Plaques de gel disperses, vistes des del pont del vaixell "USCGC Healy" dels EUA, el passat 20 d'agost al nord-oest de Barrow, Alaska. Font: Guàrdia Costera dels EUA.
Segons el Centre Nacional de la Neu i el Gel dels EUA (NSIDC), el passat 26 d'agost s'assolí un mínim històric a la capa del gel marí de l'Àrtic, segons els registres per satèl·lit. Cal dir que l'anterior rècord d'extensió mínima s'assolí el 2007.
En xifres, l'extensió del gel es va reduir fins als 4,10 milions de quilòmetres quadrats, el passat 26 d'agost del 2012, siguent uns 70.000 quilòmetres quadrats menys que els que hi havien el 18 de setembre del 2007, data on hi quedaren uns 4,17 milions de quilòmetres quadrats.
Els científics del NSIDC i la NASA, ho han comunicat en una roda de premsa històrica celebrada fa poques hores.
Segons el científic del NSIDC, Walt Meier: "Per si mateixa, aquesta extensió només és un nombre, i de tant en tant podran repetir-se alguns rècords., no obstant, el més important és que s'ha produït en el context dels últims anys i al llarg dels registres per satèl·lit., això és una indicació que la coberta de gel a l'Àrtic està canviant".
Segons el director del NSIDC, Mark Serreze: "El rècord anterior, establert el 2007, es va produir a causa de les condicions extremes de l'estiu que afavoriren la fusió del gel. Aquest any, però, exceptuant el cicló polar que hi hagué a pricipis d'agost, els patrons climàtics d'aquest any no van ser gaire diferents als anteriors, però cal destacar que la capa de gel actual és tan prima i feble, que amb condicions normals d'estiu és destrueix ràpidament".
Segons Meier: "Antigament, l'Àrtic solia tenir unes capes gruixudes de gel acumulades durant diversos anys i es mantenien així durant molts anys". "Ara, aquest gel s'està convertint en una coberta de gel estacional, a més, existeixen grans àrees molt propenses a la fusió de l'estiu."
Per si això no fos poc, en les dues o tres setmanes restants de la temporada de desglaç, els científics del NSIDC han anticipat que l'extensió mínima del gel encara podria ser menor.
Imatge de l'extensió del gel marí àrtic a data 26 d'agost del 2012, segons observacions per satèl·lit. El gel marí apareix en color blanc i blau clar, amb blanc s'indiquen les majors concentracions de gel. L'aigua de l'oceà obert és de color blau i la terra és grisa. La línia groga ens diu l'extensió mitjana mínima del gel entre els anys 1979-2000, és a dir, les àrees amb almenys un 15% de coberta gelada, en, com a mínim, la meitat dels anys compresos entre el 1979 i el 2000. Font: NASA
El 2007, l'extensió del gel àrtic marí va arribar a un mínim històric en els registres per satèl·lit, des que van començar el 1979. El gel marí de l'Àrtic segueix un cicle anual, amb fusió durant els mesos d'estiu i amb congelació a l'hivern. Mentre que l'extensió del gel àrtic marí varia d'un any a l'altre, a causa de les condicions climàtiques canviants, l'extensió del gel, en general, ha mostrat un descens dramàtic en els últims trenta anys.
El fet que hi hagi un descens molt marcat del gel marí àrtic a l'estiu, a l'última dècada, es considera una senyal molt clara sobre l'escalfament climàtic a llarg termini.
Font: http://nsidc.org/news/press/20120827_2012extentbreaks2007record.html
