i altres productes locals.
A l'esquerra veiem l'illa "Coin de Mire" i un cel amb molts Altocumulus. Al fons veiem l'illa Plate i l'illot Gabriel.
Vista des del Cap Malhereux. A l'esquerra hi ha l'illa Ronde (en francès) o illa Rodona. Al cel hi ha una filera de Cumulus mediocris en transició a Cumulus congestus i Altocumulus.
Des de l'esglèsia del Cap Malhereux tenim una magnífica vista d'un conjunt d'illes, la més destacada és el Coin de Mire.
El Coin de Mire (0,76km2) o Gunner's Quoin (en anglès), està situada a vuit quilòmetres de la costa nord de Maurici, en un lloc visible i fàcilment reconeixible pel seu perfil escarpat. Es pot visitar, però sota restriccions, ja que és una reserva natural protegida per les aus. A més, la seva costa té pocs punts d'ancoratge.
A l'any 1801, Jean-Baptiste Bory de Saint Vincent, observa des del seu vaixell com "a l'illa hi ha molta herba i alguns margallons que creixen als vessants escarpats, sota un sol abrasador, o colpejats pels vents més impetuosos"
El Cap Malhereux amb alguns cocoters.
El Coin de Mire té un ecosistema dominat per quaranta-vuit espècies exòtiques i 24 espècies endèmiques. Algunes de les espècies de plantes úniques al món són el Lomatophyllum tormentorii (aloe) o el Cynanchum scopulosum, liana sense fulles que puja pels penyassegats. El latanier blau, Dicliptera falcata, la Tylophora coriacea, la Opuntia vulgaris o la Flacourtia indica, entre d'altres, les quals creixen en aquest entorn natural conservat fins a l'actualitat.
Hem de destacar que la propagació de l'herba Heteropogon contortus, inflamable, es troba sota control i a la dècada del 1990 es van eliminar el conill, la llebre i la rata negre., des de llavors la situació ha millorat.
L'illa Rodona al fons a l'esquerra amb núvols en diferents nivells.
L'illa Rodona o ile Ronde al fons de la imatge des del Cap Malhereux.
L'illa Rodona (1,6km2) és una illa deshabitada situada a unes poques desenes de quilòmetres al nord de Maurici. Degut a la gran quantitat d'endemismes, també es classifica com a reserva natural.
Entre les moltes espècies úniques al món, trobem la presència de serps de la família Bolyeriidae, la Boa de l'ile Ronde de Schlegel (Casarea dussumieri) i la Boa de l'ile Ronde du Dussumier (Bolyeria multocarinata ).
També hi ha dues espècies endèmiques de geckos, el Phelsuma guentheri i la sargantana de l'Illa de les Serps (Nactus serpensinsula)., juntament amb un gecko més comú, el de Maurici, (Phelsuma ornata). També hi ha una sargantana endèmica força gran coneguda com a sargantana de Telfair (Leiolopisma telfairi)., cal destacar que el zoo de Jersey tracta de garantir-ne la preservació a través de la cria en captivitat.
Hem de destacar que a l'any 1986 s'hi va descobrir una subespècie d'un cargol del gènere Tropidophora (Tropidophora haemostoma fimbriata (Antón, 1839)).
Típica casa de fusta amb jardins i una platgeta al davant...n'hi ha que tenen sort.
Cocos, fruits de la palmera cocotera (Cocos nucifera) que es pot trobar en aquest indret.