Fotografia realitzada per Rick Stankiewicz (Peterborough Astronomical Association).
Recentment, l'APOD ens ha mostrat la curiosa imatge que podem veure a sobre aquestes línies. Es tracta d'un magnífic Pilar solar que tingué lloc a Ontario (Canadà). Aquest bonic fenomen òptic o fotometeor, es forma per la reflexió de la llum solar en els cristallets de gel que poden formar-se a l'atmosfera, generalment amb presència de núvols alts dels gèneres cirrus i cirroestrats.
La particular disposició que adopten els cristallets de gel, amb superfícies planes horitzontals paral.leles, provoca que la llum que hi incideix durant la posta o sortida de Sol, es reflecteixi amb forma de columna lluminosa. En alguns casos, aquesta columna de llum també pot aparèixer gràcies a la llum de la Lluna o de fonts terrestres, com ara l'enllumenat públic.
Els pilars solars solen aparèxier entre els 5º i els 10º d'arc per damunt del disc solar., rarament superen els 20º. En el cas del pilars formats per la llum de la lluna, aquests solen presentar el mateix aspecte, però són molt més grans degut a la major proximitat de l'observador a la font de la llum. Pel que fa als pilars generats per una font de llum artificial, com pot ser un fanal, el pilar pot arribar fins a 90º i estendre's fins on arriba la vista.
En latituds mitjanes, els Pilars solen apareixer de forma gairebé exclusiva en els mesos hivernals, generalment, quan fa més fred i la presència de cristalls de gel a l'atmosfera és més gran, no obstant, en ocasions també poden aparèixer en altres estacions, com un que vaig poder veure la passada primavera.
Els cristalls de gel que faciliten la formació d'aquest fenomen òptic, tenen forma de placa o de columna hexagonal, proporcionant una excel.lent superfície reflectora de la llum. En el cas de l'aparició de plaques hexagonals, aquesta es veu afavorida per una temperatura d'entre 0 i -4ºc, i en el rang que va de -10 a -20ºc. Les columnes hexagonals, en canvi, es formen amb temperatures d'entre -5 i -8ºc i també per sota de -25ºc.
Quan la mida de les plaques és inferior a 15-20 micres d'ample, aquestes cauen a l'atzar a través de l'aire i no produeixen el fenomen, però si són de tamany més gran llavors s'orienten en la mateixa direcció, enfrontant la seva cara cap a la superfície del terra, de manera semblant a com ho fa la caiguda de les fulles d'un arbre.
Les plaques d'aproximadament 1 mm de llarg alineen perfectament el seu eix amb el pla de l'horitzó durant la seva caiguda, donant com a resultat un pilar com el que mostra la fotografia del començament.
Quan el Sol queda a una certa alçada per sobre l'horitzó, les columnes de llum resultants són blanques o groguenques, mentre que si l'astre rei està a punt d'ocultar-se per l'horitzó, llavors el pilar és ataronjat, daurat o rogenc.
