El Centre Meteorològic de Rússia, amb una nota publicada recentment a la seva web, va fer sortir a la palestra una dada força preocupant, que sembla tornar a confirmar els efectes negatius que està causant el canvi climàtic en els gels de l'Àrtic.
I és que segons el CMR, el gel de l'Àrtic ha disminuït fins assolir uns mínims històrics a causa de les altes temperatures dels últims mesos.
En aquests moments, el gel àrtic cobreix una superfície de 6,860 milions de quilòmetres quadrats, situant-se a prop del mínim registrat el 2007.
Aquest fet ha provocat que tots els mars àrtics russos, es trobin per sota de la mitjana pel que fa a la seva superfície gelada, des de les aigües de la part europea de Rússia a les del mar de Chukotka, davant de la península d'Alaska.
En concret, la superfície de gel a la zona sud-occidental del mar de Kara està un 56 % per sota de la mitjana, mentres que en el cas del mar de Chukotka aquest percentatge és del 35 %
Interessos econòmics
Encara que pel clima global la disminució de la capa de gel de l'àrtic sigui una desgràcia, pels russos podria arribar a ser un avantatge ja que la manca de gel afavoreix les condicions de navegació per les aigües àrtiques.
La reducció de la capa de gel que cobreix l'oceà Glacial Àrtic a causa de l'escalfament planetari, ja va permetre el 2010 que un petroler rus reobrís la ruta marítima àrtica, considerada una bona alternativa al canal de Suez, ja que un vaixell mercant procedent d'Europa Occidental necessita gairebé la meitat de temps per arribar a Àsia a través de la ruta àrtica que pel canal de Suez, amb el consegüent estalvi de combustible.
Extensió mitjana del gel marí entre el 1968 a 2000 (línia negre) i extensió total en altres anys al Pas del Nord-oest.
A l'altre costat de l'Àrtic, el Pas del Nord-oest segueix estan cobert pel gel. No obstant això, les dades proporcionades per Stephen Howell de Medi Ambient del Canadà, mostren que la pèrdua de gel en el Pas del Nord-oest és molt superior a la mitjana, gairebé igualant la de l'any passat quan, segons el Servei Canadenc del Gel (CIS), el gel marí del Canal de Parry (la part nord del Pas del Nord-oest) va arribar als nivells més baixos en els registres de la CEI que es remunten al 1968. L'obertura del canal dependrà de les condicions meteorològiques que hi hauran durant les pròximes setmanes, però fins ara, això és possible.
Malgrat això, segons alguns experts, el progressiu desglaç a causa de l'ascens de les temperatures, farà que cap al 2040 aquest oceà estigui sense gel, fet que permetrà prescindir dels vaixells trencaglaç.
Actualment, els vaixells poden viatjar tot l'any entre Murmansk i l'illa de Nova Terra, però on s'acaba el mar de Barentsz i comença el de Kara, els gels eterns dificulten enormement la navegació. Després de superar el mar de Kara, els vaixells encara han de navegar per les aigües gelades del mar de Laptev, a Sibèria Oriental i, finalment, al de Chukotka.
Rússia és l'únic país del món que compta amb una flota de vaixells trencaglaç atòmics, de manera que tindria el monopoli de la ruta.
La capa de gel àrtic en clar declivi
Gràfica realitzada per Steve Deyo, ©UCAR, a partir de les dades del NSIDC i del NCAR. Fer "clic" per ampliar-la.
A la imatge superior, podem veure la gràfica de l'evolució de l'extensió, en milions de quilòmetres quadrats, de la capa de gel àrtic en el mes de setembre, moment en que arriba al seu mínim anual.
La línia vermella ens indica l'extensió que s'ha pogut observar amb métodes directes i indirectes, des de l'any 1950. La línia discontínua és la mitjana dels càlculs realitzats per diferents models, de l'evolució que experimentarà la capa de gel àrtic fins a l'any 2050. Com podem comprobar, la tendència ens diu que cada vegada hi haurà menys gel.
