El Cerro Paranal nevat. Fotografia realitzada per Yuri Beletsky (ESO).
La fotografia de l'APOD del dijous passat, ens mostra el bonic retrat d'una albada al desert d'Atacama, amb la muntanya del Cerro Paranal (2635 msnm) nevat i el cel estrellat. Es tracta d'un altre exemple de les nevades que hi han hagut últimament en el desert més àrid del món.
Tal com us vaig comentar en un anterior article, el cel nítid que hi podem trobar tot l'any, és una de les raons que han facilitat la instal.lació de nombrosos observatoris astronòmics. En el Cerro Paranal hi trobem la llar del "Very Large Telescope" de l'Observatori Europeu del Sud.
Tenint en compte el gran nombre de satèl.lits artificials que orbiten al voltant de la Terra, en aquesta fotografia podem veure un satèl.lit brillant a la part superior esquerra. Per veure-ho millor podeu ampliar la imatge clicant al damunt.
A la part inferior dreta, apareix un altre element amb una llarga estela lluminosa., es tracta d'un meteor o estrella fugaç, associat amb la pluja de meteors dels Persèids o Llàgrimes de Sant Llorenç., el màxim anual d'aquesta pluja tingué lloc el passat divendres 12 d'agost. De fet, però, l'aspecte més extrany de la imatge és la neu.
Fotografia de l'Observatori Europeu del Sud.
La imatge futurista però ben real, que podem veure a sobre, és la bateria de telescopis de l'Observatori Europeu del Sud o Observatori del Paranal. Es tracta d'un important observatori astronòmic òptic, utilizat per una associació de 16 països, i es troba situat a la comuna de Taltal, a 130 km al sud d'Antofagasta i a 12 km de la costa, a Xile.
Història
El 16 gener del 1988, el govern de Xile va donar 72.500 hectàrees a "l'European Southern Observatory", per a la construcció de l'observatori astronòmic, la inversió va rondar els 1.100.000.000 milions de dòlars.
El 21 de febrer del 1995, la Cort Suprema xilena, va dictaminar l'aturada dels treballs, resolució que no va tenir efecte, ja que la Cancelleria va donar immunitat de jurisdicció al projecte.
El 4 de desembre del 1996, va ser inaugurat de manera simbòlica pel llavors president Eduardo Frei Ruiz-Tagle i el Rei de Suècia Carles XVI Gustau.
El 28 de maig del 1998, l'ESO va lliurar les primeres imatges captades per l'observatori. Aquestes van correspondre a l'estrella Eta Carinae i van ser captades pel telescopi Antú.
El primer telescopi que entrà en funcionament va ser l'Antú (Sol), el maig del 1998. L'abril del 2000 es va inaugurar el Küyén (Lluna), i el 2001 s'inauguraren el Yepún (Venus) i el Melipal (Creu del Sud), el juny i l'agost respectivament. Aquests noms provenen del maputxe (llengua nadiua de la zona).
Residència.
Un indret de pel.lícula
La residència utilitzada pels treballadors del complex, va ser una de les localitzacions pel rodatge de la pel.lícula de James Bond "Quantum of Solace" el 2008.
Perfectament integrada en el paisatge marcià del Paranal, no és d'extranyar que la residència fos utilitzada com a amagatall per Dominic Greene, el dolent de la pel.lícula.
Les excel.lents condicions astronòmiques del Paranal tenen un preu. En aquest ambient desèrtic, no hi ha pràcticament res que pugui crèixer a l'exterior, ja que la humitat és inferior al 10%, hi han intensos raigs ultraviolats del Sol i la gran altitud provoca que a la gent li falta l'aire.
Per fer possible que les persones que viuen i treballen aquí, poguessin escapar per uns moments d'aquestes condicions extremes, es creà aquest hotel o residència, al campament base. Un cop acabades les llargues jornades de treball a les instal.lacions de l'observatori i a la muntanya, a l'hotel s'hi pot respirar aire humit i relaxar-se, a l'abric de les dures condicions de l'exterior.
Aquesta construcció rebé varis premis d'arquitectura i va ser creada pels arquitectes alemanys Auer + Weber + Assoziier., el seu interior va ser dissenyat i decorat per l'arquitecta xilena Paula Gutiérrez Erlandsen, marquesa de la Pica.
La seva arquitectura està formada per un subterrani en forma de L, amb una cúpula de 35 metres que cobreix un jardí interior., l'ús de materials i colors naturals, permet una perfecta integració en el paisatge d'Atacama. En total ocupa uns 10.000 metres quadrats.
Composició i disseny
L'Observatori del Paranal està format pel "Very Large Telescope" (VLT), l'instrument óptic és avançat del món, el qual té quatre telescopis de 8,2 m de diàmetre. Aquests quatre telescopis principals, poden combinar la seva llum per utilitzar un cinquè instrument, el "Very Large Telescope Interferometer" (VLTI).
A més, posseeix quatre telescopis auxiliars "Auxiliary Telescope" (AT) d'1,8 m, que poden afegir-se al VLTI en cas que els telescopis principals s'estiguin utilitzant en altres projectes. També es disposa d'un "Survey Telescope" (VST) de 2,5 m i el "Visible & Infrared Survey Telescope for Astronomy" (VISTA) de 4 m, amb amplis camps de visió per examinar àrees extenses del cel de manera uniforme. Aquests dos últims van entrar en funcionament a finals del 2009.
Més avall teniu un vídeo en format "time lapse", realitzat a l'Observatori del Paranal, on podeu veure els aparells en funcionament i la Via làctia. Fixeu-vos amb el feix de llum que surt del telescopi. Això permet als astrònoms corregir l'efecte borrós causat per l'atmosfera de la Terra, independentment de la lluentor i la ubicació de l'objecte observat.
Els astrònoms utilitzen l'Òptica Adaptativa. No obstant això, aquesta tècnica requereix una estrella de referència, relativament brillant, situada prop de l'objecte observat, la qual cosa limita aquests tipus d'observacions. Per tal de superar aquest obstacle, els científics que treballen al Paranal compten amb aquest poderós làser que crea l'estrella artificial, on i quan es necessita. El feix de llum que emet l'Estrella Guia Làser del VLT, aprofita la capa d'àtoms de sodi present a l'atmosfera de la Terra, a una alçada de 90 quilòmetres, generant una longitud d'ona ben definida., quan el làser fa brillar aquesta capa es crea una estrella artificial.
Tot i que aquesta estrella és unes 20 vegades més tènue que l'estrella més feble que es pot veure a simple vista, és prou brillant perquè l'òptica adaptativa pugui mesurar i corregir l'efecte borrós de l'atmosfera:
Per més informació sobre aquest làser accediu al següent enllaç
Per més informació sobre l'Observatori del Paranal accediu al següent enllaç
Font:
http://es.wikipedia.org/wiki/Observatorio_Parana
http://www.eso.org/public/