Gràfic de l'anomalia de la temperatura global des del 1880, segons diferentes institucions. Fer clic per ampliar-lo
Cada any, els científics d'una de les més importants institucions de la NASA coneguda com a Institut d'Estudis Espacials (GISS), juntament amb el Centre Climàtic del NOAA, l'Agència Meteorològica del Japó, i el Centre Hadley del Regne Unit, analitzen les dades de temperatura recollides en estacions de tot el món i en base a elles, obtenen conclusions independents sobre si l'any ha sigut càlid o fred en comparació amb anys anteriors.
El 12 de gener del 2011, el grup de la NASA va anunciar que el 2010 havia empatat amb el 2005 com l'any més càlid, a partir dels registres instrumentals que han obtingut des de fa 131 anys. El NOAA també va declarar el 2010 com l'any més càlid juntament amb l'any 2005. L'Agència Meteorològica del Japó va indicar, segons una anàlisi preliminar, que el 2010 va ser el segon any més calorós. El Centre Hadley encara no ha fet l'anunci.
Segons James Hansen, director del GISS de la NASA, aquest empat tècnic entre el 2010 i el 2005 com els anys més càlids, és degut a que l'anàlisi de la temperatura global del 2010 diferia del 2005 en menys de 0,01 cº, una diferència tant petita de temperatures és gairebé indistingible, donada la incertesa del càlcul. Mentrestant, el tercer any més calent és el 2009 i està molt a prop del 1998, 2002, 2003, 2006 i 2007 (la diferència màxima entre els anys és de només 0,03 cº), això vol dir que els sis anys estan virtualment empatats.
No obstant, el que importa més d'un registre anual en un sol grup és la tendència a llarg plaç, tal com es veu al gràfic de l'encapçalament.
D'aquí s'en despren que els quatre registres realitzats per les diferentes institucions són inequívocs: el món s'ha escalfat des del 1880, i l'última dècada ha estat la més calorosa de la història.
Quan ens centrem en el rànquing anual, les diferències entre les anàlisis de temperatura poden ser confuses. Per exemple, el GISS havia classificat prèviament el 2005 com el més càlid, mentre que l'Oficina Meteorològica del Regne Unit, el situa en el 1998.
La discrepància en aquestes dades, ha ajudat a impulsar la idea errònia que els resultats dels grups de recerca tenen certs graus d'incertesa. També va alimentar la idea errònia que l'escalfament global s'havia detingut el 1998.
"Els registres oficials varien lleugerament a causa de les diferències subtils en la manera d'analitzar les dades," va dir Reto Ruedy i Hansen col.legues del GISS. "Però aquests registres coincideixen gairebé en tot"
Els quatre registres gràfics anteriors, mostren uns pics i unes valls en sincronia amb els altres. Tots mostren un ràpid escalfament en les últimes dècades. I tots mostren el resultat que l'última dècada ha sigut la més càlida.
Les petites discrepàncies entre els registres es deuen principalment, al fet que els científics de cada institució estudien regions del món on les estacions de monitorització de temperatura són escasses, com per exemple a l'Àfrica, l'Antàrtida, l'Àrtic, i l'Amazones. Per exemple, el GISS va omplir els buits amb les dades de les estacions sobre el terreny més properes.
L'anàlisi de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit deixa les zones de l'Oceà Àrtic en blanc.
Ambdós enfocaments plantegen problemes. En no tenir dades de certs indrets, l'Oficina Meteorològica assumeix que les àrees sense estacions tenen un escalfament igual a la de tot l'Hemisferi Nord., aquest és un valor que els mesuraments per satèl.lit i sobre el terreny suggereixen que és massa baix, tenint en compte la taxa observada en la pèrdua de gel marí a l'Àrtic. D'altra banda, l'enfocament del GISS, a vegades pot sobreestimar o subestimar l'escalfament de l'Àrtic.
"No hi ha dubte que les estimacions de l'escalfament de l'Àrtic no són segures, i s'han de considerar amb precaució," va dir Hansen. "No obstant, el ràpid ritme de retrocés del gel de l'Àrtic deixa pocs dubtes que les temperatures a la regió estan augmentant ràpidament, potser més ràpid del que suposem en la nostra anàlisi."
Els registres de temperatura també difereixen lleugerament, pel fet que el punt de referència que cada grup utilitza per calcular la temperatura global és diferent. No és possible calcular amb exactitud absoluta la temperatura global mitjana de la superfície, de manera que els científics han de calcular una mesura relativa anomenada "anomalia de temperatura." Ells comparen les temperatures mitjanes en qualsevol moment i lloc, en una mitjana a llarg termini, o període de base, per a cada àrea. El GISS utilitza un període que va de 1951 a 1980, el Centre Hadley utilitza el de 1961 a 1990, l'Agència Meteorològica del Japó utilitza el de 1971 a 2000, i el Centre Climàtic del NOAA utilitza tot el segle 20.
Això significa que els valors numèrics de les anomalies siguin diferents.Però això no canvia la magnitud dels canvis de temperatura durant el segle passat.
Mapa mundial de l'anomalia de temperatura segons el Centre Hadley del Regne Unit.
Mapa mundial de l'anomalia de temperatura segons la NASA (GISS).
Informació extreta de http://earthobservatory.nasa.gov/