El més preocupant, és que aquesta capa de gel s'ha anat aprimant a una velocitat sorprenent. Hem de tenir present que la capa de gel al Pol Nord funciona com una espècie d'aire condicionat pel sistema climàtic global. El gel refreda l'aire i la massa d'aigua gelada juga un paper fonamental en la circulació d'aigua en l'oceà. Es calcula que el volum mitjà hivernal de gel àrtic, conté suficient aigua per omplir conjuntament els llacs Michigan (4,918 km cúbics d'aigua, envoltat pels estats d'Indiana, Illinois, Wisconsin i Michigan, EUA) i Superior (12,232 km3 d'aigua ), confrontant amb Ontario, Canadà, i amb Minnesota, Wisconsin i Michigan, Estats Units d'Amèrica.
Una altre funció que desenvolupa el gel àrtic és semblant a la d'un mirall gegantí, ja que reflecteix a l'espai molta de la radiació solar rebuda per la Terra. Una disminució o desaparició d'aquesta capa de gel, encara podria accelerar més el canvi climàtic.
Fins ara, la majoria de la massa de gel àrtica havia sobreviscut almenys un estiu i, en alguns casos, diversos. No obstant això, les coses estan canviant dràsticament. El gel prim temporal (gel que es descongela i congela cada any) és ara el 70% de la massa de gel àrtica, a diferència del 40 i 50% dels anys vuitanta i noranta. El gel gruixut, que dura diversos anys, és ara només del 10%, quan abans era d'entre el 30 i 40 %. S'estima que, de mitjana, el gel nou té uns dos metres de gruix, mentre que el gel vell pot tenir uns tres metres de gruix.
Imatge creada a partir de dades de satèl.lit, amb l'extensió del gel àrtic a data quatre d'agost del 2011. La línia de color taronja ens indica l'extensió mitjana de gel marí a l'àrtic entre els anys 1979 a 2000. La creu de color negre indica el Pol Nord geogràfic. L'extensió mitjana del gel marí de l'Àrtic en el juliol del 2011, va arribar al seu nivell més baix en els registres per satèl.lit 1979-2011, encara que el ritme de pèrdua de gel va disminuir substancialment durant les dues últimes setmanes de juliol.
Segons el Centre Nacional de la Neu i el Gel de Colorado, l'extensió mitjana del gel durant el juliol del 2011 va ser de 7.920.000 quilòmetres quadrats. Aquesta dada vol dir que es troba per sota l'anterior rècord (establert el juliol del 2007) en uns 210.000 quilòmetres quadrats, i 2,18 milions de quilòmetres quadrats per sota de la mitjana del 1979 al 2000.
El 31 juliol del 2011 l'extensió del gel marí de l'Àrtic va ser de 6.790.000 quilòmetres quadrats, el que significa que va ser lleugerament superior al rècord anterior establert el 2007, per al mateix dia de l'any. La coberta de gel marí es va mantenir per sota de la mitjana a tot arreu excepte al Mar de l'Est de Groenlàndia.
El gràfic superior ens mostra l'extensió mitjana del gel marí en el mes de juliol entre el 1979 a 2011. S'ha constatat com hi ha hagut una disminució del 6,8 % per dècada.
Imatges i dades extretes de: http://nsidc.org/
El 31 juliol del 2011 l'extensió del gel marí de l'Àrtic va ser de 6.790.000 quilòmetres quadrats, el que significa que va ser lleugerament superior al rècord anterior establert el 2007, per al mateix dia de l'any. La coberta de gel marí es va mantenir per sota de la mitjana a tot arreu excepte al Mar de l'Est de Groenlàndia.
El gràfic superior ens mostra l'extensió mitjana del gel marí en el mes de juliol entre el 1979 a 2011. S'ha constatat com hi ha hagut una disminució del 6,8 % per dècada.
Imatges i dades extretes de: http://nsidc.org/